La vacu?tat de totes les coses

A l¡¯¨²ltim episodi de L¡¯educaci¨® sentimental, Gustave Flaubert construeix un dels moments m¨¦s c¨¨lebres de la hist¨°ria de la literatura: els dos amics de prov¨ªncia que havien desembarcat a Par¨ªs amb l¡¯ambici¨® d¡¯aconseguir un gran amor i els beneficis de l¡¯art, el poder i la riquesa, la gl¨°ria, que havien viscut intensament i que havien lluitat sense miraments, es tornen a trobar al cap dels anys i, amb melancolia i frustraci¨®, nom¨¦s saben recordar des de la nost¨¤lgia un episodi trivial de la seva adolesc¨¨ncia ¡ªla visita al prost¨ªbul de la Turca¡ª, i conclouen que aquella aventura era el millor que havien tingut mai. A L¡¯¨¤guila negra, premi Sant Jordi 2014, Joan Carreras (Barcelona, 1962) sembla homenatjar aquest passatge perqu¨¨, a la vellesa, el protagonista de la novel¡¤la i el seu amic, a l¡¯hora de desmuntar la cl¨ªnica dental que han compartit durant d¨¨cades, tamb¨¦ recorden una an¨¨cdota viscuda en un ¡°local gens misteri¨®s¡± de Par¨ªs durant el viatge de final de carrera. ?s una altra manera de dir amb una tristesa glacial que fa anys que ja no s¨®n joves, que despr¨¦s de tantes coses vistes s¨®n incapa?os ¡°de tra?ar un recorregut m¨¦s o menys entenedor del temps que han viscut¡±, que ¡°el temps hist¨°ric ha desaparegut de la seva vida¡±, i que ¡°el temps aut¨¨ntic, l¡¯¨ªntim, ha quedat trossejat per la veritat dels fets privats¡±, ben tr¨¤gics en el cas de Mari¨¤ Solvell i simplement anodins en el de Tom¨¤s Brau.

A L¡¯¨¤guila negra Carreras narra les vides paral¡¤leles d¡¯aquests dos personatges, que tenen m¨¦s de 30 anys el dia que Franco mor i que es van fent grans aliens als canvis pol¨ªtics i socials que s¡¯esdevenen al seu voltant, com si tot el que succe¨ªs m¨¦s enll¨¤ de la fam¨ªlia i la seva activitat professional fos una nebulosa llunyana de la qual nom¨¦s en poguessin atrapar unes vagues refer¨¨ncies incomprensibles. L¡¯¨¤guila negra ¡ªt¨ªtol tamb¨¦ d¡¯una can?¨® de Maria del Mar Bonet que aqu¨ª funciona de frontera entre el passat i el present¡ª podria ser una bona novel¡¤la sobre la inacci¨®, el tedi i el temps imm¨°bil, i sens dubte els passatges m¨¦s brillants s¨®n justament aquests, quan el que adquireix el protagonisme ¨¦s l¡¯espai buit del no-res, el temps que transcorre sense cap av¨ªs, i els fets sense ¨¤nima del dia a dia ¡ª¡°les rutines es repetien, els aparells s¡¯assemblaven, els pacients feien la mateixa ganyota¡±¡ª s¡¯acumulen malignament com si volguessin ofegar el bri de vida que els acompanya.

L¡¯¨¤guila negra podria haver sigut la cr¨°nica d¡¯una trivialitat desolada i ¨¤cida, per¨° l¡¯objectiu de l¡¯autor ¡ªtal com passava a Carretera secund¨¤ria (2012) i a Caf¨¨ Barcelona (premi Ciutat de Barcelona, 2013)¡ª pret¨¦n enlairar-se cap a unes regions m¨¦s nobles, allunyar-se de la vulgaritat i assolir unes altituds m¨¦s sublims, encara que s¡¯hagi de rec¨®rrer a uns mecanismes grotescos ¡ªen el mal sentit de la paraula¡ª o a la invocaci¨® del patetisme, com si calgu¨¦s explicar els forats vertiginosos dels desenganys juvenils del protagonista a partir dels infortunis tr¨¤gics que va acumulant: la seva primera dona avorta i se su?cida despr¨¦s d¡¯haver-se separat; la seva filla ¨¦s violada; el seu fill ataca el culpable, l¡¯empresonen i, al cap de quinze dies, es penja; una empleada fa un desfalc a la cl¨ªnica ¡ªmolts d¡¯anys despr¨¦s, coincideixen a la manifestaci¨® d¡¯un Onze de Setembre¡ª; tanta desgr¨¤cia acaba afectant les relacions amb la seva segona dona i es divorcien i, al final, com a conseq¨¹¨¨ncia d¡¯una venjan?a que es va forjant al llarg dels cap¨ªtols que actuen de contrapunt de la hist¨°ria principal, en un poble nudista de la costa es produeix una mena de duel mortal inversemblant amb un got ple de ver¨ª. Si Mari¨¤ Solvell no s¡¯ha assabentat de res del que s¡¯esdevenia al carrer potser ¨¦s perqu¨¨ ja tenia prou feina entomant el que li passava a casa.

Carreras posseeix prou per¨ªcia per lligar tants d¡¯accidents fatals, per¨° aix¨° no exclou que el lector tingui la certesa que ha triat una f¨®rmula err¨°nia per dotar de cos, solidesa i emoci¨® narrativa el curs de l¡¯argument, com si la pres¨¨ncia de tanta trag¨¨dia maj¨²scula fos una arg¨²cia per embellir la novel¡¤la i ocultar que el misteri del drama ¨ªntim del protagonista ¨¦s que el contagi del mediocre l¡¯ha devorat, i que tots els anys viscuts nom¨¦s li han servit per constatar la vacu?tat de totes les coses.