La soprano Radvanovsky triomfa al Liceu amb la seva excel¡¤lent ¡®Norma¡¯

Norma ¨¦s l'imperi de la veu. I si no es t¨¦ una gran soprano, muntar la famosa ¨°pera de Vincenzo Bellini ¨¦s un esfor? in¨²til. Per¨° al Liceu s¨ª que hi ¨¦s. Sondra Radvanovky defensa el paper amb una excitant combinaci¨® d'intensitat l¨ªrica, temperament dram¨¤tic i instint teatral, armes amb qu¨¨ d¨®na vida a la tra?da i venjativa sacerdotessa. Per les seves qualitats vocals, la soprano nord-americana t¨¦ m¨¦s grapa en les escenes de m¨¦s embranzida dram¨¤tica que en els passatges d'agilitat de bel canto, on es mou amb cautela l¨°gica ¡ªal fossat l'ajuda amb summa cura l'expert director itali¨¤ Renato Palumbo¡ª i sap portar al seu terreny la c¨¨lebre Casta diva,que canta amb colors foscos i pian¨ªssims de gran efecte.

L'¨°pera ¨¦s una coproducci¨® amb Chicago, el Canad¨¤ i San Francisco

Radvanosky va triomfar amb magnific¨¨ncia i amb absoluta just¨ªcia. De fet, ella ¨¦s qui aguanta la funci¨®. El muntatge signat pel director d'escena i cineasta nord-americ¨¤ Kevin Newbury ¡ªes tracta d'una coproducci¨® del coliseu barcelon¨ª i les ¨°peres de Chicago, el Canad¨¤ i San Francisco, on es va estrenar el juliol passat¡ª, promet molt en aixecar-se el tel¨®: l'ambientaci¨® s'inspira, en q¨¹estions de vestuari i perruqueria, en?Joc de trons, per¨°, una vegada vista la monumental porta de fusta, amb llances i escuts, que marca els dominis de la sacerdotessa del temple gal d'Irminsul enfront de l'invasor rom¨¤, no passa res teatralment rellevant durant dues hores i mitja.

Hi ha m¨¦s decoraci¨® que direcci¨® d'actors, amb un pesat obrir i tancar de portes i un carro m¨°bil en funcions d'altar, al qual s'enfila Norma per tallar les fulles del vesc sagrat d'un arbre susp¨¨s en l'aire. Hi ha torxes i canvis de llum molt efectistes, per¨° l'¨²nic teatre emocionant de deb¨° ¨¦s el que sona en la m¨²sica de Bellini.

L'ambientaci¨® s'inspira pel que fa al vestuari i la perruqueria en ¡®Joc de trons¡¯

El que causa impacte ¨¦s, sens dubte, el Pollione que una altra veu nord-americana, el veter¨¤ tenor Gregory Kunde, defensa amb bravesa; els seus potents aguts van sonar com un tro al Liceu. Com a actor ¨¦s fluix i previsible, per¨° t¨¦ dinamita a la gola i arriba al final de la representaci¨® amb la mateixa for?a que mostra en sortir: poden estar tranquils en el Festival de Peralada, on protagonitzar¨¤ Otello l'1 d'agost que ve.

Enfront d'aquestes dues grans veus, la bona feina de la mezzosoprano russa Ekaterina Gubanova com a emotiva Adalgisa, el bon Oroveso del baix nord-americ¨¤ Raymond Aceto i les eficaces actuacions del tenor aragon¨¨s Francisco Vas (Flavio) i la soprano barcelonina Ana Puche (Clotilde) queden en un digne segon pla. En el seu retorn al Liceu, Palumbo obt¨¦ una estupenda resposta del cor i l'orquestra gr¨¤cies a una direcci¨® amb nervi, sabia en l'acompanyament de les veus, i rica en accents i din¨¤miques que aguanten sense desmai una vibrant pugna teatral.