Foix parla

Considerant que, arribat a certa edat, un ja no pot respondre del tot dels seus judicis, Josep Vicen? Foix (Barcelona, 1893-1987) va decidir, fets els 80, que no tornaria a concedir entrevistes. Hi havia, en aquesta actitud, un exc¨¦s de prud¨¨ncia, perqu¨¨ Foix no havia deixat de ser un home l¨²cid, per¨° durant una d¨¨cada no se¡¯n va desdir. Passats els noranta, i sobretot despr¨¦s de rebre el Premio Nacional de las Letras Espa?olas ¡ªdistinci¨® que el poeta va acceptar amb agra?ment i que el sector pedrolistadel catalanisme va trobar inacceptable¡ª, Foix es va posar a complaure tots els seus sol¡¤licitants.

Ara, amb un t¨ªtol que porta el timbre de veu del poeta, apareix Amb mots de ben copsar, llibre que aplega les entrevistes concedides a diverses emissores de r¨¤dio i televisi¨® entre el 1983 i el 1987, en doble format textual i sonor, com ¨¦s habitual en una bona part dels volums que ha publicat la Fundaci¨® J.V. Foix, i amb un magn¨ªfic treball d¡¯edici¨® de Margarida Trias. El llibre tamb¨¦ inclou, a manera introduct¨°ria, un retrat-entrevista que Albert Manent va publicar a Serra d¡¯Or el 1973.

Les ¨²ltimes declaracions de Foix que s¡¯han pogut datar, enregistrades deu dies abans de la seva mort, donen fe que el poeta va conservar les facultats fins al final. Ara b¨¦, una cosa ¨¦s que el cap li funcion¨¦s prou b¨¦ i l¡¯altra que encara tingu¨¦s for?a moral per resistir els intents de convertir-lo en un nou emblema nacional. Va rebre medalles, premis, homenatges, va ser proposat per al Nobel, i va haver de respondre una i altra vegada a les mateixes preguntes de circumst¨¤ncies. El Nobel el veia com un inconvenient perqu¨¨, en cas de ser-li concedit, ¡°portaria les cultures exteriors a con¨¨ixer la nostra cultura, que encara no t¨¦ el gruix que a mi em sembla que hauria de tenir¡±. Foix era un catal¨¤ que tocava de peus a terra. Hi tocava perqu¨¨ tenia objectius elevats; havia heretat del Noucentisme el designi de construir una cultura arrelada en l¡¯humanisme i la modernitat, i amb referents d¡¯abast universal. A les entrevistes aplegades a Amb mots de ben copsar insisteix sovint en aquest ideal. El 1984, per exemple, preguntat sobre com voldria que fos la Catalunya del futur, respon: ¡°Nosaltros ¡ªFoix i els seus companys de ploma¡ª combat¨ªem tot all¨° que representava en el catalanisme (...) la manera de manifestar-se del poble, ¨²nicament, sense influ¨¨ncia d¡¯una cultura superior¡±. I un any m¨¦s tard, pels micr¨°fons de Catalunya R¨¤dio, explica que a La Publicitat duia una activitat liter¨¤ria i una altra de pol¨ªtica. ¡°La pol¨ªtica consistia ¡ªpuntualitza¡ª que Catalunya s¡¯alliber¨¦s, i encara ho defenso ara, del folklore que l¡¯ha deixada atu?da¡±. S¨®n coses que diu de viva veu i amb energia, i reconforta sentir-les en un moment en qu¨¨ una bona part del catalanisme sembla treballar amb entusiasme perqu¨¨ el folklore torni a dominar la situaci¨®.

Foix respon a la seva manera a les inevitables preguntes sobre pol¨ªtica i naci¨®, i, com ¨¦s d¡¯esperar, les preguntes m¨¦s apropiades de formular a un poeta, les relatives als misteris del vers, el pensament i el llenguatge, pr¨¤cticament brillen per la seva abs¨¨ncia en les entrevistes. De vegades, a les respostes, apareixen com de contraban les posicions est¨¨tiques de Foix, que s¨®n posicions favorables a l¡¯autonomia de l¡¯art i del llenguatge po¨¨tic. Aquests comentaris ocasionals i les evocacions de Riba, Sagarra, Mir¨® o Dal¨ª, entre altres amics de Foix, donen a Amb mots de ben copsar un inter¨¨s que el pr¨°leg d¡¯Enrique Badosa i la possibilitat de sentir el poeta al ced¨¦ que acompanya l¡¯edici¨® contribueixen a fer m¨¦s viu.