Com hem arribat a aix¨° i la fi del peix al cove

Agafeu una minoria independentista ben organitzada i mobilitzada al voltant d'un esl¨°gan d'aparen?a democr¨¤tica impecable com l'anomenat ¡°dret a decidir¡±. Sumeu-li una crisi econ¨°mica que porta a la desesperan?a bona part de la poblaci¨® i?tapona l'horitz¨® de les generacions joves. Afegiu-hi falta de reacci¨® del Govern central i obtindreu un c¨°ctel explosiu fet de desafecci¨® a Espanya, creen?a que l'Estat els maltracta i roba i recerca d'una sortida en fugida cap endavant cap a la independ¨¨ncia. El proc¨¦s es va desencadenar el 2003, en un moment en qu¨¨ la reivindicaci¨® auton¨°mica no era a l'agenda pol¨ªtica i ni tan sols figurava entre les preocupacions ciutadanes. El president de la Generalitat d'aleshores, Pasqual Maragall, es va lliurar a promoure un nou Estatut, conven?ut que el proc¨¦s li donaria la majoria absoluta i portaria a reconfigurar l'Estat de les autonomies.

Onze dies despr¨¦s que els catalans aprovessin l¡¯Estatut, el PP el va rec¨®rrer

Fora de la ll¨¤ntia, el geni sobiranista va resultar menys domable i manejable del que s'esperava.? En l'afany per assentar el proc¨¦s, el president Rodr¨ªguez Zapatero va prometre p¨²blicament que respectaria el text que aprov¨¦s el Parlament de Catalunya, i d'aquesta manera va obrir entre els partits catalans la licitaci¨® per quin es mostrava m¨¦s sobiranista. Les costures del sobrefilat jur¨ªdic que l'exmagistrat del Tribunal Constitucional Carles Viver Pi-Sunyer havia realitzat per enc¨¤rrec del Govern catal¨¤ amb el delicat prop¨°sit de casar l'esborrany estatutari amb la Constituci¨® ¨Ci obrir una via de reforma interpretativa de la Carta Magna¨C, es van desfer completament a resultes de la competici¨® oberta entre els partits. I el resultat va ser una gas¨°fia de dif¨ªcil digesti¨® jur¨ªdica que ni tan sols despr¨¦s que li pass¨¦s el ribot el Parlament espanyol va poder superar les barreres constitucionals.

El llarg cam¨ª judicial va estar esquitxat de desprop¨°sits i iniciatives incendi¨¤ries, com la campanya anticatalana de boicot i recollida de signatures empresa des de les files i mitjans del PP. Onze dies despr¨¦s que els catalans confirmessin el Estatut ¨Camb l'elevada abstenci¨® del 50,59%¨C, el PP va interposar un recurs d'inconstitucionalitat que va prosperar quatre anys m¨¦s tard en la sent¨¨ncia que va anul¡¤lar part de l'Estatut. La decisi¨®, dictada quatre anys m¨¦s tard, va caure com una bomba. El proc¨¦s de radicalitzaci¨® nacionalista feia temps que escalfava motors i molts ciutadans van considerar que era inadmissible que els jutges anul¡¤lessin un Estatut aprovat en refer¨¨ndum per la poblaci¨®, i van interpretar que la via de la reforma havia quedat clausurada. Es va tancar aix¨ª la perllongada etapa pujolista de la negociaci¨® i el mercadeig bilateral del peix al cove ¨Ccaracteritzada pel suport nacionalista a la governabilitat de l'Estat a canvi de concessions auton¨°miques¨C, i es va inaugurar la fase de l'eclosi¨® independentista mobilitzadora i ¡°terra inc¨°gnita¡±. Qu¨¨ hem de fer?

La independ¨¨ncia sense contingut no condueix a res Carme Valls

¡°?s urgent obrir el debat a Catalunya i a tot l'Estat sobre els avantatges que suposar¨¤ per a tots convertir-nos en Estat federal¡±, proclama Carme Valls, vicepresidenta de Federalistes d¡¯Esquerres. La presidenta de la Taula del Tercer Sector, ?ngels Guiteras, abunda en la necessitat d'una reacci¨® general. ¡°Hem d'assegurar-nos que la f¨®rmula sigui un guanyar i guanyar per a tots i no un perdre i perdre com fins ara. Tothom ha d'aclarir els seus projectes. El PIB puja i les desigualtats augmenten. La independ¨¨ncia sense contingut no condueix a res¡±, recalca. Encaixar Catalunya en una Espanya refundada implica, segons Joaqu¨ªn Tornos, catedr¨¤tic de Dret Administratiu per la Universitat de Barcelona, una reforma constitucional que actualitzi i renovi la legitimitat del text elaborat fa 35 anys. A m¨¦s de la formaci¨® d'un Senat inspirat en el model alemany, la nova Constituci¨® hauria de recollir, segons el seu parer, el repartiment de les compet¨¨ncies auton¨°miques i el principi d'ordinalitat per reduir l'alt grau de confusi¨® i conflictivitat que hi ha. ¡°S'han de reduir les legislacions compartides i regular els mecanismes de col¡¤laboraci¨® en la Confer¨¨ncia de Presidents Auton¨°mics i en les Confer¨¨ncies Sectorials¡±, indica.

Eliseo Aja posa al seu torn l'accent en la creaci¨® d'un sistema federal integrador que busqui el comprom¨ªs de les autonomies en les lleis b¨¤siques i permeti la seva participaci¨® a Europa a trav¨¦s del Senat. ¡°S'ha de resoldre el problema que per a la llei catalana l'¨²nica llengua vehicular ¨¦s el catal¨¤ i per a l'espanyola ho s¨®n el catal¨¤ i el castell¨¤. La clau ¨¦s que el concepte de naci¨® no sigui excloent¡±, subratlla. L'economista i antic secretari general de Medi Ambient de la Generalitat Ricard Fern¨¢ndez Ontiveros afegeix a aix¨° el ple respecte a la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica, ¡°que no va ser¡±, destaca, ¡°una imposici¨® dels catalanoparlants¡±. Vist el bloqueig pol¨ªtic en la relaci¨® Catalunya-Espanya i l'empat t¨¨cnic entre els catalans favorables i contraris a la independ¨¨ncia, proposa un nou acord entre Catalunya i l'Estat sobre la base de la federaci¨® i les sobiranies compartides. Aquest acord hauria de permetre reintegrar aquest percentatge de la poblaci¨®, situat entre el 20% i el 30%, partidari de fer el refer¨¨ndum per¨° que es declara no independentista.

Sense discurs, organitzaci¨® i simbologia pr¨°pia, els contraris a l'escissi¨® es troben davant d'unes gegantines mobilitzacions sobiranistes en les quals fam¨ªlies senceres es reuneixen als seus pobles per dinar per despr¨¦s tallar la carretera i manifestar-se en un ambient tan reivindicatiu com festiu. En contra seva, pesa que, com senyala Jaime Malet, al patriotisme espanyol, o m¨¦s modestament, el sentiment de pertinen?a afectiva, ¡°resulta dif¨ªcil restaurar-lo i expressar-lo al nostre pa¨ªs amb els atributs convencionals d'una hist¨°ria acceptada i compartida, una bandera, un himne¡±. La nostra hist¨°ria, gens exemplar en alguns moments ¨Cla Guerra Civil segueix encara projectant la seva terrible ombra¨C, impedeix a molts espanyols identificar-se amb la simbologia oficial, particularment en les autonomies en les quals el nacionalisme ¨¦s hegem¨°nic.

Espanya haur¨¤ de rec¨®rrer a elements m¨¦s creatius per fabricar-se uns nous fonaments nacionals. ¡°Crec que podem mirar al futur amb optimisme. Els que viatgem pel m¨®n sabem que aquest ¨¦s un pa¨ªs amb una extraordin¨¤ria qualitat de vida; que malgrat les dificultats, la gent ¨¦s relativament feli?; que tenim bons sediments culturals i gaudim de la solidaritat i els serveis p¨²blics. En definitiva: que disposem dels elements fonamentals de l'Estado de benestar i d'un entorn amable per compartir i preservar¡±, opina el president de la Cambra de Comer? dels EUA a Espanya. Aquests fonaments requereixen capacitat d'interpretar correctament la realitat, voluntat de trencar els murs d'incomunicaci¨®, disposici¨® a assumir plantejaments plurals i intel¡¤lig¨¨ncia per adaptar-se als temps i construir la f¨®rmula del ¡°tots guanyen¡± dins d'un projecte d'Estat modern, efica? i solidari.