Urg¨¨ncies sempre al l¨ªmit

El pitjor de l'epid¨¨mia de grip d'aquest any encara ha d'arribar i, no obstant aix¨°, els serveis d'urg¨¨ncies de tot Espanya fa setmanes que estan saturats. Un passeig per l'Hospital 12 de Octubre, a Madrid, permet comprovar-ho: lliteres en zones de pas, abs¨¨ncia d'intimitat, pacients que dormen diverses nits en sales plenes de gom a gom esperant que quedi lliure una habitaci¨® a planta, sanitaris esgotats que confessen tenir por de cometre un error fatal... Una infermera ho explica gr¨¤ficament: les Urg¨¨ncies ¨¦s com un got que sempre est¨¤ ple; la grip ¨¦s nom¨¦s la petita gota que fa que vessi. Sempre al l¨ªmit, els problemes de personal i de mitjans s¨®n estructurals, coincideixen els experts. Tamb¨¦ el Defensor del Poble, que la setmana passada va fer p¨²blic un informe en qu¨¨ denuncia les mancances de les Urg¨¨ncies espanyoles.

¡°Els episodis de saturaci¨® passen des de fa molts anys, abans d'aquesta crisi, i abans de l'anterior¡±, assenyala Juan Armengol, president de la Societat Espanyola de Medicina d'Urg¨¨ncies i Emerg¨¨ncies (Semes). L'hemeroteca li d¨®na la ra¨®. Han passat 26 anys de l'¨²ltima vegada que el Defensor del Poble va examinar l'estat de les urg¨¨ncies hospital¨¤ries. Si es compara l'informe actual, elaborat conjuntament amb els defensors auton¨°mics, moltes de les defici¨¨ncies del 1988 segueixen sense corregir-se: escassetat de plantilles, falta de llits lliures, abs¨¨ncia d'intimitat, tracte inadequat als pacients en fase terminal i als seus familiars...

El diagn¨°stic sobre algunes de les causes de la saturaci¨® perenne tamb¨¦ coincideix. Els episodis de col¡¤lapse s¨®n peri¨°dics i puntuals, apunta Juan Oliva, economista de la salut, per¨° sempre hi ha ¡°un escenari d'alta pressi¨® a les portes d'Urg¨¨ncies¡± que respon a ¡°la combinaci¨® de grip, recursos humans redu?ts, possibles demores en atenci¨® prim¨¤ria i temps d'espera de cirurgia i de consulta ambulat¨°ria excessius¡±.

¡°Els serveis d'urg¨¨ncies s'han convertit en una esp¨¨cie de xarxa de seguretat del sistema¡±, assegura Armengol. Si un ciutad¨¤ t¨¦ un problema de salut que considera urgent i encara queden uns dies per a la seva cita amb el metge de cap?alera, pot ser que acabi presentant-se a l'hospital perqu¨¨ el visitin abans. El mateix pot passar si s'est¨¤ pendent que li truquin per operar-se. Si s'empitjor¨¤, s'anir¨¤ a Urg¨¨ncies.

A mesura que avan?ava la crisi (entre els anys 2008 i 2012) els ciutadans han tingut m¨¦s dificultats per aconseguir cita r¨¤pida amb el metge de cap?alera, segons l'¨²ltim Bar¨°metre Sanitari. El mateix ha passat amb les visites amb els especialistes. A final del 2013 el temps d'espera de mitjana pr¨¤cticament doblava el del 2010. La demora per entrar en el quir¨°fan tamb¨¦ s'ha disparat. Ara voreja els 90-100 dies, quan el juny del 2012 era de 76. I m¨¦s d'un de cada deu pacients esperen m¨¦s de sis mesos una operaci¨®, especialment en neurocirurgia, traumatologia i pl¨¤stica.

I malgrat tot, les urg¨¨ncies estan entre els serveis sanitaris m¨¦s ben valorats pels ciutadans. ¡°La gent va a Urg¨¨ncies per moltes coses. S¨®n r¨¤pids ¡ªmalgrat les cues¡ª, en general s¨®n bastant bons, s¨®n resolutius i fan moltes proves. La majoria de vegades, innecess¨¤ries, per¨° al p¨²blic li agrada¡±, assenyala Salvador Peir¨®, investigador del Centre Superior d'Investigaci¨® en Salut P¨²blica de Val¨¨ncia. ¡°Actualment, al voltant d'un 10% de la gent que arriba s'ingressa (en bona part, de trauma, fractures, accidents i quadres quir¨²rgics), cosa que mostra una idea que el 90% restant ¨¦s menys greu¡±, afegeix. Per a un pacient, no obstant aix¨°, la gravetat ¨¦s subjectiva. Si creu que necessita un metge, anir¨¤ all¨¤ on n'hi hagi un de disponible. El 43% dels enquestats en el Bar¨°metre Sanitari van dir que van anar directament a Urg¨¨ncies perqu¨¨ l'horari no coincidia amb el del metge de cap?alera. Un altre 36% va contestar que a l'hospital ¡°hi ha m¨¦s mitjans i ho resolen millor¡±.

¡°L'essencial en una urg¨¨ncia ¨¦s que ha de ser capa? de recon¨¨ixer un pacient greu entre la multitud. Que esperi un pacient d'atenci¨® prim¨¤ria que podria ser at¨¨s al seu centre no ¨¦s cap problema i no s'hauria de veure aix¨ª. Que mentre s'at¨¦n un pacient poc greu se't despisti un infart, s¨ª¡±, opina Peir¨®. L'informe del Defensor del Poble alerta sobre aquest fet: ¡°Les situacions de saturaci¨® incrementen el risc d'error hum¨¤ i l'augment de la morbimortalitat¡±, conclou. El risc ¨¦s tan real que alguns professionals s'han plantat.

Les infermeres de l'Hospital de La Paz, a Madrid, envien faxos al jutjat de gu¨¤rdia, en qu¨¨ alerten de la situaci¨® d'¡°amuntegament¡± i de la dificultat d'atendre amb rapidesa els malalts que empitjoren. Aix¨° es tradueix en ¡°augment del nombre d'errors comesos, que per la seva naturalesa poden tenir conseq¨¹¨¨ncies fatals¡±, diu el text del dia 26, al qual va tenir acc¨¦s EL PA?S. La sala 1 d'Urg¨¨ncies tenia aquell dia 35 pacients, quan la seva capacitat ¨¦s per 12, afegeixen aquests treballadors. A la sala 2 hi havia 60 pacients, quan est¨¤ pensada per 23. El personal d'infermeria ¡°no pot assegurar una atenci¨® correcta¡±, diuen al jutge.

Els metges d'Urg¨¨ncies de l'Hospital de Vall d'Hebron, el m¨¦s gran de Catalunya, fan les seves den¨²ncies di¨¤riament a les xarxes socials. ¡°Dimecres 28: 77 malalts a Urg¨¨ncies esperen llit. Alguns ja ¨¦s el cinqu¨¨ dia que estan aqu¨ª¡±, han escrit a Twitter. L'estiu passat els facultatius de Vall d'Hebron van denunciar p¨²blicament el col¡¤lapse constant de la unitat. El cap d'Urg¨¨ncies va ser destitu?t dies despr¨¦s. Els serveis de salut catal¨¤ (Catsalut) i madrileny (Sermas) han adm¨¨s la saturaci¨® i han anunciat que obrien llits ¡ªquan generalment mai no admeten que els tanquen¡ª i augmentaven el personal.

L'augment de la incid¨¨ncia de la grip es pot preveure. El pic de l'epid¨¨mia actual, per exemple, arribar¨¤ aquesta setmana, segons el Ministeri de Sanitat. Per qu¨¨ no s'actua a temps? Peir¨® fa un suggeriment a les administracions: ¡°Reunir els comit¨¨s d'experts i fer plans ¡ªabans i no despr¨¦s, com ha passat amb l'ebola i l'hepatitis C¡ª sobre com es vol abordar la urg¨¨ncia, el paper de la prim¨¤ria, com tractar les epid¨¨mies...¡± Avan?ar-se, en definitiva, perqu¨¨ les Urg¨¨ncies, ja de mena, infradotades, i amb menys personal, no sucumbeixin davant el virus de cada hivern.