Com construir un partit en 100 dies

A les deu del mat¨ª el tel¨¨fon de la seu de Ciutadans a Barcelona no para. Trucades de Toledo, Conca i Granada preguntant com afiliar-s'hi. Tamb¨¦ una de Jerez una mica m¨¦s entretinguda. ¡°Que quina ideologia tenim? Aviam, jo s¨®c de l'administraci¨®¡­ per¨° b¨¦, ni d'esquerres ni de dretes. A Europa aix¨° ja existeix: ho anomenen tercera via¡±, respon la dona que despenja el tel¨¨fon. Si no fos per la calma que transmeten, podria pensar-se que l'¨¨xit amena?a de devorar Ciutadans. L'organitzaci¨® liderada per Albert Rivera (el pol¨ªtic m¨¦s ben valorat a Espanya, segons diferents enquestes) ha passat en un any de 2.000 a 12.000 afiliats i els sondejos col¡¤loquen avui aquest petit partit nascut a Catalunya el 2006 com a quarta for?a pol¨ªtica a Espanya. Concorreran a totes les eleccions que s'apropen (Catalunya, Espanya, Andalusia i auton¨°miques) i aspiren a col¡¤locar uns 700 candidats al mapa nacional (s¨®n les candidatures que ja tenen enllestides). La pregunta ara seria: es pot construir un partit en 100 dies sense que les costures rebentin?

Ciutadans ha passat en un any de 2.000 afiliats a tenir-ne 12.000

Part d'aquesta feina ja est¨¤ feta. Perqu¨¨ mentre Espanya s'entusiasmava i s'enfurismava a parts iguals amb la irrupci¨® de Podem, un jove ge¨°graf i home del temps nascut en un petit poble de Girona recorria el pa¨ªs mirant d'articular aquest creixement aprofitant aquesta estupenda cortina de fum. Fran Herv¨ªas (Tossa de Mar, 1983) secretari d'Organitzaci¨® de Ciutadans, es va dedicar ¡°sense que ning¨² se n'adon¨¦s¡± a estructurar agrupacions a cada capital de prov¨ªncia per donar resposta al creixent nombre d'afiliacions que havia propiciat un invent que van anomenar?Moviment Ciutad¨¤. Mentre negociaven una possible fusi¨® amb UPyD ¡ªque no va cristal¡¤litzar mai per la negativa del partit de Rosa D¨ªez-, van crear una plataforma per aglutinar adhesions a un projecte de canvi i d'ideologia liberal. Es tractava d'una barreja de sondeig i captaci¨® de m¨²scul lligats a trav¨¦s d'una estructura premeditadament allunyada de la imatge de partit tradicional. Mesclat amb l'omnipres¨¨ncia de Rivera als platons de televisi¨®, els va fer cr¨¦ixer.

Dins del partit, sorgit originalment com la resposta d'un grup d'intel¡¤lectuals al tripartit que va governar Catalunya de 2003 a 2010, no amaguen la sorpresa tot i que tamb¨¦ ho atribueixin a la feina feta. Al seu despatx del Parlament, on la formaci¨® t¨¦ actualment nou diputats, Rivera, bon orador -va ser campi¨® de la Lliga Nacional de Debat quan era universitari-, analitza el creixement. Rebutja que els falti infraestructura, malgrat que el partit amb prou feines compta amb seus i el seu pressupost procedir¨¤ en bona part de cr¨¨dits i micromecenatge. "Les estructures del segle XXI no tenen res a veure amb les del XX. No cal tenir una seu o funcionaris del partit a cada poble. Ens organitzem a trav¨¦s de xarxes i bases de dades. Ens reunim per skype, whatsapp¡­ el paradigma ha canviat. Copiarem part del que la pol¨ªtica anglosaxona ha fet: grans bases de dades per relacionar-se amb els ciutadans, grups humans treballant a peu de carrer i lideratges socials i candidats escollits per prim¨¤ries perqu¨¨ encap?alin llistes", assenyala.

Tenen 700 candidatures en?tot el mapa electoral

Tan a peu de carrer, que en la majoria de casos els nous militants es reuneixen en bars o locals d'associacions de ve?ns. Ara mateix nom¨¦s tenen seu a set prov¨ªncies (quatre a Catalunya), per¨° les agrupacions van augmentant: les Can¨¤ries, Albacete, Saragossa, Gal¨ªcia¡­ El creixement de Ciutadans es basa en gran part en l'absorci¨® d'altres corrents. A m¨¦s de les fusions amb partits de caire liberal (com el Centre Democr¨¤tic Liberal, dissolt i integrat a C'S) que els han aportat uns 300 regidors en exercici, ells calculen, per exemple, que uns 1.200 nous militants procedeixen d'UPyD (a M¨²rcia s¨®n el 80%, segons les seves dades). A llocs com Val¨¨ncia han atret sobretot antics afiliats al PP i a Andalusia, m¨¦s aviat del PSOE. Tot i aix¨° 9.000 dels seus 12.000 militants no havien estat mai a cap partit. S¨®n nous i tamb¨¦ desconeguts. Aix¨° potser augmentaria el perill d'incloure a les llistes persones que no compleixin amb els criteris d'exig¨¨ncia ¨¨tica del partit. Aix¨°, justament, va fer prendre la decisi¨® a Podem de no presentar-se a les municipals.

Ells admeten que el risc ¨¦s inevitable. Per¨°, com explica Herv¨ªas a la seu del partit, pensen minimitzar-ho aplicant-hi diferents restriccions: un m¨ªnim de 6 mesos d'afiliaci¨®, abandonar actes quan s'abandona el partit¡­ A m¨¦s, els candidats de cada municipi, hauran de signar una carta amb una declaraci¨® jurada de b¨¦ns i permetre que una empresa investigui els seus antecedents penals o causes judicials pendents. "?s cert que tot i aix¨° poden colar-se. Per¨° m¨¦s perillosos s¨®n els partits en qu¨¨ els corruptes ja s¨®n aqu¨ª i a les institucions", assenyala Rivera.

Una empresa investigar¨¤ els antecedents penals i causes pendents dels seus possibles candidats

Les juntes directives de les agrupacions de cada territori s'han constitu?t durant aquest temps mitjan?ant votacions i llistes obertes. Aix¨° ¨¦s part de la feina que Herv¨ªas es va dedicar a fer durant l'any en qu¨¨ la factura de l'aigua de casa seva no va arribar ni als m¨ªnims contractats, explica. Una vegada formades, la mateixa Junta tria els membres que s'ocupen de cada funci¨® (comunicaci¨®, coordinaci¨®, pol¨ªtica municipal¡­). En total C'S t¨¦ ja unes 700 candidatures que hauran de convocar prim¨¤ries per triar els seus candidats finals. El mateix que haur¨¤ d'afrontar Albert Rivera, que encara no ha dit si es presentar¨¤ a les Generals o les catalanes del 27 de setembre (probablement molt pocs mesos abans de les nacionals). Segons el mateix Rivera, no ¨¦s descartable que es presenti a totes dues. Fonts del partit asseguren que aix¨ª assegurarien millors resultats i ho veuen compatible tenint en compte que les catalanes serien plebiscit¨¤ries. "Al juny quan convoquem prim¨¤ries prendrem la decisi¨®. ?s possible per terminis i per llei. Jugarem el partit amb la millor alineaci¨® possible. I ja ho he comentat amb el meu equip", sost¨¦ Rivera.

La seu de C's, on treballen unes deu persones, ¨¦s un reflex de la seva evoluci¨®. Situada en un primer pis d'un edifici de la Gran Via es veu una mica atrotinada i petita per a les seves necessitats. Fa un mes estaven a punt de mudar-se a un local molt m¨¦s gran i c¨¨ntric. Per¨° amb la convocat¨°ria sobtada de les eleccions d'Andalusia i la seva decisi¨® de presentar-se, els diners que tenien estalviats (200.000 euros) es destinaran a la campanya i hauran d'ajornar el canvi. Per a les municipals hauran d'aconseguir 300.000 euros m¨¦s, per a les auton¨°miques 500.000, per a les catalanes un mili¨® i per a les generals 1,2 milions. Els diners procediran de cr¨¨dits que es pagaran amb la subvenci¨® que rebran a posteriori en funci¨® dels resultats obtinguts. Tot ha anat molt r¨¤pid tamb¨¦ per als seus comptes.

Albert Rivera: ¡°Ja no hi haur¨¤ alternan?a entre dues forces. I aix¨° ¨¦s bo per a Espanya¡±

Per¨° si ells n'estan sorpresos, de tot plegat, molt m¨¦s sembla que n'estan la resta de partits. Com deia Herv¨ªas, la distracci¨® que va suposar la irrupci¨® de Podem els va permetre passar desapercebuts. Ara ja no. El PP, per exemple, acaba de comen?ar una campanya de comunicaci¨® recordant que Ciutadans ¨¦s un partit catal¨¤ i anomenant-los Ciutadans cada vegada que els citen. ?s curi¨®s que a Catalunya se'ls consideri en els sectors nacionalistes un partit botifler (catalans significats amb el nacionalisme espanyol) i en alguns ambients d'Espanya ara se n'assenyali l'origen com a possible font de desprestigi. A Rivera li fa gr¨¤cia. "El problema dels partits tradicionals ¨¦s que tenen por perqu¨¨ saben que han fet les coses malament. Si ho haguessin fet b¨¦, ni Podem ni Ciutadans existir¨ªem. Quan nosaltres ho fem malament, tamb¨¦ hi haur¨¤ altres opcions. Aix¨° ¨¦s el que ha canviat, ja no hi haur¨¤ una alternan?a de dos i no n'hi haur¨¤ prou que ho faci malament l'altre. Haur¨¤s de fer-ho b¨¦ tu. I aix¨° ¨¦s bo per a Espanya, augmentar¨¤ la compet¨¨ncia. Jugaran amb la por, per¨° ¨¦s que m¨¦s por fa que tot continu? igual". Dif¨ªcil que tot continu? igual en una nova Espanya que, si res no canvia, ser¨¤ de quatre grans partits.