Energia sense funci¨®

Al comen?ament de la segona part de La visita, la tercera novel¡¤la d¡¯Enric Virgili (Barcelona, 1965), un escriptor decideix anar a veure un amic seu que viu ¡°en un bloc de pisos desafectat, envoltat de solars pedregosos i barrancs plens d¡¯andr¨°mines, on no s¡¯acosten els autobusos, ¨¦s un espai de pols extrema i d¡¯aires insans, lloc de trobada d¡¯esquerdes ferotges, grinyols i cruixits, un dels ¨²ltims refugis per a patologies constructives severes i pintures bufades¡±. Abans, el lector ha tingut l¡¯oportunitat de seguir els actes m¨¦s quotidians d¡¯aquest amic ¡ªes desperta, entra al quarto de bany, esmorza, s¡¯est¨¤ assegut en una butaca fins que el tedi i la soledat l¡¯impulsen al carrer per estirar les cames, potser per poder parlar amb alg¨²¡ª, per¨° tamb¨¦ ha anat acumulant indicis m¨¦s que suficients per concloure que no nom¨¦s habita en la decrepitud f¨ªsica i moral, sin¨® que, a m¨¦s, hi ha alguna mena de trastorn o de pertorbaci¨® que alimenta les seves fantasies espectrals i els seus c¨¤lculs delirants. Un cop arriba a lloc, l¡¯escriptor troba l¡¯amic i tres homes id¨¨ntics ajaguts dormint al llindar, ¡°amos d¡¯ells mateixos¡±, i de seguida es disposa a imitar-los, a pesar de constatar que es tracta ¡°d¡¯una experi¨¨ncia que no pot deixar ning¨² indiferent¡± i d¡¯advertir que ¡°cal una enteresa personal per ponderar l¡¯abast d¡¯aquesta mena de circumst¨¤ncies¡±.

?s el mateix que pot dir el lector de La visita ¡ªi de les seves novel¡¤les anteriors, Betum i Brunilda¡ª, perqu¨¨ s¡¯ha de tenir molta enteresa per no inquietar-se davant del buit que Virgili obre sota els peus del lector, quan va descobrint p¨¤gina rere p¨¤gina que no nom¨¦s ha d¡¯esquivar les trampes que se li paren per impedir que s¡¯adormi amb el rum-rum del discurs narratiu tradicional, sin¨® que tampoc se li proporciona cap pista que li serveixi per descobrir quin ¨¦s l¡¯enigma que impregna la novel¡¤la de dalt a baix, per qu¨¨ la trama, el punt de vista i la veu narradora es desdoblen, per exemple, o per qu¨¨ es destrueix la l¨°gica i totes les categories narratives, per qu¨¨ hi ha una dissociaci¨® entre els significants i els seus referents, per qu¨¨ s¡¯est¨¤ davant d¡¯una realitat en transformaci¨® constant, per qu¨¨ les identitats es disgreguen i es multipliquen, quin ¨¦s, al capdavall, el sentit de tot el que es diu i es descriu amb una prosa precisa i n¨ªtida i alhora tan l¨ªquida i fugissera com unes ombres que s¡¯esmunyissin enll¨¤ d¡¯un passad¨ªs molt fosc.

El lector voldria respostes a totes aquestes preguntes, i tamb¨¦ li agradaria entendre per qu¨¨, en fi, a pesar de rec¨®rrer a cegues les inc¨°modes estances de la novel¡¤la, estimbant-se a cada revolt, no trenca el pacte de confian?a amb l¡¯autor i el segueix amb entusiasme fins al final, tot i tenir la convicci¨® que ni aix¨ª esbrinar¨¤ res de res del que s¡¯esdev¨¦ en el relat. Potser el misteri de tot plegat s¡¯explica perqu¨¨ Virgili no escriu sobre coses sin¨® coses, perqu¨¨ reivindica l¡¯escriptura ¡ªi la lectura, per tant¡ª com un oci, com un joc, com un plaer, com si desconfi¨¦s de l¡¯escriptura que es pren seriosament el seu propi discurs narratiu ¡ªno s¨®n poques les vegades que el lector esclata en unes riallades sanament jocoses¡ª, com si no cregu¨¦s gens en el valor del realisme, de la versemblan?a i la naturalitat, i nom¨¦s volgu¨¦s ser una m¨¤quina barroca de produir desig in¨²til, plaer sense objectiu i energia sense funci¨®.

A vegades es t¨¦ la sensaci¨® d¡¯estar llegint una prosa po¨¨tica que Foix hauria allargat despr¨¦s d¡¯haver consumit a consci¨¨ncia totes les subst¨¤ncies t¨°xiques possibles ¡ªuna part del pis s¡¯ensorra, l¡¯escriptor devora una porta, els tres homes id¨¨ntics celebren una eucaristia a la cuina, l¡¯amic est¨¤ dissecat sota la runa i no est¨¤ dissecat sota la runa, i darrere d¡¯un dels envans caiguts apareix un bosc on tothom pateix metamorfosis inn¨°cues o no, sup¨¨rflues o no¡ª, per¨° en cap moment es t¨¦ la impressi¨® que Virgili perdi el domini i la vigil¨¤ncia rigorosa de tota la cadena de situacions inconnexes que entrella?a sense treva. En tot moment, tamb¨¦, es t¨¦ la certesa que a La visita ja no existeix cap vincle amb un m¨®n exterior situat fora del control de l¡¯home, i que l¡¯¨²nic objectiu possible ¨¦s tractar de posar en dubte la validesa de la mateixa realitat i l¡¯exist¨¨ncia.