La capsa de Pandora

Avui toca Gr¨¨cia. Segons la mitologia grega, al principi dels temps la bell¨ªssima Pandora era anhelada per tots, per¨° era portadora de tots els mals, que amagava en un recipient tancat. La hist¨°ria de la humanitat comen?a quan el va destapar i es van escampar per tot el m¨®n les dissorts que guardava. El mite grec ¨¦s pessimista; la maldat no va tornar mai m¨¦s al recipient.

Quan va morir Franco es va obrir la nostra democr¨¤tica capsa de Pandora. Era la nova democr¨¤cia que anhel¨¤vem, amb els vells mals bullint-hi a dins, que es van escampar per tot el pa¨ªs. Des de llavors convivim democr¨¤ticament amb ells, i especialment amb la corrupci¨®. Els m¨¦s insignes protagonistes de la corrupci¨® triomfaven en els negocis, en la pol¨ªtica i en els negocis de la pol¨ªtica. Les seves aventures s'acceptaven amb un cert benepl¨¤cit social, condescendent fins que desbordaven els l¨ªmits de la vergonya i la marginalitat. Per aix¨° van ascendir i despr¨¦s van caure Gil y Gil, que era obsc¨¨ per¨° grollerament cast¨ªs, i Rold¨¢n, que era una r¨¨plica en verd del Dioni, o Mario Conde i De la Rosa, engalipadors del pelotazo per¨° arribistes ostentosos i marginals, i despr¨¦s el petimetre Blesa, finalment, un simple tafurer. N'hi ha d'altres que van ascendir durant lustres, i com que no eren ni estranys ni marginals, encara no han caigut tot el que es mereixen. Pujol, molt honorable a casa seva i molt necessari a fora, amb l'aparent discreci¨® del bon dissimulador i amb pacient premeditaci¨®, va anar acumulant la seva sospitosa fortuna.

Igual que en el pessimista mite de Pandora, la corrupci¨® escampada s'ha quedat entre nosaltres. Els nostres indesitjables protagonistes, castissos, arribistes o honorables, no eren uns entranyables artesans del frau. La t¨¨cnica macroecon¨°mica del seu modus operandi ¨¦s macrofraudulenta i macrosubtractiva. Es van servir, i se serveixen, d'entitats espanyoles i estrangeres, privades i oficials, de multinacionals i paradisos fiscals. Segons els experts, m¨¦s del 80% dels delictes econ¨°mics importants, i per tant els de la macrocorrupci¨®, es cometen a trav¨¦s d'entitats, ¨¦s a dir, de persones jur¨ªdiques. Aquestes, hist¨°ricament, no podien ser penades, perqu¨¨ totes les penes estaven previstes ¨²nicament per a les persones f¨ªsiques, com la pres¨®. Aix¨ª es creaven intolerables espais d'impunitat per a la corrupci¨®. Per aix¨° en diferents pa?sos europeus es van crear noves penes per a les persones jur¨ªdiques delictives, a m¨¦s de les penes que poguessin correspondre als seus propietaris o administradors.

Des del 2010 el nostre Codi Penal, seguint el model europeu, tamb¨¦ castiga les persones jur¨ªdiques que cometen delictes d'estafa, blanqueig de capitals, contra la Hisenda P¨²blica, de tr¨¤fic d'influ¨¨ncies, contra el medi ambient, i d'altres de semblants. Les noves penes previstes per a aquestes van des d'elevades multes, la inhabilitaci¨® per obtenir subvencions i la intervenci¨® judicial fins a la clausura dels seus locals o la dissoluci¨® de l'entitat. Inicialment el c¨¤stig nom¨¦s afectava les entitats privades. Estaven exempts de c¨¤stig els partits pol¨ªtics, els sindicats i les entitats de l'Estat i de les Administracions P¨²bliques, o sigui, les oficials. Aquesta exempci¨® es va suprimir el 2012, per refor?ar la transpar¨¨ncia, per¨° ¨²nicament en el cas dels partits pol¨ªtics i els sindicats, no de les entitats oficials, menja ¨°ptima de la macrocorrupci¨®.

El Govern del PP promou una nova reforma penal que ¨¦s hip¨°crita i c¨°mplice amb els protagonistes de la ¡®macrorrupci¨®¡¯

La severitat penal promoguda pel Govern del PP nom¨¦s estava prevista per als altres, no per a ells. No van pensar en G¨¹rtel, ni en les seves caixes b, ni en les poderoses corporacions amb pr¨¤ctiques de dubtosa legalitat. Diuen que els lobbys es van mobilitzar. Llavors el Govern va veure la urg¨¨ncia d'anticipar-se a possibles riscos futurs i va decidir descafe?nar la severitat que el 2012 havia servit nom¨¦s als altres.

Conseq¨¹entment, el Govern, en solitari, torna a promoure una reforma del Codi Penal, aquesta vegada hip¨°crita i c¨°mplice. Preveu per a les persones jur¨ªdiques un ampl¨ªssim cat¨¤leg de circumst¨¤ncies eximents que consisteixen en simples tr¨¤mits burocr¨¤tics a l'abast d'una bona assessoria jur¨ªdica. El cat¨¤leg ¨¦s tan extens que fins i tot el Consell d'Estat ha hagut d'advertir que estem davant ¡°un marge excessivament ampli d'exempci¨®¡±. Aquest marge desmesurat significar¨¤ la gaireb¨¦ impossibilitat de condemnar una persona jur¨ªdica poderosa, una entitat, un banc, un partit pol¨ªtic important. Es brinda a la macrocorrupci¨® una porta del darrere per eludir la nova severitat punitiva.

Per¨° recordem que avui toca Gr¨¨cia. El fil¨°sof Emilio Lled¨® ens ensenya que Her¨¤clit deia que els pobles han de lluitar per les seves lleis com lluiten per les seves muralles. Vint-i-cinc segles despr¨¦s, els grecs han escoltat el seu mestre. I, encara que Gr¨¨cia no ¨¦s Espanya, no haur¨ªem d'oblidar el vell consell. Les males lleis, les hip¨°crites i c¨°mplices, es poden canviar; aix¨° s¨ª, si es canvia el legislador que les va promulgar.