Canvi als escenaris

En les dues ¨²ltimes setmanes hem assistit a l'inici d'un segon acte de dues de les obres que s'estan representant als teatres europeus. A l'escenari de Frankfurt, el BCE ha convertit en realitat, malgrat les retic¨¨ncies n¨°rdiques, la promesa de Mario Draghi que faria tot el que fos necessari en defensa de l'estabilitat de l'euro, promesa que va contribuir el 2011 a calmar la tempesta, i que va significar l'anunci d'un canvi important en la pol¨ªtica del banc. I a l'escenari d'Atenes, el triomf de Syriza suposa l'inici del segon acte de les ¨²ltimes eleccions europees, que ja vaticinaven esdeveniments d'aquest tipus. Esperem el final de l'acte per jutjar¡­ Qu¨¨ ¨¦s previsible que passi en aquesta nova etapa? Encara que amb for?a probabilitat de no encertar, anticipo alguns escenaris.

1. La UE i l'euro. Els esdeveniments pol¨ªtics recents posen de manifest que, malgrat anteriors manifestacions i amenaces, malgrat propers enfrontaments i negociacions, ning¨² t¨¦ la intenci¨® d'abandonar volunt¨¤riament aquesta Uni¨® ni aquesta moneda; ni tampoc ning¨² t¨¦ el desig de provocar abandons for?ats. A la UE i a l'euro, malgrat tot, s'est¨¤ molt millor que fora¡­ Un abandonament seria molt dolent per al que marxa, per¨° tamb¨¦ per als que es queden. Per¨° s'ha fet m¨¦s visible la necessitat de revisar alguns dels mecanismes de funcionament, i de corregir urgentment alguns dels errors que s'han estat cometent els ¨²ltims anys. Una vegada separats alguns elements de radicalitat i de populisme, la vict¨°ria de Syriza serveix per deixar clar que hi ha un l¨ªmit en la capacitat d'acceptaci¨® popular de certs nivells d'austeritat, i que encara que Gr¨¨cia, per diversos motius, pot ser un cas extrem, no ¨¦s ni molt menys un cas a?llat.

2. Dos errors de disseny. S¨®n molt clars i s¨®n a la base de les dificultats. El primer ¨¦s de tipus econ¨°mic: l'intent de funcionar amb un mercat ¨²nic i una moneda ¨²nica, per¨° sense unificar la fiscalitat ni construir un Tresor, sense mutualitzar en bona part el deute p¨²blic, i sense disposar d'un important pressupost europeu que permeti transfer¨¨ncies territorials, ha fracassat. Va anar funcionant mentre hi havia un creixement important, encara que en realitat es basava m¨¦s en increments del preu dels actius que en augments de productivitat. Per¨° no va resistir el primer envit. Suposo que partia d'un model econ¨°mic que s'ha demostrat equivocat. Pol¨ªtics i economistes han d'acceptar aquesta realitat i tornar a dissenyar alguns elements.

El segon t¨¦ naturalesa democr¨¤tica. Hi ha un desajustament clar entre els organismes europeus on resideix el poder real i la capacitat dels ciutadans per influir en les seves decisions. Aix¨° fa molt m¨¦s dif¨ªcil l'acceptaci¨® popular de pol¨ªtiques inc¨°modes, perqu¨¨ no ent¨¦n exactament el seu origen, en escoltar la seva justificaci¨® a trav¨¦s de persones interposades, i al no poder veure els resultats promesos, per¨° s¨ª patir-ne directament les conseq¨¹¨¨ncies.

Cal acceptar que aquests redissenys ens conduiran a una creixent unitat pol¨ªtica, segurament de tipus federal. O aix¨°, o fracassar¨¤ la Uni¨®.

3. Dos errors en les pol¨ªtiques. Tamb¨¦ s¨®n dos, i tamb¨¦ van lligats. El primer va consistir a intentar sortir de la crisi contra Keynes, donant prioritat a l'equilibri fiscal per davant del creixement. Calia resoldre un dilema dif¨ªcil: reduir l'endeutament i alhora recuperar el dinamisme econ¨°mic. Es va sacrificar durant diversos anys aquest segon per aconseguir el primer. I es va deprimir tant el consum que ara costar¨¤ molt temps crear demanda sostenible i llocs de treball de qualitat. I durant aquest temps, encara que hi hagi un petit creixement, seguirem instal¡¤lats en la crisi, ¨¦s a dir, salaris baixos i desocupaci¨®.

Per¨° a m¨¦s es va cometre un altre error: anteposar l'expiaci¨® de responsabilitats a la solidaritat entre socis. Feia falta solidaritat en les responsabilitats, acceptant que uns van gastar m¨¦s del compte, per¨° que tamb¨¦ uns altres van finan?ar imprudentment aquesta despesa, per beneficiar-se'n. El resultat d'aquestes pol¨ªtiques no ha estat una gran reducci¨® del deute, sin¨® sobretot un canvi de mans d'aquesta des del sector privat als governs, cosa que ha millorat molt la salut dels bancs, per¨° ha agreujat la dels Estats, especialment d'aquells que han estat obligats a mesures d'austeritat, que en provocar reducci¨® de la demanda han redu?t molt els seus ingressos fiscals. L'an¨¤lisi del que ha passat a Gr¨¨cia ho deixa molt clar i, encara que no sigui igual, ¨¦s semblat en altres pa?sos. Les seves conseq¨¹¨¨ncies s'han manifestat perillosament aquests ¨²ltims dies.

4. El teatre de Brussel¡¤les. L'acte ocorregut a Frankfurt mereix un aplaudiment per a Draghi (en part s'ha fet gr¨¤cies a la independ¨¨ncia del BCE). L'acte ocorregut a Atenes ha de suscitar preocupaci¨®, per¨° barrejada amb esperan?a. Apostem perqu¨¨ en els propers dies tinguem tamb¨¦ canvi d'escenari a la UE, ja que aquestes fallades i errors que he esmentat nom¨¦s es poden esmenar des del Consell Europeu i el Parlament. He dit abans que ning¨² t¨¦ ganes de marxar, per¨° tampoc cal permetre que es quedin aquells que pensin posar, des de dins, obstacles a aquests canvis. I no miro al Sud¡­

Joan Maj¨®, enginyer i exministre