Sarri¨¤ de Ter, vil¡¤la romana

Mosaics, pintures a les parets, un gran forn industrial i un conjunt format per una espaiosa sala de premsatge i dos grans dip¨°sits per a la producci¨® de vi apunten la vil¡¤la romana del Pla de l'Horta de Sarri¨¤ de Ter (Giron¨¨s) com un ¡°equipament patrimonial de primer ordre¡±. Per aix¨°, el Consistori i la concession¨¤ria Abertis han firmat el conveni de l'1% cultural que permetr¨¤ tirar endavant el projecte de restauraci¨® i muse?tzaci¨® del jaciment, catalogat com a b¨¦ cultural d'inter¨¨s nacional (BCIN) per la Generalitat el 2012. Una gran coberta de 600 metres quadrats de vidre subjecta en quatre pilars i valorada en 304.500 euros protegir¨¤ part del jaciment de la intemp¨¨rie. D'aqu¨ª a un any es podr¨¤ visitar a manera de museu a l'aire lliure.

La seva import¨¤ncia radica en el fet que ¨¦s la vil¡¤la suburbana de l'entorn de Girona, i de tota la prov¨ªncia, en m¨¦s bon estat de conservaci¨®. Tamb¨¦ ¨¦s de les m¨¦s importants de Catalunya. La seva llarga longevitat, del segle I aC al V dC, la seva complexitat i la seva preservaci¨® la converteixen en primordial per poder interpretar l'ocupaci¨® del territori de l'entorn de Gerunda (l'actual Girona) en ¨¨poca romana.

Les prospeccions fetes els ¨²ltims sis anys sembla que dibuixen un assentament que podria superar els 8.000 metres quadrats de superf¨ªcie. Dels prop de 1.500 metres quadrats ja excavats, el 70% correspondria al sector residencial de l'edifici, on destaquen un conjunt de sales pavimentades amb mosaics, estructurades entorn d'un pati presidit per un nimfeu monumental. En la campanya de finals del 2014 i la d'aquest any, que s'acaba aquesta setmana, s'han comen?at a localitzar estructures pertanyents a la zona productiva de la vil¡¤la, on destaca un conjunt format per una gran sala de premsatge (torcularium) i dip¨°sits d'una gran instal¡¤laci¨® per a la producci¨® de vi.

Una gran coberta de vidre de 600 metres quadrats protegir¨¤ les restes

La principal sorpresa dels arque¨°legs ha estat ¡°veure que la zona residencial s'est¨¦n m¨¦s enll¨¤ del que pens¨¤vem¡±, indica un dels arque¨°legs de la Universitat de Girona que dirigeix les excavacions, Llu¨ªs Palah¨ª. ¡°Totes les habitacions tenen restes de mosaics, de parets decorades amb pintures amb combinacions de colors i figures geom¨¨triques que combinaven amb el s¨°l, cosa que denota que l'edifici residencial supera els 1.000 metres quadrats¡±. Palah¨ª sospita que part de la vil¡¤la va ser destru?da als anys setanta, quan es van fer els blocs de pisos que van fer aflorar els primers vestigis romans.

Aquest mes, a m¨¦s, han comen?at a localitzar part de la zona industrial: un forn potser per a la fabricaci¨® de cer¨¤mica i unes grans premses per a vi. Els 2,5 metres de di¨¤metre de la zona de premsatge s¨®n de les m¨¦s grans trobades a tot Hispania, assegura l'arque¨°leg. Les dimensions dels dip¨°sits, de clara finalitat comercial, amb una capacitat de 30.000 litres, tamb¨¦ demostren la pot¨¨ncia econ¨°mica dels amos de la vil¡¤la.

La finca feia una mica de pendent, fet que l'amo va aprofitar per construir la casa una mica elevada. ¡°Si tu ets ric vols que tothom et vegi, i la casa era visible per a qualsevol que pass¨¦s per la Via Augusta, a banda que aix¨ª tamb¨¦ tenia m¨¦s bones vistes¡±, assegura Palah¨ª. Els t¨¨cnics creuen que localitzaran m¨¦s de 6.000 metres quadrats dedicats a la ind¨²stria.

Els primers elements trobats ja van posar de manifest la necessitat de ser protegits de les inclem¨¨ncies meteorol¨°giques per la seva fragilitat. Pel responsable de Monuments de la Diputaci¨® i autor del projecte de restauraci¨®, Llu¨ªs Bayona, ¡°era imprescindible posar una coberta provisional perqu¨¨ hi havia un deteriorament de tot el que hav¨ªem trobat important¡±. Una vegada estigui instal¡¤lada la coberta de vidre de 600 metres quadrats ¡°podrem comen?ar a descobrir tots els mosaics ara tapats o els que es van retirar per fer-ne la restauraci¨® definitiva per mostrar-los al p¨²blic¡±.