Cacau, febrada, lucrera

Hi ha un grup de paraules, d¡¯origen hisp¨¤nic, que fa m¨¦s de vint anys que circulen amb tota impunitat, ling¨¹¨ªstica i legal. Dic m¨¦s de vint anys perqu¨¨ ¨¦s el que es pot documentar tirant d¡¯hemeroteques, all¨¤ a primers dels anys noranta: la cultura del pelotazo. La premsa en castell¨¤ de llavors tampoc sabia gaire qu¨¨ fer-ne, i abundaven les cometes i les cursives perqu¨¨ era una expressi¨® d¡¯encuny recent que suposava l¡¯entrada d¡¯un registre indubtablement col¡¤loquial en un ¨¤mbit, el de l¡¯economia, marcat per l¡¯aridesa l¨¨xica. Encara que el terme fos nou, tothom entenia qu¨¨ era aix¨° del pelotazo, exceptuant les autoritats ling¨¹¨ªstiques (l¡¯Acad¨¨mia, sempre a deshora), que no l¡¯han incl¨°s al diccionari fins a la darrera edici¨®, de l¡¯any passat: ¡°Operaci¨®n econ¨®mica que procede una ganancia f¨¢cil y r¨¢pida¡±.

Suposo que l¡¯origen deu raure en l¡¯actitud fatxenda, gratu?ta, de qui clava un cop de pilota perqu¨¨ s¨ª. Imagina¡¯t la canalla jugant a futbol a la placeta i apareix el gan¨¤pia, que venta un castanyot a la bola i l¡¯envia al mig de la Meridiana. I se¡¯n va tot gallet, amb somriure de triomfador. Deu ser una mica aix¨°, un pelotazo econ¨°mic: la demostraci¨® de poder, d¡¯impunitat, de vict¨°ria f¨¤cil, r¨¤pida, sense m¨¦s explicacions que la pr¨°pia satisfacci¨® de ser el m¨¦s llest del barri, o del parquet, per haver sabut comprar molt barat i vendre molt car. L¡¯especulaci¨® descarnada, ostentosa, indissimulada.

Per¨° un terme tan gr¨¤fic, tan aparentment espontani, ha fet ballar la bala dels ling¨¹istes. Com n¡¯hem de dir, en catal¨¤, de la cultura del pelotazo? O ¨¦s que a Catalunya aix¨° no ho toquem? Orfes d¡¯un equivalent directe localitzable als diccionaris, ens n¡¯hem sortit com hem pogut a base de per¨ªfrasis descriptives (enriquiment f¨¤cil, especulaci¨® r¨¤pida, etc.) i, sobretot, de la lletra cursiva, que s¡¯ha imposat sempre que ha calgut reproduir declaracions. Si un pol¨ªtic deia pelotazo, dif¨ªcilment li podies fer dir enriquiment f¨¤cil, ni que fos amb f¨°rceps.

Es tracta doncs de buscar alternatives. De vegades aquesta estrat¨¨gia ha funcionat: de la imaginaci¨® dels ling¨¹istes un terme ha posat un peu als mitjans, que l¡¯han reprodu?t fins que altres emissors de llengua se l¡¯han fet seu. I de possibilitats per a la cultura del pelotazo se me n¡¯acuden tres: la primera prenent el referent conegut del castell¨¤, i per tant buscant un calc efica?; la segona provant de garbellar entre referents propis, que seria molt ingenu pensar que l¡¯economia catalana no ha begut, en algunes ¨¨poques, d¡¯una especulaci¨® malaltissa; i finalment inventant la paraula, i si cola, cola.

En el primer cas podr¨ªem fer cultura del cacau. El gran avantatge, aqu¨ª, del terme cacau ¨¦s que pertany a dos ¨¤mbits que ens v¨¦nen com l¡¯anell al dit: el primer, el de l¡¯economia, at¨¨s que cacau, per meton¨ªmia, t¨¦ tamb¨¦ el sentit de ¡°diners¡±, i aix¨ª ho recull el diccionari Alcover-Moll: ¡°A l¡¯oncle fes-li compliments; mira que t¨¦ molt cacau¡±; i el segon, no cal dir-ho, el del futbol, en un sentit clavat al de pelotazo. Al setmanari sat¨ªric esportiu Xut! en podem trobar mostres m¨¦s que suficients: ¡°Fou quan en Barril d¡¯un tros lluny etzib¨¤ un cacau i en Platko no se n¡¯adon¨¤ fins que la xarxa havia agafat peix¡±.

En segon lloc podr¨ªem tenir cultura de la febrada. No cal dir que aqu¨ª l¡¯equival¨¨ncia del terme respecte del castell¨¤ ¨¦s menys intu?tiva, m¨¦s que res perqu¨¨ prescindim de pilotades i anem a beure d¡¯una cosa ben catalana com ¨¦s la Febre d¡¯Or, l¡¯¨¨poca daurada de la burgesia barcelonina, en la qual les operacions especulatives i l¡¯enriquiment r¨¤pid estaven a l¡¯ordre del dia i de cacaus se¡¯n feien a cabassos. Prou b¨¦ ho va retratar Narc¨ªs Oller a la novel¡¤la hom¨°nima.

I finalment es tracta d¡¯inventar. Evitem inspirar-nos en l¡¯original castell¨¤ i prescindim de l¡¯especulaci¨® nostrada per centrar-nos en el sentit nuclear de l¡¯expressi¨®: l¡¯obtenci¨® r¨¤pida i f¨¤cil d¡¯un lucre, terme que ens far¨¤ de base per a la designaci¨® final per¨° que haurem de vestir d¡¯una sufixaci¨® prou degradant per demostrar que es tracta d¡¯un lucre embastardit. Vet aqu¨ª doncs la cultura de la lucrera, o cultura del lucram, que tamb¨¦ podria ser. Fins i tot podr¨ªem mesclar els termes febre i lucre, i fer cultura del lucre febril.

Hem de triar alguna d¡¯aquestes expressions? No pas, nom¨¦s faltaria, segur que n¡¯hi ha de millors. El que no podem fer ¨¦s seguir donant-hi voltes i tirant de cursiva, com si la llengua no tingu¨¦s recursos suficients per expressar un concepte que, de cop al bot, t¨¦ un significat di¨¤fan. Lladres!