¡°Em preocupa la perversitat de les pol¨ªtiques que es fan contra l¡¯ablaci¨®¡±

Des d'un humil despatx al mastod¨°ntic campus de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, Adriana Kaplan i l'equip d'investigadors que dirigeix a la Fundaci¨® Wassu-UAB han aconseguit aixecar el veto a G¨¤mbia sobre la mutilaci¨® genital femenina (MGF). A trav¨¦s del seu Observatori Transnacional d'Investigaci¨® Aplicada a la prevenci¨® de la MGF, l'organitzaci¨® cient¨ªfica treballa, des de fa 27 anys, a dues bandes, entre Espanya i G¨¤mbia (on el 78% de les dones estan mutilades), per eradicar la pr¨¤ctica. Amb el "coneixement i el respecte" per bandera, Kaplan ha aconseguit penetrar en les entranyes d'aquesta tradici¨® mil¡¤len¨¤ria i formar diverses generacions de professionals de la salut gambians per posar fi a aquestes pr¨¤ctiques i tractar les conseq¨¹¨¨ncies que pateixen, tota la vida, les dones mutilades.

Pregunta. En ple segle XXI, 120 milions de dones s¨®n v¨ªctimes de la mutilaci¨® genital femenina i uns 30 milions de nenes estan en risc. Aix¨° ¨¦s tradici¨® o barb¨¤rie?

Resposta. ?s una tradici¨® mil¡¤len¨¤ria, per¨° no totes les tradicions s¨®n bones i aquesta viola els drets de les nenes, que en pateixen les conseq¨¹¨¨ncies al llarg de la seva vida.

P. Sobre la base de quins arguments es continua sustentant avui la MGF?

S¡¯estigmatitza una poblaci¨® que es pot recon¨¨ixer f¨¤cilment

R. D'una banda, es justifica per raons de neteja i higiene: no contaminen els aliments, per exemple; tamb¨¦ per est¨¨tica, perqu¨¨ uns genitals circumcidats s¨®n m¨¦s bonics. Un altre motiu ¨¦s per preservar la virginitat de la nena en el matrimoni i evitar la promiscu?tat. I tamb¨¦ hi ha les raons religioses, per¨° no tots les comparteixen. Hi ha algunes ¨¨tnies que se sustenten en la religi¨® per mantenir la tradici¨®, per¨° en realitat l'islam no diu res sobre la MGF perqu¨¨ ¨¦s una pr¨¤ctica preisl¨¤mica.

P.?En tots aquests anys a peu de camp, ha canviat el perfil de les nenes que sotmeten a la MGF?

R. En origen ha canviat. Estem estudiant les noves tend¨¨ncies i hi ha tres fen¨°mens molt preocupants: d'una banda, la medicalitzaci¨® ¡ªles nenes s¨®n mutilades per professionals de la salut¡ª. La creen?a ¨¦s que si ho fan amb professionals de la salut, amb anest¨¨sia, no hi ha problema. Tamb¨¦ est¨¤ disminuint l'edat, de 9 anys a 4 o 5. Un altre element ¨¦s l'impacte de les migracions, perqu¨¨, d'una banda, de vegades les fam¨ªlies s¨®n multiplicadors de les mesures de prevenci¨® que fem, per¨° tamb¨¦ hi ha qui rep pressions perqu¨¨ envi? diners al seu pa¨ªs per a la cerim¨°nia de mutilaci¨® d'un familiar. I un altre element conjuntural ¨¦s l'efecte col¡¤lateral positiu de l'ebola: a Lib¨¨ria, Sierra Leone i Guinea, per evitar el contagi, s'han anat frenant les mutilacions aquest any.

P. Com s'interv¨¦ per eradicar una tradici¨® tan arrelada?

El protocol de prevenci¨® de la Generalitat s¡¯ha pervertit

R. Amb coneixement i respecte. ?s molt dif¨ªcil parlar de drets humans en un entorn de pobresa. Ho abordes amb evid¨¨ncies, que les dones se sentin identificades amb el que els expliques: els esquin?aments en els parts, els parts perllongats, la mort del nad¨® perqu¨¨ no dilaten... No est¨¤s convencent de res, els mostres un mirall de la realitat.

P. Ho fan a trav¨¦s de l'Observatori Transnacional.

R. Exacte, actuem a trav¨¦s de la transfer¨¨ncia del coneixement en cascada, aqu¨ª i a G¨¤mbia. Fem investigaci¨® qualitativa i aplicada. Presentem els estudis cl¨ªnics a l¨ªders religiosos i formem els sanitaris perqu¨¨ vam veure que era molt important que els estudiants de ci¨¨ncies de la salut acabessin la carrera sabent que aquesta pr¨¤ctica ¨¦s un problema de salut. Els sanitaris estan legitimats i reconeguts als poblats i, per tant, s¨®n persones a les quals s'escolten.

P. I el paper de la fundaci¨® a Espanya?

R. Aqu¨ª ¨¦s exactament el mateix. Fem formaci¨® perqu¨¨ puguin fer una tasca de prevenci¨®. Fa m¨¦s de 20 anys que vam inventar un comprom¨ªs preventiu, que ¨¦s una carta que signen els pares en qu¨¨ reconeixen que al seu pa¨ªs es practica la MGF, que aqu¨ª est¨¤ penada per llei, i es recull que s'han explorat els genitals de la menor i que estaven en perfecte estat, i quan tornin li faran una altra revisi¨®. Hem provat aquest document en 11 poblats i ha funcionat perqu¨¨ no s¨®n els pares els que q¨¹estionen l'autoritat dels avis en les societats gerontocr¨¤tiques, sin¨® que ¨¦s un document que ho diu.

P.?A Espanya hi ha 17.000 nenes en risc de ser mutilades i m¨¦s d'un ter? d'aquestes nenes resideixen a Catalunya. Quines mesures s'estan prenent per prevenir aquesta pr¨¤ctica?

R. Aix¨ª com a G¨¤mbia hem aconseguit sistematitzar la metodologia, a Espanya no. S'est¨¤ fent bandera d'aquest tema perqu¨¨ ven. Una cosa ¨¦s el que es diu que es fa i una altra ¨¦s la realitat. I despr¨¦s hi ha la falta de coneixement de la realitat, que ¨¦s un tema ¨ªntim, privat, que d'alguna manera estigmatitza una poblaci¨® que f¨¤cilment es pot recon¨¨ixer. A Catalunya hi ha dues maneres de treballar: la punitiva, on s'aplica un protocol de forma arbitr¨¤ria i perversa; i la l¨ªnia de la prevenci¨®, del coneixement. I s¨®n dues l¨ªnies que no acaben de trobar-se.

P. Per¨° s¨ª que hi ha un protocol a Catalunya per prevenir la MGF.

R. S¨ª, i ¨¦s bo, per¨° s'ha pervertit. T¨¦ diversos nivells: prevenci¨®, detecci¨® i atenci¨®. El primer ¨¦s on actuem nosaltres perqu¨¨ donem contingut per formar els professionals. El que passa ¨¦s que se salten el primer nivell i directament hi intervenen els Mossos d'Esquadra. Qui fan prevenci¨® s¨®n els mossos i diuen als sanitaris que si tenen qualsevol problema, els avisin. Davant la sospita d'un viatge, els treuen els passaports i la nena ha de passar per un control de genitals cada 6 mesos fins que faci 18 anys. I molts pares, per prevenir que els mossos truquin a la porta, envien les nenes al seu pa¨ªs una altra vegada.

P. I a Espanya, Sanitat tamb¨¦ prepara un protocol.

R. Nom¨¦s sabem que han incorporat el nostre comprom¨ªs preventiu, i ens n'alegrem, malgrat que tampoc no ens han citat ni ens ho han comunicat. No ens han demanat assessorament, tot i que els n'hem ofert. Desconeixem totalment aquest protocol.

P. Falten recursos o inter¨¨s d'elevar la MGF a una prioritat de salut p¨²blica?

R.?Hi ha excepcions, com Badalona o Bilbao, que es bolquen amb el tema amb respecte i sensibilitat; per¨° s¨ª, en general s'hi dediquen pocs recursos i, el que ¨¦s m¨¦s greu, es posen en mans de gent oportunista, professionals de la subvenci¨®, que tenen altres interessos que no s¨®n els de les nenes. Em preocupa la perversitat de les pol¨ªtiques que s'estan utilitzant i l'aplicaci¨® perversa dels protocols contra la MGF.

P. Queda molt cam¨ª. Es podr¨¤ eradicar aquesta pr¨¤ctica?

R. Eradicar ¨¦s una gran paraula... Confio que anem per bon cam¨ª. El problema s¨®n els missatges equivocats, els missatges radicals... cal anar amb molt¨ªssim respecte i coneixement, sense estigmatitzar. Jo espero poder dir d'aqu¨ª a 10 anys que ja no es fan mutilacions, per¨° no ens podem oblidar que les dones que han estat mutilades en continuaran patint les conseq¨¹¨¨ncies tota la vida i cal seguir ensenyant i formant els professionals, tant a l'?frica com aqu¨ª.