Estranys al Parad¨ªs roig

?El relat Els dubtes de Makar, de 1929, un dels pocs que el rus Andrei Plat¨®nov (1899-1951) va aconseguir publicar en vida, el protagonitza un ¡°home com¨² i corrent¡± de la ¡°massa treballadora¡± sovi¨¨tica, un home amb ¡°el cap buit¡± i ¡°les mans intel¡¤ligents¡±. Makar dubta d¡¯algunes consignes dels camarades que lideren la revoluci¨® al seu poble, gent intel¡¤ligent per¨° que t¨¦ ¡°les mans buides¡±. Makar potser no sap pensar, per¨° ¨¦s llest, t¨¦ intu?cions i ¨¦s capa? de proposar invents per millorar la revoluci¨®.

Les impressions del pag¨¨s Makar quan viatja a Moscou no van agradar gens a Stalin i la carrera liter¨¤ria de Plat¨®nov va ser, ja fins al final, una topada constant amb una revoluci¨® que ell defensava amb plena convicci¨® per¨° que no li admetia la llibertat liter¨¤ria. L¡¯obrer V¨®sxev, a qui al comen?ament de la novel¡¤la La rasa (1930) acomiaden del taller mec¨¤nic on treballa ¡°perqu¨¨ li havia augmentat la feblesa i perqu¨¨ s¡¯aturava a rumiar enmig del ritme general de la feina¡±, comparteix amb Makar i amb altres personatges de Plat¨®nov el desconcert davant la p¨¨tria ra¨® del poder sovi¨¨tic, un r¨¨gim al servei del poble que imposa la uniformitat social i de pensament. ¡°Si de cop tots ens posem a pensar, ?qui actuar¨¤?¡±, retreuen a V¨®sxev en el comit¨¨ de f¨¤brica. Hi ha un punt de rebel¡¤li¨® bartlebiana en aquests personatges, una rebel¡¤li¨® gens agressiva, entre ing¨¨nua i insolent.

La rasa posa en dansa aquestes actituds i contradiccions en dos escenaris: el solar que excaven uns obrers per construir un enorme edifici que s¡¯ha de convertir en ¡°la casa ¨²nica i comuna del proletariat¡±, i un kolkhoz, granja col¡¤lectivitzada sotmesa al proc¨¦s de deskulakitzaci¨®, ¨¦s a dir, la liquidaci¨® dels propietaris rurals. El car¨¤cter simb¨°lic de la novel¡¤la ¨¦s evident, i l¡¯atmosfera en qu¨¨ discorre l¡¯acci¨® resulta aclaparadora, de vegades d¡¯una tristesa profunda. Plat¨®nov, antifeixista i anticapitalista conven?ut, no ent¨¦n la revoluci¨® com una submissi¨® de les persones (¡°tot s¡¯havia lliurat a una exist¨¨ncia sotmesa, i nom¨¦s en V¨®sxev se n¡¯apartava i callava¡±), com un esclafament de les consci¨¨ncies. La felicitat no existeix per decret: V¨®sxev topa en un altre moment amb un socialista que ¡°tenia por d¡¯oblidar l¡¯obligaci¨® de l¡¯alegria¡±. Tot i els dubtes, tot i els mals averanys, hi ha un bri d¡¯esperan?a al final de La rasa ¡ªescrita a m¨¦s amb un llenguatge revolucionari, que deu haver fet anar de corcoll el traductor¡ª, per¨° aix¨° no treu que dibuixi un paisatge devastador del totalitarisme en construcci¨®.

Ja no hi ha possibilitat de dubtar en el cas de Serguei Dovl¨¤tov (1941-1990). Al cap¨ªtol sis¨¨ d¡¯Els nostres (1983), un divertid¨ªssim conjunt de retrats familiars que comen?a pels besavis, Dovl¨¤tov discuteix sobre la revoluci¨® amb el seu oncle Aron, que, malgrat els desenganys, t¨¦ encara una perspectiva semblant a la de Plat¨®nov. Dovl¨¤tov s¡¯hi oposa: als sis anys ja sap que Stalin ¨¦s un assass¨ª i el culpa del gratu?t afusellament del seu avi. Quan acaba els estudis ho t¨¦ tot clar: ¡°Que els diaris deien mentides. Que a l¡¯estranger la gent senzilla era m¨¦s rica i vivia amb m¨¦s alegria. Que ser comunista era vergony¨®s, per¨° ¨²til¡±.

Els nostres ¨¦s el quart llibre de Dovl¨¤tov que publica LaBreu, iniciativa excel¡¤lent perqu¨¨ l¡¯autor s¡¯ho val. Aquesta galeria familiar t¨¦ el seu c¨¨lebre humor corrosiu. Amb passatges de cr¨°nica i altres gaireb¨¦ de conte folkl¨°ric, Els altres reporta tamb¨¦ la miserable vida de por que ja hem llegit en Plat¨®nov. Aix¨ª, una tia de Dovl¨¤tov pregunta a l¡¯escriptor Mikha?l Z¨®sxenko, a qui coneix, per qu¨¨ no l¡¯ha saludat. Ell, que ja ha caigut en desgr¨¤cia, li respon que no saludant els amics els ajuda. La perspectiva de Dovl¨¤tov ¨¦s la d¡¯un descregut absolut, i la seva gran agilitat narrativa alleuja la brutalitat que de vegades hi ha darrere els fets i els sentiments que exposa.

Tant Plat¨®nov, mort en un trist exili interior, com Dovl¨¤tov, que va acabar a Nova York alcoholitzat i sense saber gaire angl¨¨s, van ser publicats i valorats abans fora de la Uni¨® Sovi¨¨tica, i nom¨¦s despr¨¦s de caure el Tel¨® d¡¯Acer van comen?ar a ocupar el lloc que mereixien en la literatura russa. Miquel Cabal ha tradu?t tots dos llibres. Segurament li haur¨¤ resultat m¨¦s agra?t Dovl¨¤tov, amb jocs de paraules i acudits molt bons, tot i que la seva feina ¨¦s digna d¡¯agra?ment en un cas i en l¡¯altre.