¡°Minsk II ¨¦s un bon pas, per¨° no soluciona el problema¡±

El despatx de Federica Mogherini ¨¦s a Brussel¡¤les, per¨° la major part de la seva vida transcorre d'aeroport en aeroport. Despr¨¦s d'una setmana fren¨¨tica que ha coronat amb un viatge a Tun¨ªsia, l'alta representant per la Pol¨ªtica Exterior Europea rep EL PA?S en una desfasada sala VIP de l'aeroport de Fiumicino, a Roma, minuts despr¨¦s d'aterrar des de Tun¨ªsia. All¨¤ no l'esperen ni dos dies de descans per tornar a viatjar a Madrid, on es reunir¨¤ dem¨¤ amb el Rei i amb el president del Govern, dins de la gira que ha iniciat pels 28 Estats comunitaris per estr¨¨nyer lla?os amb els seus dirigents.

A Espanya pret¨¦n ¡°parlar d'antiterrorisme; va ser el primer pa¨ªs atacat, a?Atocha, encara que tendim a oblidar-ho¡±, observa Mogherini, sense rastre de cansament malgrat haver recorregut gaireb¨¦ 5.000 quil¨°metres en menys de 24 hores. Tamb¨¦ abordar¨¤ les relacions amb els ve?ns del sud ¨Cparticularment la q¨¹esti¨® migrat¨°ria¨C ¡°en un moment en qu¨¨ revisem la nostra pol¨ªtica en aquesta regi¨®¡±, avan?a la cap de la diplom¨¤cia europea. Encara que a Madrid se centrar¨¤ en aquests assumptes, la treva que s'acaba d'estrenar a Ucra?na domina l'entrevista.

Pregunta. Els l¨ªders europeus s'han mostrat cauts, fins i tot esc¨¨ptics, sobre Minsk II, l'acord entre R¨²ssia i Ucra?na. Vost¨¨ ¨¦s potser la dirigent amb un discurs m¨¦s entusiasta.

Resposta. L'acord constitueix una bona oportunitat de parar les morts i respectar les lleis. Compartim el que vost¨¨ anomena escepticisme, que jo anomenaria cautela. No ¨¦s la primera vegada que se signa alguna cosa i no s'aplica. Per aix¨° sabem que aquest ¨¦s un bon pas, per¨° no soluciona el problema, que la clau ser¨¤ el respecte a l'alto el foc i l'aplicaci¨® de la resta de l'acord.

Les sancions depenen de la situaci¨® al terreny

P. Creu que hi ha esperan?a?

R. La meva ra¨® per a l'esperan?a ¨¦s que el pla ¨¦s molt detallat. Hauria estat m¨¦s esc¨¨ptica si es tract¨¦s nom¨¦s d'un alto el foc. La pregunta ara ¨¦s si hi ha voluntat per part de R¨²ssia. Hem de posar tots els instruments al nostre abast perqu¨¨ funcioni.

P. Si el proc¨¦s fracassa, la UE aplicar¨¤ m¨¦s sancions?

R. La discussi¨®?sempre?¨¦s aqu¨ª. Les sancions depenen de la situaci¨® al terreny. Si millora, poden aixecar-se. Si empitjora, com ha passat els ¨²ltims dies, s'incrementen. Ara igual. Si l'alto el foc porta una millora, veurem qu¨¨ fem amb les sancions. Si empitjora, estudiarem augmentar-les. Fins i tot en les situacions m¨¦s dif¨ªcils hem tingut unitat en aix¨°.

P. El que per descomptat sembla probable ¨¦s que, si el proc¨¦s es frustra, els Estats Units ¡ªi potser algun pa¨ªs europeu¡ª armaran l'Ex¨¨rcit de K¨ªev. Li sembla una bona idea?

R. No ha estat sobre la taula aquests dies perqu¨¨ quan es tracta de parar un conflicte no es parla d'aix¨°. ?bviament si el proc¨¦s no tira endavant, haurem d'avaluar qu¨¨ fem, amb les sancions i amb altres assumptes. Per¨° comparteixo l'opini¨® de molts l¨ªders?que han dit que aquesta crisi no se soluciona militarment. Aix¨ª que afegir armes no hi ajuda. Els ucra?nesos ho saben b¨¦.

P. S¨ª, per¨° els ucra?nesos han demanat armes als pa?sos europeus.

R. No aquests dies. Ara la idea ¨¦s donar una oportunitat a la pau.

P. Veient el que va passar?a Mari¨²pol amb el bombardeig a civils, no creu que va ser una mica prematur comen?ar a parlar de relaxar les sancions, com va proposar als ministres d'Exteriors en un document el mes passat?

R. El document no proposava aix¨°. Al desembre els ministres van demanar reflexionar sobre el que est¨¤ en joc a la relaci¨® UE-R¨²ssia (treballem junts en temes com l'ebola, el terrorisme, l'Iran, l'energia, el comer?¡­). Per¨° en cap cas hi havia una proposta per relaxar les sancions. Despr¨¦s de Mari¨²pol, de fet, les vam elevar perqu¨¨ aquest atac podia haver portat a una nova fase del conflicte. Convocar r¨¤pidament els ministres d'Exteriors i pactar va contribuir que Moscou negoci¨¦s.

El m¨¤xim repte del gihadisme ¨¦s que suggereix un xoc de civilitzacions

P. No hi va haver recels a aquest enfocament m¨¦s oberturista amb R¨²ssia?

R. La gran majoria hi estava a favor. Tard o d'hora la relaci¨® de la UE amb Rusia tornar¨¤ sobre la taula si aquest conflicte camina cap a una soluci¨®.

P. Un altre focus d'inquietud per a Europa ¨¦s el gihadisme. T¨¦ previst acudir a Washington a final de mes a un f¨°rum convocat per Barack Obama per debatre solucions. Qu¨¨ proposar¨¤?

R. Fins ara la lluita antiterrorista a la UE era percebuda com un treball de seguretat interna. Per¨° l'acci¨® exterior ha de ser complement¨¤ria. Cal tenir en compte actors clau de la regi¨®, en la idea de l'alian?a de civilitzacions que va promoure Espanya. El m¨¤xim repte del gihadisme ¨¦s que suggereix un xoc de civilitzacions. Per¨° les v¨ªctimes estan en tots llocs, sobretot als pa?sos ¨¤rabs. La idea que portem a Washington ¨¦s un increment de la nostra cooperaci¨® amb aquests pa?sos.

P. S'ha mostrat partid¨¤ria d'obrir un nou proc¨¦s de pau al?Pr¨°xim Orient. De deb¨° hi veu oportunitats?

R. No nom¨¦s s'ha de mirar el panorama palestinoisraeli¨¤, sin¨® la foto global, l'araboisraeli¨¤. Veig que hi ha una oportunitat perqu¨¨ hi ha tantes situacions dram¨¤tiques a la zona ¡ªentre elles l'ascens de l'Estat Isl¨¤mic¡ª que hi ha un inter¨¨s de cooperaci¨® a la regi¨®. En aquest sentit, veig l'oportunitat.

P. Per aix¨° esperaran que es facin?les eleccions a Israel, el 17 de mar?. Per¨° resulta improbable que el nou Govern difereixi molt de l'actual.

R. Veig una oportunitat despr¨¦s de les eleccions, guanyi qui guanyi. ?s clar per a Israel i per al m¨®n ¨¤rab que la situaci¨® no pot seguir aix¨ª. Sense un proc¨¦s de pau, ¨¦s insostenible. Ho vam veure l'any passat, amb la finalitat de la negociaci¨® i el que va passar a Gaza. O es va en la direcci¨® de la pau o en la contr¨¤ria. Crec que qualsevol Govern a Israel decidir¨¤ asseure's a la taula. Per¨° hem d'assegurar que la negociaci¨® no ¨¦s parlar per parlar. Hi ha d'haver objectius concrets. I un marc internacional, amb la UE, els EUA, l'ONU, R¨²ssia i els nostres socis ¨¤rabs.

P. Un altre ¨¤mbit en el qual vol guanyar influ¨¨ncia ¨¦s l'Am¨¨rica Llatina. Qu¨¨ pret¨¦n fer?

R. Llatinoam¨¨rica ¨¦s un aliat natural per a nosaltres. Ens hem centrat menys en aquesta regi¨® perqu¨¨ est¨¤ relativament tranquil¡¤la, encara que hi ha problemes importants: criminalitat, desigualtats¡­ Els valors llatinoamericans s¨®n molt de la cultura europea. Hem d'invertir pol¨ªticament molt m¨¦s del que ho hem fet en el passat.

P. El canvi m¨¦s concret obert a la regi¨® afecta Cuba. Fa un any la UE va iniciar un proc¨¦s per trencar el bloqueig institucional vigent des del 1996, per¨° la represa de relacions entre Washington i l'Havana pot restar inter¨¨s cub¨¤ a la UE.

R. Em vaig reunir amb el ministre d'Exteriors de Cuba fa uns dies i vaig trobar gran inter¨¨s per treballar junts. Al contrari, crec que Cuba, a la vista d'aquesta obertura amb els EUA, est¨¤ encara m¨¦s interessada a dialogar amb Europa. No hi ha competici¨®, sin¨® complementarietat. Ser¨¤ un punt d'inflexi¨®.