El federalista que cau simp¨¤tic

Xavier Sard¨¤ ¨¦s un progre pragm¨¤tic. No ¨¦s el tipus de progre que t¡¯inunda el correu de peticions de Change.org per salvar l¡¯?rtic o per recon¨¨ixer els drets dels sahrau¨ªs. ?s periodista, ¨¦s empresari i ¨¦s showman. Ha fet tots els papers de l¡¯auca, potser per aix¨° defensa els t¨°pics de l¡¯esquerra com qui endrapa per in¨¨rcia un d¨°nut de cam¨ª a la feina. ?s un dels pocs gegants medi¨¤tics que s¡¯ha mantingut fidel al federalisme en un moment en qu¨¨ ser federalista ¨¦s com cantar Sergio Dalma en un bar de heavys. Sard¨¤ ¨¦s hiperactiu i ho utilitza per portar-se b¨¦ amb tot l¡¯espectre ideol¨°gic catal¨¤. ?s el federalista que cau simp¨¤tic a la Catalunya del proc¨¦s.

A les tert¨²lies de RAC1 ¨¦s conciliador. Fa de contrapunt simp¨¤tic de l¡¯independentisme militant de Pilar Rahola o del conservadorisme de M¨¤rius Carol. Tamb¨¦ assumeix el paper de comediant, improvisant acudits per rebaixar la gravetat del debat. Sigui en castell¨¤ a les tert¨²lies de La Sexta i d¡¯Onda Cero, o en catal¨¤ a RAC1, Sard¨¤ parla amb veu engolada. Sovint s¡¯atura per buscar la paraula que podria ser m¨¦s elevada, expressions de construccions que a vegades acaben sent massa recargolades. A les tert¨²lies espanyoles el seu paper ¨¦s el del catal¨¤ moderat. Al setembre, al programa Al rojo vivo de La Sexta, Sard¨¤ es definia aix¨ª: ¡°S¨®c inequ¨ªvocament del que s¡¯anomena a la meva terra, no sense comicitat, tercera via, amb vocaci¨® que Espanya algun dia sigui federal. I aix¨° per a un pare ¨¦s una vergonya: ¡®Pap¨¤, s¨®c federalista'. 'Nen, no ho diguis!¡¯¡±. El presentador, Antonio Garc¨ªa, li va respondre: ¡°Per¨° si jo t¡¯he vist el dia de la Diada dient que ets federalista. I la gent t¡¯abra?ava¡±.

Zapatero i Navarro

Sard¨¤ cau b¨¦, potser perqu¨¨ sap per quin canal cal transmetre cada missatge. A la r¨¤dio cont¨¦ la seva loquacitat, res a veure amb el seu programa d¡¯entrevistes que emet BTV. Per El pla Sard¨¤ desfilen personatges de primer ordre, per¨° ells no s¨®n l¡¯estrella, ho ¨¦s ell. En aix¨° s¨®n id¨¨ntics amb la seva n¨¨mesi televisiva, Ferran Monegal: el programa comen?a i acaba en la personalitat d¡¯ambd¨®s. ?s memorable el xoc que el juny del 2012 van mantenir tots dos a?Telemonegal. Cr¨®nicas marcianas, que era la mina de Monegal per fer les seves an¨¤lisis sobre la televisi¨® sensacionalista, sembla alta cultura comparat amb el que circula actualment per Tele-5.

D¡¯El Pla Sard¨¤ va ser especialment clarificadora l¡¯entrevista amb Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero l¡¯octubre passat. Sard¨¤ renyava i trepitjava sistem¨¤ticament les explicacions de l¡¯expresident. Aquestes confiances amb un l¨ªder socialista tenen un precedent el 2013, quan el mateix Sard¨¤ va confirmar que Pere Navarro l¡¯havia sondejat per ser candidat del PSC a l¡¯Ajuntament de Barcelona. Sard¨¤ ho va esbombar amb un punt foteta, com qui est¨¤ per damunt de les ocurr¨¨ncies d¡¯un pol¨ªtic.

Adaptar-se a la Corposecessi¨®

La munici¨® de gran calibre la reserva Sard¨¤ per als seus articles de la contraportada d¡¯El Peri¨®dico. Al seu darrer article, per exemple, defineix el proc¨¦s aix¨ª: ¡°Gaireb¨¦ nou mesos m¨¦s no, per favor. Seran nou mesos m¨¦s de la Corposecessi¨® impartint doctrina. Gaireb¨¦ nou mesos m¨¦s d'informatius ensinistramonogr¨¤fics sobre estructures d'Estat. Nou mesos m¨¦s de les persistents teresines anant, venint, fent, exigint i portant¡±. A Rac-1 no llueix aquest contund¨¨ncia, potser perqu¨¨ l¡¯audi¨¨ncia ¨¦s diferent; tampoc ho fa a La Sexta, potser perqu¨¨ ja hi ha d¡¯altres personatges que estomaquen l¡¯independentisme m¨¦s durament que ell.

Malgrat definir el proc¨¦s com un calvari de dogmatisme, Sard¨¤ forma part del circ i ¨¦s estimat per la Catalunya institucional. Mant¨¦ una relaci¨® de molts anys amb un neoalmog¨¤ver tan destacat com Josep Maria Mainat; ha passat pel programa d¡¯El convidat i va tenir una intervenci¨® estel¡¤lar a la s¨¨rie El crac de Joel Joan en la qual hi va participar perqu¨¨ se¡¯n riguessin d¡¯ell: ¡°Que foscos s¨®n els federalistes, h¨°stia¡±, diu Joan. Aquesta escena d¡¯El Crac i el personatge de Sard¨¤, tot en ell, em recorden els anys quan els independentistes eren quatre gats i eren ells els qui entomaven les conyetes. Hi ha d¡¯altres que s¡¯esveren i que se senten v¨ªctimes dels nous temps; Sard¨¤ s¡¯hi ha adaptat.