El parad¨ªs de la l¨ªnia

Del pintor i gravador franc¨¨s del segle XVII Claude Mellan se n'han perdut la majoria de les obres. Per sort, se'n conserva una que parla del seu mestratge i domini del bur¨ª sobre el metall: la imatge del rostre de Crist que va crear el 1649 amb una sola l¨ªnia en espiral que, comen?ant a la punta del nas, es desenvolupa fins a aconseguir un conjunt de 159 l¨ªnies que mai no es creuen. El m¨¨rit de Mellan ¨¦s controlar el gruix que ha de tenir la l¨ªnia i, per tant, la quantitat de tinta que ha d'entrar en el coure per donar forma al nas, els ulls, la boca o la barba. Admirada pel seu virtuosisme, aquesta estampa va ser un repte pels qui volien demostrar la seva destresa en l'art del gravat. Una d'aquestes imatges ¨²niques pot veure's, juntament amb 39 peces m¨¦s creades per artistes de la talla de D¨¹rer, Rembrandt, Piranesi, Tiepolo o Goya, a l'exposici¨® L'art del gravat antic?instal¡¤lada fins al dia 20 al vest¨ªbul principal i la biblioteca de l'edifici hist¨°ric de la Universitat de Barcelona.

Les obres formen part de la col¡¤lecci¨® del professor d'Hist¨°ria de l'Art d'aquesta universitat Vicen? Furi¨®, expert en gravat i comissari, a m¨¦s d'autor d'un nou i excel¡¤lent llibre en el qual hi ha un total de 130 d'aquestes petites joies de l'art, aut¨¨ntics paradisos de la l¨ªnia. Totes s¨®n part de la col¡¤lecci¨® de gravats reunides i adquirides en cases de subhastes i comer?os especialitzats per Furi¨® al llarg de m¨¦s de dues d¨¨cades.

Per Furi¨®, el gravat, considerat ara com un art menor, ¨¦s fonamental per explicar la hist¨°ria de l'art. ¡°Fins que no va n¨¦ixer la fotografia era la forma d'art que tenia m¨¦s difusi¨®¡±. Moltes de les estampes naixien per reproduir pintures i donar-les a con¨¨ixer al m¨¤xim de p¨²blic, encara que tradu?des al blanc i negre, com les desenvolupades pels germans Giandomenico i Lorenzo Tiepolo de les pintures del seu pare Giovanni, l'¨²ltim pintor barroc. Tamb¨¦ es van utilitzar per il¡¤lustrar llibres cient¨ªfics, de manera que ajudaven a estendre el coneixement.

Per¨° altres estampes es van crear ex profeso, entre les quals algunes de les que es poden veure a l'exposici¨® d'autors tan coneguts com Rembrandt, de qui es pot veure un dels seus autoretrats, del 1638; D¨¹rer, amb obres com El passeig i El cuiner i la seva esposa,?elaborades entre el 1496 i el 1498 o Manera de volar, de Francisco de Goya, creada per a la s¨¨rie Els disbarats entre el 1815 i el 1919. ¡°A Goya se'l considera l'¨²ltim autor de gravats antics¡±, comenta l'expert al costat de la seva imatge. Tamb¨¦ altres autors menys coneguts com Hendrick Goltzius, creador de L'anunciaci¨®?(1594), o Aegiduis Sadeler, que va fer?La saviesa ven? la ignor¨¤ncia, imatge de l'exposici¨® que presideix la fa?ana principal de l'edifici de la universitat que va construir Enric Sagnier. ¡°La m¨¦s adequada per ser exposada en un centre com aquest¡±, explica l'expert.

Furi¨® no destaca cap de les imatges com la seva preferida, per¨° s¨ª que assenyala l'estampa La festa flamenca de Nicolaes de Bruyn (1620) basada en una pintura perduda de David Vinkboons. ¡°L'inter¨¨s no rau ni en el disseny ni en la sintaxi del gravador, sin¨® en l'acumulaci¨® de personatges i situacions a m¨¦s del seu valor com a testimoni hist¨°ric de la cultura flamenca¡±. S'entret¨¦ davant El jugador de golf, un aiguafort de Rembrandt del 1654 en qu¨¨ es veuen tres plans i intensitats diferents, i destaca, per la seva raresa, el gravat Jove dibuixant de Gilles Demarteau, del 1767, en dos colors.

El volum publicat juntament amb l'exposici¨® no ¨¦s una hist¨°ria del gravat i la seva evoluci¨®. ?s un llibre per acabar apreciant aquestes obres creades entre els segles XVI i XVIII; una ¡°divulgaci¨® especialitzada¡±, bellament il¡¤lustrada que permet apreciar aquestes petites joies amb gran luxe de detalls. ¡°Els gravats antics s¨®n els que van del segle XV al XIX. De cada gravat se n'imprimien uns centenars de c¨°pies que no eren infinites perqu¨¨ les matrius es desgastaven¡±, explica Furi¨® davant d'algunes de les seves estampes; treballs no gaire vistos a Barcelona, ja que, explica, als museus i centres catalans amb col¡¤leccions, com el MNAC, la Biblioteca de Catalunya i Montserrat, ¡°nom¨¦s conserven dues o tres d'aquestes estampes¡±.