Heterodoxos

Narc¨ªs Comadira (Girona, 1942) ¨¦s un heterodox nat: un reconegut poeta, dramaturg i traductor, i tamb¨¦ un pintor, il¡¤lustrador i dissenyador gr¨¤fic, a m¨¦s d¡¯un afinat, i afilat, cr¨ªtic d¡¯art. Caldria afegir-hi un vessant d¡¯historiador de l¡¯art i l¡¯arquitectura, amb libres com Joaquim Sunyer, la construcci¨® d¡¯una mirada (MNAC, 1999) i l¡¯excel¡¤lent Rafael Mas¨®, arquitecte noucentista (COAC, Lunwerg, 1996; reedici¨® COAC, Brau, 2008) escrit amb el seu amic Joan Tarr¨²s, pioner en la vindicaci¨® de Mas¨®, amb el qual tamb¨¦ ha col¡¤laborat en la Guia de l¡¯arquitectura dels segles XIX i XX a la prov¨ªncia de Girona (La Gaia Ci¨¨ncia, 1977).

Sunyer i Mas¨® s¨®n dos noucentistes en estat pur, situats ben lluny del postimpressionisme de calendari que va envair la pintura catalana de l¡¯¨¨poca i dels deliris grecoromans o florentins de ciment p¨°rtland que van inundar pobles i ciutats amb l¡¯anhel d¡¯inventar un passat monumental que no existia. La coincid¨¨ncia d¡¯aquests dos artistes en la bibliografia de Comadira ¨¦s un fet aclaridor a l¡¯hora d¡¯aproximar-se al seu vessant de pintor, en el qual arquitectura i paisatge s¨®n les constants. Arquitectura i paisatge meridionals i esquem¨¤tics, que no pretenen assemblar-se a la realitat sin¨® ser un arquetip de l¡¯esperit mediterrani evocat tothora pels noucentistes.

I sembla com si, a partir d¡¯aquests exemples, Comadira hagu¨¦s anat cercant concomit¨¤ncies: el primer Picasso cubista, del 1907; el Torres-Garc¨ªa cl¨¤ssic dels anys deu, els italians metaf¨ªsics de Valori Plastici, incl¨°s el Magnelli dels anys vint, o alguns moments de L¨¦ger i altres pintors de les primeres avantguardes, quan estaven sota l¡¯influx del retorn a l¡¯ordre. Un terreny acotat que el pintor giron¨ª ha recreat amb una iconografia pr¨°pia, a part de diverses escapades i meandres a final dels anys setanta i els primers vuitanta, per refermar-se de nou en els or¨ªgens deixant de banda les modes, tot i el perill de quedar com un autor marginal. Despr¨¦s d¡¯una retrospectiva muntada entre 2010 i 2011 al Museu de Montserrat i al Museu d¡¯Art de Girona, Comadira presenta ara un nou recull antol¨°gic propi a l¡¯Espai Volart de la Fundaci¨® Vila Casas.

En un dels espais ve?ns de la mateixa instituci¨®, es mostren pintures i escultures dels dissenyadors gr¨¤fics Joan Pedragosa (Badalona, 1930-Barcelona, 2005) i Jordi Fornas (Barcelona, 1927-2011). Aquesta altra exposici¨® de la Vila Casas complementa la part dedicada al disseny gr¨¤fic del Museu del Disseny, en la qual tant Fornas com Pedragosa s¨®n figures estel¡¤lars amb els seus rellevants treballs publicitaris dels anys cinquanta als setanta.

L¡¯exposici¨® permanent del flamant museu de la pla?a de les Gl¨°ries ¨¦s insuficient, per¨°, i posa de manifest la dificultat d¡¯encabir tant material en un sol edifici. Un engiponament fruit de la falta de confian?a, per part de pol¨ªtics i alts funcionaris, en el potencial dels quatre museus desmantellats ¡ªArts Gr¨¤fiques, Indument¨¤ria, Cer¨¤mica i Arts Decoratives¡ª per fer-ne un de sol estructurat en quatre plantes tem¨¤tiques, com als grans magatzems comercials. Les arts gr¨¤fiques hi queden redu?des a un per¨ªode massa curt que obvia un passat glori¨®s d¡¯aquesta disciplina a Catalunya: el modernisme, el noucentisme, l¡¯art d¨¦co i el racionalisme. Tot i que aquesta abs¨¨ncia, tractant-se d¡¯una exposici¨® permanent de quatre anys i no d¡¯una temporal, no sembla importar gaire a ning¨².

Els grafistes Fornas

Per contra, a la Fundaci¨® Vila Casas tant Fornas com Pedragosa hi tenen pocs objectes publicitaris, i es d¨®na pas als quadres tridimensionals i les escultures que van fer cap al final de les seves traject¨°ries. Un dels comissaris de l¡¯exposici¨®, Juli¨¤ Guillamon, amb ganes de quedar b¨¦ i fer-hi quedar, acaba amb la frase: ¡°Un bon inici i un gran final¡±, referint-se a l¡¯evoluci¨® dels dos grafistes per assolir l¡¯art ¡°en maj¨²scules¡±, donant a entendre que l¡¯activitat de dissenyador era una feina menor. En realitat, per¨°, com a excel¡¤lents grafistes que van ser, a Fornas i Pedragosa potser els va passar just el contrari: un inici espectacular i un final correcte, perqu¨¨ la servitud que tan b¨¦ acompliren els va for?ar a donar el millor que tenien i, un cop assolida la llibertat total, va comen?ar a apar¨¨ixer l¡¯ombra amena?ant del buit.

?