A l¡¯ombra dels Gasol

Durant els anys de plom de l¡¯Espanya franquista van sorgir alguns esportistes excepcionals, amb tan pocs mitjans que gaireb¨¦ tothom va coincidir a qualificar-los de quixots. Els Mariano Haro, Carme Valero, Santana, Blume, Bahamontes, Guillem Timoner, Oca?a, Paco Fern¨¢ndez Ochoa, ?ngel Nieto, Herminio Men¨¦ndez van conquerir el m¨®n de l¡¯atletisme, el tennis, la gimn¨¤stica, l¡¯esqu¨ª, el ciclisme, el motociclisme o el pirag¨¹isme literalment amb una espardenya.

Els canvis socials a partir de la mort del dictador van produir tamb¨¦ canvis en l¡¯esport. No gaires. Es continuava palesant la manca de planificaci¨® i mitjans. Puntualment sorgien esportistes magn¨ªfics, com ara Severiano Ballesteros, Perico Delgado, Sito Pons o Carlos Sainz. Tanmateix, es trobaven a faltar canvis molts m¨¦s profunds, una aposta decidida per les estructures de l¡¯esport, una inversi¨® en mitjans, en t¨¨cnics, en centres d¡¯alt rendiment, en educaci¨® esportiva.

Els canvis socials a partir de la mort del dictador van produir canvis en l¡¯esport

Els Jocs Ol¨ªmpics del 92 a Barcelona van marcar un abans i un despr¨¦s. L¡¯esportista catal¨¤ i espanyol del segle XXI ja no va amb una espardenya. Tot i que no tot s¨®n flors i violes, l¡¯esport a casa nostra, m¨¦s b¨¦ o m¨¦s malament, s¡¯intenta planificar, mant¨¦ una estructura i l¡¯esportista d'elit ¨¦s conscient que no t¨¦ cap possibilitat de perllongar els seus triomfs si no disposa d¡¯un munt d¡¯ajudes d¡¯entrenadors, preparadors f¨ªsics, assessors de tota mena, representants i encarregats de la log¨ªstica medi¨¤tica.

Diumenge dos germans que van n¨¦ixer a Barcelona i van cr¨¦ixer a Sant Boi assoliran un dels cims de l¡¯esport mundial en convertir-se en titulars a l¡¯All-Star de la NBA. Mai ho havien aconseguit dos germans, i tampoc cap jugador europeu. Nowitzki va ser titular dos cops, per¨° no perqu¨¨ l'escollissin, sin¨® perqu¨¨ va substituir els lesionats Yao Ming i Kobe Bryant.

Pau i Marc Gasol s¡¯ho han guanyat a pols. El seu cam¨ª no ha estat pas f¨¤cil ni senzill. Tots dos han salvat un trajecte ple d¡¯esculls. Per¨° no han estat sols. La seva fam¨ªlia, sobretot els seus pares, l'Agust¨ª i la Marisa, han estat cabdals en el seu desenvolupament com a persones i com a esportistes. Amb ells han treballat igualment una llargu¨ªssima llista d¡¯entrenadors. Anomenar-los tots esgotaria el lector i trairia la cada vegada menys fiable mem¨°ria de qui escriu aquest article. Els seus mestres i entrenadors a l¡¯escola Llor de Sant Boi, els seus entrenadors al Cornell¨¤ i a l¡¯equip juvenil del Bar?a, quan en Pau ja va comen?ar a albirar que potser tenia un futur a l¡¯esport de la cistella, encara que continuava estudiant Medicina. I aix¨ª fins a arribar al cim de la NBA: en Pau a conquerir dos anells amb els Lakers, en Marc a ser nomenat el millor jugador defensiu de l¡¯any i a figurar, amb tota just¨ªcia i sense cap complex, entre els aspirants aquesta temporada a ser escollit el millor jugador (MVP) de l¡¯any. I paral¡¤lelament, els seus grand¨ªssims ¨¨xits amb la selecci¨® espanyola: un Mundial, dos Europeus i dues medalles de plata als Jocs de Pequ¨ªn i Londres.

Nom¨¦s citar¨¦ alguns dels noms, alguns de m¨¦s coneguts i d¡¯altres menys, per¨° no per aix¨° menys importants, que han tingut molt a veure amb l¡¯apoteosi dels Gasol. Joan Montes, Juan Llaneza, Juanjo Campos, ?ngel Pardo, Josep i ?ngel Soriano, Montse Peris, Ricard Farr¨¦s, Pepi?o Casal, Agust¨ª Cuesta, Quimet Costa, Joaqu¨ªn Juan, A¨ªto, Scariolo, Pepu Hern¨¢ndez, Pesic, Pedro Mart¨ªnez, Imbroda i tants i tants d¡¯altres nom¨¦s a aquesta banda de l¡¯Atl¨¤ntic i nom¨¦s referint-me a entrenadors i preparadors f¨ªsics. Quan la parella de germans jugui diumenge l¡¯All-Star hi haur¨¤ moltes i moltes persones que d¡¯una manera o altra veuran recompensades la seva feina i la seva empatia amb dos basquetbolistes i dues persones excepcionals.