Fent cua per ser l¨ªder

Potser no tenim l¨ªders, per¨° ens sobren aspirants. L'invent precipitat que fica tothom al sac de la casta a la fi oculta aquells que han aconseguit desprestigiar-se a fons pels seus propis mitjans. Qu¨¨ hi farem. El signe dels temps marca el tret de sortida de la desfilada d'aspirants a l¨ªders pol¨ªtics. Hi ha cua. Una cua que s'allarga fins a l'estratosfera quan persisteixen aquells que s'aferren a la cadira, com es deia abans. Per ser considerat l¨ªder cal ser-ho en pla?a forta: els l¨ªders no surten de places molt petites ¨Cho sento¨C sin¨® que arriben al parad¨ªs del lideratge pujant per aquestes aglomeracions urbanes de grimpaires on aprendran fins i tot a semblar naturals sense ser-ho.

El l¨ªder, avui dia, ¨¦s el rei de la simulaci¨®. ?s norma universal i els que mostren un art sobrenatural en l'obstinaci¨® s¨®n els idolatrats futbolistes. Des del pentinat fins a la roba, els cal?otets i les fam¨ªlies, tot en ells ¨¦s una carrera que porta a consagrar-los com a ¨¦ssers ungits, portadors de totes les modes: les visibles i les invisibles. El pentinat de Messi, Neymar o Cristiano, tan afectats tots tres malgrat la seva voluntat de frescor i naturalitat, ¨¦s molt menys important que les idees ¨Cdisculpeu l'expressi¨®¨C que transmeten. P¨¨ls de punta? Idees en punta (o sigui, el pitjor), pur contagi. No cal anar gaire lluny per comprovar-ho.

El lideratge requereix posada en escena com a marc d'aquest look inoblidable: tots dos reclamen del consumidor identificaci¨® i lliurament. A canvi, el l¨ªder arrossega a l'¨¨xtasi i a l'acci¨® a trav¨¦s de l'emoci¨®. Tot aix¨° pot produir-se avui sense cap altre objectiu que el de passar l'estona; o sigui, ja ¨¦s pura rutina. El futbol, receptacle perfecte de molt de temps mort, crea escola en la cultura que envolta els planters de l¨ªders. No heu percebut com el llenguatge pol¨ªtic intenta emular les retransmissions esportives? Fins i tot el llenguatge dels meteor¨°legs (efectivament!) intenta recollir aquesta propensi¨® futbol¨ªstica d'emoci¨® for?ada i commoure el teleespectador (per exemple, les not¨ªcies de la tarda a La Sexta) com si el fred, la pluja (oh, la pluja, quina por!) o el mal temps fossin un implacable rival decidit a doblegar els ciutadans m¨¦s ben abrigats i guanyar-los la partida.

Perqu¨¨ d'aix¨° es tracta: de guanyar el partit. D'entendre la vida com a competici¨® i en aix¨° els futbolistes en saben un niu: no nom¨¦s competeixen d'all¨° m¨¦s, sin¨® que aix¨ª s'han fet milionaris. Entronitzats com els grans herois del nostre temps, a aquests nois que tot el que toquen es converteix en negoci se'ls perdona tot i se'ls erigeix com una de les claus culturals que defineix la mediocre sopa cultural del present.

El p¨²blic s¡¯ha acostumat al frikisme fins al punt de trobar totes les qualitats a individus exc¨¨ntrics, estranys i fins i tot embogits

Doncs b¨¦, no ¨¦s estrany que aquesta majoria d'aspirants a l¨ªder pol¨ªtic en aquest pa¨ªs tinguin aquest context com a refer¨¨ncia primordial en la seva cursa al lideratge. No ¨¦s menys cert que d'aquesta cua d'aspirants hauria de sortir una renovaci¨® de la sempre present Parada de los monstruos (Freaks, 1932), aquesta peculiar llista amb la qual ning¨² vol identificar-se per¨° amb la qual l'elector dialoga sense contemplacions quan es tracta de votar. El p¨²blic s'ha acostumat al frikisme fins al punt de trobar totes les qualitats a individus exc¨¨ntrics, estranys i fins i tot embogits. Del zool¨°gic electoral aquesta part freak no ser¨¤ la menys interessant.

La gent observa amb curiositat la cua d'aspirants. Hi ha molta prevenci¨®, amb tota l¨°gica, no han jugat net molts dels que van dir que tot ho feien per nosaltres. Els qui volen repetir despleguen seducci¨® i la gent parla, hi ha curiositat. Capto el comentari d'un important poeta i un reconegut escriptor (em demanen que no en digui el nom) sobre dos dels repetidors m¨¦s insignes. Diu el poeta que ¡°Artur Mas ha passat d'un look postkenedi¨¤ a un altre de pregangsteril¡± i l'escriptor insisteix a veure ¡°Oriol Junqueras com l'¨®s Yogi, amb la seva confian?a en si mateix a prova de bombes, entossudit a amagar la seva rotunditat amb una americana impossible de cordar¡±.

La cosa es complica quan amb aquestes imatges al cap es pregunta si ¨¦s legal que les noves estructures d'Estat es paguin abans que se s¨¤piga si hi haur¨¤ Estat o no. El tema es deixa abans que alg¨² asseguri que ¨¦s leg¨ªtim (no dir¨¤ que no sigui legal, esclar), per¨° despr¨¦s de constatar un consens exemplar sobre la influ¨¨ncia del cinema en l'aspecte dels l¨ªders i en com aquest aspecte ja anticipa la seva manera d'actuar. ?s clar que els pol¨ªtics (com els ciutadans) miren pel¡¤l¨ªcules i aprenen a comportar-se. Quin perill. Hi ha un record a Ronald Reagan, el desregulador: som fills de tot all¨°. I ning¨² ho va veure venir.

La gran parada est¨¤ a la vista, obriu b¨¦ els ulls. Cal mirar m¨¦s enll¨¤ del que es veu. En aquestes eleccions cedirem la nostra representaci¨®. Estaria b¨¦ no equivocar-se, per una vegada. I recordar la met¨¤fora cl¨¤ssica de ?Qu¨¦ buen vasallo si hubiese buen se?or!. Des d'El cantar de Mio Cid fins avui, aquest ¨¦s el repte.

Margarita Rivi¨¨re ¨¦s periodista i escriptora