Kidman es perd al desert

La foto va ser presa al Caire cap al 1921. Hi apareixen damunt d'un camell Winston Churchill i T.E. Lawrence, m¨¦s conegut com a?Lawrence d'Ar¨¤bia. Una dona els separa, tot i que el seu rostre no ha aconseguit passar a la hist¨°ria. ?s Gertrude Bell, escriptora, exploradora i polit¨°loga que va tenir un paper clau quan va arribar l'hora de repartir-se les restes de l'Imperi otom¨¤. Aquesta dona va protagonitzar ahir la segona jornada d'una Berlinale que, despr¨¦s de l'arrencada amb Isabel Coixet i Nadie quiere la noche,?s'anuncia marcada per grans personatges femenins.

Despr¨¦s de Juliette Binoche, ahir va ser Nicole Kidman qui es va ficar en la pell d'una hero?na prefeminista. Malauradament, per¨°,?Queen of the desert, la biografia de Bell que ha dirigit Werner Herzog, no va estar a l'altura de les expectatives. El cineasta alemany va decebre amb un melodrama d'inspiraci¨® cl¨¤ssica, perjudicat per un convencionalisme impropi, un esquematisme desconcertant i una m¨²sica horrorosa. Al final de la projecci¨®, nom¨¦s hi va haver silenci.

Malgrat tot, Herzog tampoc mereixia el linxament que semblava que s'estigu¨¦s ordint ahir. Hi ha moments en qu¨¨ la seva genialitat encara brilla, com en aquesta escena rom¨¤ntica observada per un voltor que devora les seves preses, o b¨¦ en la forma que t¨¦ de descriure accidents geogr¨¤fics, una de les seves especialitats des d'Aguirre, la c¨°lera de D¨¦u?i Fitzcarraldo. ¡°El paisatge sempre est¨¤ connectat amb l'interior dels personatges. ?s el paisatge dels somnis febrils. ?s el que s¨¦ fer i per aix¨° em paguen¡±, va recon¨¨ixer. En el seu retrat dels pobles del desert, Herzog va voler mostrar ¡°la dignitat de la vida sota l'islam¡±, que considera ¡°vilipendiat pels mitjans¡±. ¡°Hi ha raons per fer-ho, esclar. Per¨° he volgut mostrar-ne una altra cara¡±, va assegurar.

En aquesta empresa un p¨¨l fallida, la millor carta del director es diu Nicole Kidman, que continua demostrant la seva valentia i firma una interpretaci¨®?magn¨¨tica. ¡°Ara mateix em ve de gust sortir de la meva zona de confort, viatjar a altres pa?sos per explicar altres hist¨°ries. No em vull quedar a casa i limitar-me a conduir fins a un estudi per rodar¡±, va afirmar l'actriu, acompanyada dels coprotagonistes, Damian Lewis i James Franco. La seva col¡¤laboraci¨® amb Herzog no la far¨¤ tornar a l'¨¨poca daurada en qu¨¨ va col¡¤laborar amb Kubrick i Von Trier. M¨¦s aviat sembla emparentada amb Grace de M¨®naco, el?biopic?rid¨ªcul que va inaugurar en l'¨²ltima edici¨® de Canes.

Les altres dues pel¡¤l¨ªcules del dia en la secci¨® competitiva van tenir m¨¦s sort. L'irani¨¤ Jafar Panahi, perseguit pel r¨¨gim islamista i absent en aquest festival, va provocar una ovaci¨® amb Taxi, en qu¨¨ proposa una radiografia del pa¨ªs assegut en un vehicle pel qual passaran tot tipus de personatges molt parladors. L'aridesa d'algunes de les seves pel¡¤l¨ªcules anteriors desapareix a favor d'un nou component lleuger i vigor¨®s, constru?t amb un senzill dispositiu de c¨¤meres m¨°bils, admirable per la seva simplicitat.

L'altre aplaudiment va ser per a?45 years, del brit¨¤nic Andrew Haigh, un dels responsables de la s¨¨rie Looking, sobre el col¡¤lectiu gai de San Francisco, i aplaudit anys enrere amb el seu debut, Weekend. La seva nova pel¡¤l¨ªcula ¨¦s un estudi psicol¨°gic sobre un matrimoni madur enfrontat a una crisi tardana, en qu¨¨ sobresurt una esposa desestabilitzada, interpretada amb encert per Charlotte Rampling. A la pel¡¤l¨ªcula li falta complexitat dram¨¤tica, per¨° l'encerta quan descriu aquesta insuportable posada en escena que anomenem "felicitat conjugal".