Miley Cyrus, S¨¢nchez Camacho i altres b¨¨sties esc¨¨niques

A mi, igual que a Quim Monz¨®, el teatre sovint m¡¯embafa per la sobreinterpretaci¨® i l¡¯afectaci¨® dels actors. Hi continuo anant per milit¨¤ncia, esperant que alguna obra em sorprengui, tot i que des del Chicha Montenegro Gallery, de Carles Santos, no he tingut gaire sort. Al gener vaig assistir a la inauguraci¨® de Cicl¨®, el primer cicle de companyies independents del Tantarantana, projecte en el qual aquests grups reben un espai d¡¯actuaci¨® i un suport de producci¨® per dur a terme la seva estrena. Cicl¨® em va transmetre bones vibracions. Les vibracions del m¨®n real.

El tigre sota el llit

Diu molt d¡¯una temporada de teatre que s¡¯inauguri amb Hurricane, de Bob Dylan, com a banda sonora. Encara m¨¦s si la primera obra del cicle versa sobre l¡¯adolesc¨¨ncia per¨° sense adolescents a l¡¯escenari. L¡¯adolesc¨¨ncia ¨¦s l¡¯etapa de la vida m¨¦s molesta dels humans, per al mateix jove i per al m¨®n que l¡¯envolta. Un adolescent ¨¦s una cosa estranya, una bomba hormonal que esclata 24 hores al dia i durant deu anys, o m¨¦s. Miro d¡¯evitar el contacte amb aquest col¡¤lectiu tant com puc, i ¨¦s d¡¯agrair que a Teenage Dream, l¡¯obra de la companyia Nisu, la protagonista, una filla adolescent, no aparegui en escena. ?s un buit davant del qual actua la societat. La seva abs¨¨ncia fa encara m¨¦s rid¨ªculs els pares que miren d¡¯entendre-la envoltats del kitsch rosa de Disney Channel i dels ¨ªdols de la noia, com Miley Cyrus, que participa a l¡¯obra amb el top i els cal?otets de Wrecking ball: ¡°Jo s¨®c una for?a de la natura, s¨®c les restes de la vida salvatge que cap societat podr¨¤ aplacar mai, s¨®c el tigre sota el llit on dorm el sistema; jo s¨®c Miley Cyrus¡±.

L¡¯adolesc¨¨ncia ¨¦s l¡¯etapa de la vida m¨¦s molesta dels humans

Nisu (acr¨°nim de Navegaci¨® Incendi¨¤ria i Salvament Unilateral, un nom molt adolescent) s¨®n actors amb voluntat professional i molta experi¨¨ncia. L¡¯afectaci¨® persisteix en ells, s¨ª, per¨° sense el divisme for?at dels grans teatres i amb les dosis de gamberrisme necess¨¤ries. La primera obra de Nisu, el 2011, va ser Vamos a por Guti, en qu¨¨ un grup d¡¯empleats d¡¯una immobili¨¤ria vol segrestar l¡¯exjugador del Madrid. Teenage Dream?es pot veure fins a finals de febrer. Al mar? ¨¦s el torn d¡¯Expr¨¦s, un thriller de segrestos, drames de parella, veritats a la cara i molt de patiment sentit, com si f¨®ssim en una adaptaci¨® gracienca de Fargo. Hi ha un parell de frases promocionals especialment valuoses: ¡°L¡¯amor no ens fa m¨¦s bons delinq¨¹ents¡± o ¡°per saber qu¨¨ ¨¦s la just¨ªcia primer cal ser a l¡¯altre costat¡±.

¡®Camargate¡¯

Al mar? tamb¨¦ arriba l¡¯estrella de Cicl¨®, l¡¯obra m¨¦s comentada als mitjans, una recreaci¨® fidedigna, gens sentida i tal com raja del fam¨®s dinar a La Camarga entre Alicia S¨¢nchez-Camacho i l¡¯exn¨°via de Jordi Pujol Ferrusola. Camargate ¨¦s la constataci¨® de l¡¯¨¨xit del teatre com a document pol¨ªtic, i?Ruz-B¨¢rcenas?n'¨¦s el principal exponent recent, presentada el desembre passat al Lliure. Interessant d¡¯aquest g¨¨nere ¨¦s constatar com es repeteixen les amenaces apocal¨ªptiques de la hist¨°ria. A la m¨ªtica Democracy, de Michael Frayn, Willy Brandt exclama: ¡°El capitalisme ¨¦s a un pas de l¡¯abisme!¡±. Aix¨° cridava el canceller alemany el 1969 a Democracy; encara avui hi ha m¨¦s d¡¯un que ho repeteix.