Cara a cara amb el Chapo

L'escena va ser breu. Eren les onze del mat¨ª del 22 de febrer. Hangar de la Marina, aeroport de Ciutat de M¨¨xic. A un costat de la taula un home amb bigoti triangular. Tenia una ferida front i la mirada buida. No anava emmanillat. Davant seu, Tom¨¢s Zer¨®n de Lucio, director de l'Ag¨¨ncia d'Investigaci¨® Criminal, el policia n¨²mero u de M¨¨xic. Era l'¨²nic agent a l'habitaci¨® amb la cara descoberta. Despr¨¦s de 13 anys de fuga, era davant seu. El ca?ador davant la presa. L'interrogatori per confirmar la seva identitat era un pur formalisme. Tota la c¨²pula policial sabia qui era aquell tipus grassonet i de parla matussera.

¡ªCom et dius?

¡ªJoaqu¨ªn Guzm¨¢n Loera.

¡ªNo ets Archivaldo?

¡ªS¨ª, Joaqu¨ªn Archivaldo Guzm¨¢n Loera.

El Chapo, el l¨ªder del c¨¤rtel de Sinaloa, el narcotraficant m¨¦s buscat del planeta, el senyor dels inferns de M¨¨xic, parlava amb un to moderat. Quan despr¨¦s el van sotmetre a la prova cal¡¤ligr¨¤fica i li van fer emplenar un formulari b¨¤sic, va escriure el seu nom amb la poca tra?a d'un nen petit. Un Archivaldo tremol¨®s i humiliat. El record d'una inf¨¤ncia en els contraforts perduts de la Sierra Madre Occidental. "Al seu poble, no va passar de segon de prim¨¤ria, la resta ho va aprendre a la pres¨®", explica Zer¨®n.

Ha transcorregut un any des de la detenci¨® del Chapo. El director de l'Ag¨¨ncia d'Investigaci¨® Criminal s'ha hagut d'enfrontar a altres casos, alguns tan espinosos com la trag¨¨dia d'Iguala. Vist de prop, sembla un home tranquil. T¨¦ 52 anys. No al?a la veu ni fa gestos bruscos.T¨¦ un aire de funcionari que augmenta la seva impol¡¤luta camisa blanca amb bessons blaus. En recordar per a aquest diari l'operatiu que va conduir fins al Chapo, dibuixa un mapa de cercles conc¨¨ntrics: detencions, cases de seguretat, tel¨¨fons intervinguts.

Una cartografia que, a partir de la informaci¨® d'un enemic del narcotraficant, es va anar tancant durant mesos fins a culminar el 22 de febrer en el departament 401 del Condominio Miramar, davant del dic de Mazatl¨¢n, a Sinaloa. Quan els comandos de la Marina van irrompre a l'apartament hoteler, el Chapo va buscar refugi al lavabo. En una habitaci¨® va deixar la seva dona, i en una altra les filles bessones de dos anys, amb la cuinera i la cuidadora. Eren les 6.50. Al costat d'una maleta rosa, un pot de xamp¨² i un munt de roba escampada, havia caigut el delinq¨¹ent del segle.

Al costat d'una maleta rosa, un pot de xamp¨² i un munt de roba escampada, havia caigut el delinq¨¹ent del segle

Quatre hores despr¨¦s, era davant un dels cervells de la seva captura. Vestia uns texans negres sense cintur¨® i una camisa festuc clar. "?s m¨¦s fantasia que realitat el que diuen de mi", va declarar. El Chapo anava agafant confian?a. Va demanar crema per a les mans i un aigua Perrier. Se la va beure d'un glop. Zer¨®n li va preguntar per la ferida. Va pensar, com molts altres, que era resultat de la detenci¨®. El narcotraficant ho va negar. Era com a conseq¨¹¨¨ncia de la seva fugida d'una casa de seguretat de Culiac¨¢n, la capital de Sinaloa, des d'on governava el seu imperi. All¨¤, cinc dies abans, havien estat a punt de capturar-lo. El va salvar la porta de blindatge hidr¨¤ulic que li va donar uns minuts d'or. Va poder engegar el mecanisme de fugida, aixecar la banyera i fugir per un passad¨ªs met¨¤l¡¤lic que desembocava a les clavegueres. Set cases estaven comunicades per aquesta xarxa subterr¨¤nia. En aquests t¨²nels, carregant una motxilla amb un llan?acoets i dues c¨¤rregues, va relliscar i es va fer la ferida al front. A fora l'esperava el seu escorta, el llegendari tinent desertor Alejandro Aponte G¨®mez, el Bravo.

Aquest incident el va fer sospitar de tothom. Va decidir trencar el seu cercle de seguretat. Un darrere l'altre, van anar caient els seus homes de confian?a. La Marina, els serveis d'intel¡¤lig¨¨ncia, els agents de Zer¨®n li trepitjaven els talons. Conscient d'aix¨°, va confessar a Zer¨®n que havia decidit fugir als turons de Sinaloa, on era amo i senyor de vides i hisendes. Per¨° abans va voler veure la seva dona, Emma Coronel, i les bessones. La trama d'intervencions telef¨°niques, m¨¦s de 100 n¨²meros, va fer la resta. El Chapo, segons algunes versions, va entrar a l'hotel de Mazatl¨¢n en cadira de rodes, disfressat d'avi. Atrapat pels comandos de la Marina, va sortir mig nu i amb el frac¨¤s marcat al rostre.

Zer¨®n ho recorda b¨¦. A la improvisada sala de l'hangar, el Chapo semblava haver perdut el seu carisme llegendari. Es movia amb lentitud, preguntava per la seva fam¨ªlia i anomenava llicenciat el seu captor. "Amb la detenci¨® li va caure al damunt tota la seva hist¨°ria. Tretze anys fugint, des que es va escapar del penal de Puente Grande. Se sentia perseguit, acorralat i ara derrotat". Per¨° darrere del triomfalisme policial, el Chapo continuava alerta. No va acceptar els seus crims. Tampoc no va delatar ning¨². El supervivent de mil paranys seguia despert.

¡ªCom ¨¦s que no duies pesos quan et van detenir?

¡ªJo no necessito els diners. El que demanava m'ho portaven. Si era un mili¨® de pesos, portaven un mili¨®.

A l'hangar la conversa amb Zer¨®n va quedar interrompuda per un malestar estomacal. L'home que feia tremolar estats va patir la humiliaci¨® d'anar al lavabo acompanyat per un comando de la Marina. Quan va sortir, va caminar ben dret .Tots al seu al voltant, excepte Zer¨®n, anaven amb la cara tapada. A ning¨² se li escapava que, a M¨¨xic, el Chapo t¨¦ la mort al seu servei. Abans d'anar-se'n, el narcotraficant es va apropar amb ulls de serp al seu interrogador.

¡ªEm diu el seu nom? ?s que vost¨¨ m'ha tractat b¨¦...

El Chapo va volar en helic¨°pter al penal d'alta seguretat de l'Altiplano. Els seus fills van desfermar una venjan?a furibunda. El Bravo va acabar amb sis trets al cap. Molts van apar¨¨ixer torturats i mutilats. D'altres no se'n va saber res m¨¦s. Quan li van preguntar a la pres¨® a qu¨¨ es dedicava, el Chapo, amo novament de si mateix, va respondre amb naturalitat: "S¨®c granger".