Guetos escolars

Despr¨¦s dels atemptats islamistes, el Govern franc¨¨s s'ha proposat iniciar una ofensiva a les escoles amb el prop¨°sit de refor?ar els ¡°valors republicans¡±. Aquest objectiu eteri es materialitza en la posada en marxa d'alguns ensenyaments poc can¨°nics: les virtuts c¨ªviques, la utilitzaci¨® responsable dels mitjans de comunicaci¨®, el sentit del la?cisme. Tots convergeixen en la necessitat d¡¯¡°ensenyar a viure junts¡±, ja que la conviv¨¨ncia ¨¦s una pr¨¤ctica que no s'ha de donar mai per suposada, sin¨® que ha de ser expl¨ªcitament ensenyada. No nom¨¦s aix¨°; els mandataris francesos saben molt b¨¦ que la infraestructura tamb¨¦ educa i que, m¨¦s enll¨¤ de qualsevol ensenyament programat, el m¨¦s urgent ¨¦s sortir de l¡¯¡°apartheid escolar¡±.

Els alumnes procedents de la immigraci¨® s¡¯acumulen a les escoles de les temudes banlieues. Hi ha una segregaci¨® ¨¨tnica i social que ¨¦s el resultat de la segregaci¨® residencial. Es creen escoles-guetos que acumulen perills de tota mena: drogues, embarassos preco?os, incivisme, intoler¨¤ncia cap als estrangers. L'excel¡¤lent pel¡¤l¨ªcula La clase, de Laurent Cantet, ¨¦s un exponent perfecte dels errors del model d'integraci¨® republicana, que no ha pogut evitar ni el frac¨¤s escolar ni l'exclusi¨® social.

No ¨¦s un fenomen exclusiu de Fran?a. Tamb¨¦ passa aqu¨ª. Les escoles catalanes del cintur¨® metropolit¨¤ concentren el major nombre d'alumnes procedents de la immigraci¨®. Per no parlar de localitats com Salt o Vic. Precisament a Vic es va idear, fa anys, quan la immigraci¨® era incipient, una iniciativa municipal destinada a equipar-se amb les mesures necess¨¤ries per fer front als problemes que podia plantejar el flux creixent d'immigrants. L'experiment va tenir ¨¨xit fins al punt que es coneixia a tot Espanya com ¡°el model de Vic¡±. Fa uns dies, la consellera d'Ensenyament ha anunciat el prop¨°sit de dotar les escoles que ho necessitin d'aules d'acollida que prestin una atenci¨® especial als alumnes immigrants. Els informes PISA i els controls aut¨°ctons de l'Administraci¨® catalana reflecteixen reiteradament que el frac¨¤s escolar ¨¦s proporcional al baix nivell cultural, econ¨°mic i social de les fam¨ªlies. L'ascensor social que hauria de ser l'educaci¨® s'atura quan es desatenen les difer¨¨ncies econ¨°miques i culturals que entorpeixen el progr¨¦s educatiu.

L'ascensor social ¨¦s necessari perqu¨¨ les fam¨ªlies s¨®n desiguals. Aquesta convicci¨® ¨¦s tan forta que va portar a instaurar l'escola p¨²blica com a garantia d'un acc¨¦s a l'educaci¨® igualitari. Per¨° l'ideal d'una mateixa escola per a tothom ¨¦s lluny de ser una realitat excepte en alguns pa?sos, com ara Finl¨¤ndia, on, com explicava molt b¨¦ en aquestes p¨¤gines Judit Carrera, els pares no han de triar l'escola dels fills perqu¨¨ totes s¨®n iguals en excel¡¤l¨¨ncia, amb mestres formats i socialment reconeguts, dissenys cuidats i ambients c¨¤lids. Si l'educaci¨® a Finl¨¤ndia ¨¦s pionera a Europa, i gaireb¨¦ al m¨®n, ¨¦s perqu¨¨ ¨¦s realment una prioritat dels governs i de la societat en conjunt. Aquest ¨¦s el primer pas que s'ha de fer per ensenyar la complexa assignatura d'ensenyar a viure junts.

Si l¡¯educaci¨® a Finl¨¤ndia ¨¦s pionera a Europa ¨¦s perqu¨¨ ¨¦s una prioritat dels governs i de la societat en conjunt

El nostre sistema escolar no ¨¦s dolent. L'escola p¨²blica ha perdut les connotacions despectives que va tenir durant el franquisme, per¨° la seva revaloraci¨® encara deixa molt a desitjar. No ¨¦s paral¡¤lela a la que s'ha produ?t en el sistema sanitari, on el que ¨¦s p¨²blic gaudeix d'una acceptaci¨® total i sense reserves. En el cas de l'educaci¨® no ¨¦s aix¨ª. Tenim una escola p¨²blica de deb¨°, i una altra mig p¨²blica ¨Cconcertada¨C que marca difer¨¨ncies. No pel que fa al professorat, que, quan pot, opta per treballar a l'escola p¨²blica, sin¨® per la desigualtat que introdueix en l'acc¨¦s de l'alumnat. Encara que nom¨¦s sigui perqu¨¨ les escoles concertades escassegen als barris m¨¦s desfavorits.

L'objectiu d'aprendre a viure junts ¨¦s un objectiu moral. No pot ser nom¨¦s te¨°ric, ha de ser pr¨¤ctic. L'¨¨tica, deia Arist¨°til, no s'ensenya com la geometria o les matem¨¤tiques, s'ensenya practicant-la. ?s l'exemple dels que han de servir de referents, la imitaci¨®, cosa que porta a crear costums, maneres de ser, aix¨° que els grecs van anomenar ethos, d'on procedeix el terme '¨¨tica'. Si l'ethos no reflecteix el que la teoria pret¨¦n inculcar, s'esvaeix en un instant. Si l'ethos no elimina les desigualtats injustes, aquelles en les quals un es troba sense haver-ho volgut ni buscat, ¨¦s inoperant teoritzar sobre el respecte i la mateixa dignitat.

Som a les portes d'una s¨¨rie de convocat¨°ries electorals que s'anuncien convulses i propiciadores de canvis radicals. Aquests, per ser radicals de deb¨°, no poden ser nom¨¦s quantitatius, sin¨® tamb¨¦ qualitatius. En el cas de l'educaci¨®, el que necessitem no s¨®n m¨¦s escoles, sin¨® un sistema educatiu de qualitat. Contra aix¨° s'ha estavellat l'esquerra. Va saber universalitzar l'educaci¨®, per¨° no donar-li la qualitat necess¨¤ria. Tampoc veig en els discursos de Podem que l'educaci¨® sigui un tema prioritari, ni tan sols en un partit en qu¨¨ tots els dirigents s¨®n universitaris. Per¨° ¨¦s que, segons els ¨²ltims sondejos del CEO de la Generalitat, ni l'educaci¨® ni la cultura s¨®n priorit¨¤ries en les preocupacions dels catalans. Ja est¨¤ tot dit.

Victoria Camps ¨¦s professora em¨¨rita de la UAB