Un estudi diu que ser immigrant afecta el rendiment escolar

La simple condici¨® de ser immigrant, independentment de la llengua materna i la classe social, afecta els resultats educatius de l'alumne. Les desigualtats s¨®n un llast per a la millora educativa a Catalunya. Aquestes s¨®n dues de les conclusions a les quals arriba un estudi que ahir va presentar la Fundaci¨® Jaume Bofill. L'informe, dirigit pel soci¨°leg Xavier Bonal, analitza els resultats dels estudiants catalans en les dues proves PISA que han avaluat els coneixements en matem¨¤tiques (2003, 2012). L'estudi mostra que Catalunya ¨¦s la segona regi¨® del m¨®n on hi ha m¨¦s difer¨¨ncia de resultats entre nois i noies.

Bonal va explicar que, d'entrada, la comparativa entre les dues proves mostra que els resultats a Catalunya estan ¡°estancats¡±, per¨° no s¨®n negatius: voregen la mitjana de l'OCDE. El 2012, els resultats dels estudiants catalans de quinze anys se situaven al mateix nivell que els dels francesos i anglesos. No obstant aix¨°, es disparen les desigualtats educatives. Aix¨ª ho mostra l'¨ªndex ESCS que relaciona els resultats amb el nivell socioecon¨°mic i cultural de les fam¨ªlies dels alumnes. ¡°Entre el 2003 i el 2012, aquesta variant condiciona un 23% m¨¦s els resultats¡±, va explicar el soci¨°leg. ¡°Els pa?sos que han redu?t les desigualtats s¨®n els han tingut uns resultats m¨¦s bons¡±, va afirmar Ismael Palac¨ªn, director de la fundaci¨®.

Catalunya ¨¦s la regi¨® on hi ha m¨¦s difer¨¨ncia en els resultats entre nois i noies

D'entrada, l'alumnat aut¨°cton obt¨¦ una mitjana de 70 punts m¨¦s que el d'origen immigrant. Per¨° despr¨¦s de compensar les difer¨¨ncies socioecon¨°miques i la llengua materna, la dist¨¤ncia es redueix fins a 41 punts. ¡°Hi ha un efecte net del fet de ser immigrant, una cosa que hauria de ser estudiada¡±, va assegurar Bonal. Palac¨ªn va advocar per millorar els plans espec¨ªfics de suport a l'alumnat immigrant, especialment a secund¨¤ria. ¡°Cal millorar el vincle entre escola i fam¨ªlia¡±, va demanar.

El Departament d'Ensenyament va rebutjar les conclusions de l'estudi i va defensar el seu programes per promoure l'equitat. En el seu moment, Rigau va atribuir el resultat de les proves a l'alta pres¨¨ncia d'immigrants a les aules i va assegurar que a Madrid els resultats del PISA va ser millor perqu¨¨ hi havia m¨¦s ¡°hispanoamericans¡±. Precisament l'argument que Bonal i Palac¨ªn posen en dubte. ¡°No es pot identificar el PISA amb el sistema educatiu¡±, va dir el departament en una nota.

Una altra dada ¨¦s que, despr¨¦s de Luxemburg, Catalunya ¨¦s la regi¨® europea on hi ha m¨¦s difer¨¨ncia en els resultats en la prova de matem¨¤tiques entre nois i noies. S¨®n 22 punts de difer¨¨ncia. Des d'Ensenyament van assegurar que a les proves d'ESO de l'any passat la difer¨¨ncia nom¨¦s va ser de 5,3 punts. Palac¨ªn va demanar pol¨ªtiques en qu¨¨ es dissenyin curr¨ªculums sensibles a les difer¨¨ncies de g¨¨nere.