El lladre de banderes

Miquel Buch ¨¦s el prototip de la Converg¨¨ncia que ve: independentista i socialdem¨°crata, malgrat que, avui, la prioritat sobiranista deixi en segon pla les prioritats ideol¨°giques. Va entrar en pol¨ªtica just quan el seu partit pactava amb el PP de Jos¨¦ Maria Aznar. No va fer la mili dels militars per¨° est¨¤ fent la mili dels alcaldes al consistori de Premi¨¤ de Mar i a la presid¨¨ncia de l¡¯Associaci¨® Catalana de Municipis (ACM). Li agrada pensar que les revolucions poden comen?ar als ajuntaments; per si de cas, hi ha posat el seu granet de sorra sent el motor de la mobilitzaci¨® dels ajuntaments catalans a favor del dret a decidir. El president Mas sap que pot comptar amb ell per cobrir-li les espatlles amb la for?a del municipalisme; ell sap que la primera obligaci¨® d¡¯un alcalde ¨¦s la de no treure¡¯s el barret institucional si no ¨¦s imprescindible. ¡°Els partits poden dir missa, per¨° jo represento el meu poble abans que res¡±.

A l¡¯Ajuntament de Premi¨¤ de Mar no hi oneja oficialment la bandera espanyola des de fa m¨¦s de vint anys. Durant dos anys seguits, a la vig¨ªlia del 12 d¡¯octubre, la bandera del balc¨® va ser arrencada del pal per dos desconeguts, dipositada curosament a la b¨²stia de Correus de la mateixa pla?a de l¡¯Ajuntament. Ja no la van posar mai m¨¦s, ni tan sols en van comprar cap altra de nova. Un dels lladres en missi¨® patri¨°tica era el futur alcalde de la poblaci¨®, llavors objector de consci¨¨ncia en servei substitutori per no voler fer la mili.

Ara, el PP ha demanat un certificat conforme al despatx de l¡¯alcaldia no hi ha la bandera espanyola. ¡°Aqu¨ª al despatx no hi ha estat mai aquesta bandera, ni la foto del rei, ni la d¡¯en Mas, ni la de ning¨², amb tota normalitat. Qui ha donat notorietat al tema de les banderes ¨¦s el Govern espanyol, com li va passar a Zapatero amb la consulta d¡¯Arenys de Munt, que va convertir en fenomen pol¨ªtic all¨° que no era altra cosa que una moci¨® espont¨¤nia, gaireb¨¦ fortu?ta. Aleshores s¨ª, amb l¡¯agressi¨® institucional, tots vam ser Arenys de Munt.¡±

La retirada de banderes o l¡¯organitzaci¨® de consultes populars sobiranistes s¨®n algunes de les campanyes protagonitzades pels ajuntaments catalans en els darrers anys, amb el suport jur¨ªdic de l¡¯ACM i l¡¯impuls de l¡¯Associaci¨® de Municipis per la Independ¨¨ncia (AMI), organitzacions que actuen de forma totalment coordinada, lligades institucionalment i pol¨ªticament per l'encreuament de c¨¤rrecs. ?s molt conscient que sense la for?a de l¡¯AMI, de la qual ¨¦s vicepresident, dif¨ªcilment podria estar al capdavant de l¡¯ACM ¨Cagrupa 918 dels 947 municipis de Catalunya¨C, per¨° no tots formen part de l¡¯entitat independentista, presidida per l¡¯alcalde de Vic, Josep Maria Vila d¡¯Abadal, al seu torn, vicepresident de l¡¯ACM.

Buch ¨¦s fill d¡¯una fam¨ªlia de les d¡¯obrir la botiga cada dia; a casa hi respirava un sentiment patri¨°tic dif¨²s per por de reviure els problemes de l¡¯avi per haver estat d¡¯Esquerra Republicana. Als Escolapis de Matar¨®, Santa Anna, li van acabar d¡¯impregnar l¡¯esperit nacionalista i amb la seva incorporaci¨® a la Joventut Nacionalista de Catalunya es va definir com a independentista. De fet, primer va ingressar a CDC, per¨° com que tenia vint anys, es va haver d¡¯apuntar a les joventuts, i va fer el cam¨ª a l¡¯inrev¨¦s de la majoria de la milit¨¤ncia. ¡°Jo sempre m¡¯havia sentit convergent; en un moment determinat, el 1996, vaig prendre consci¨¨ncia que la llista municipal a Premi¨¤ estava envellida, necessitava sang jove, aleshores vaig anar a apuntar-me al partit¡±.

Ell es considera un socialdem¨°crata, malgrat que accepta la dificultat de precisar el perfil ideol¨°gic de CDC, detall que no li treu la son. L'ideari del pensament pol¨ªtic de Converg¨¨ncia no ¨¦s el m¨¦s rellevant de la seva milit¨¤ncia. ¡°En realitat, el nostre nom natural hauria de ser el de Partit Nacionalista de Catalunya, perqu¨¨ el nostre eix central ¨¦s el nacionalisme; som una comuni¨® de gent que pensem diferent en moltes coses, all¨° que ens uneix ¨¦s el fet de voler m¨¦s per a Catalunya¡±. A la JNC, coneix Josep Rull i Jordi Cuminal i a tota una generaci¨® de joves dirigents que estaven reconvertint les tradicionals joventuts roquistes i liberals en el planter del sobiranisme. ¡°No em desperto un dia per l¡¯altre i em sento independentista, et vas formant fins fer el pas; he fet el mateix cam¨ª que bona part de la societat catalana: comences per un sentiment rom¨¤ntic, hist¨°ric, per acabar prenent consci¨¨ncia que som un pa¨ªs ocupat¡±.

¡°Els catalans hem convidat el ve¨ª que passa gana, mentre ell es menjava el filet, nosaltres hem menjat el pa d¡¯ahir; per acabar-ho d'adobar, aquest ve¨ª ve a casa a insultar-nos. Aix¨° no pot ser, no?¡±. Li agrada utilitzar el s¨ªmil per fer-se entendre i no pas perqu¨¨ li falti claredat o entusiasme quan parla sense utilitzar figures ret¨°riques. Comparteix plenament l¡¯estrat¨¨gia del seu partit, la seguia molt abans de formar-ne part, i l¡¯actual. ¡°Nosaltres no hem fallat; vam fer costat a la Constituci¨®, vam ajudar Felipe Gonz¨¢lez i Jos¨¦ Maria Aznar?a governar. Com deia Pujol, hi havia arguments per pactar i la societat catalana ho va entendre aix¨ª. Ens pens¨¤vem que hav¨ªem enterrat el franquisme per¨° hem vist que no, que moltes coses continuen igual. Ara ja no hi ha arguments per pactar.¡±

En realitat, el nostre nom natural hauria de ser el de Partit Nacionalista de Catalunya, perqu¨¨ el nostre eix central ¨¦s el nacionalisme

El canvi estrat¨¨gic de Converg¨¨ncia va arribar quan ja era alcalde del seu poble, en plena mili del pol¨ªtic, com qualifica la gesti¨® a l¡¯administraci¨® local. ¡°?s molt sa passar pel m¨®n municipal, saber qu¨¨ significa tenir la persiana oberta les 24 hores del dia. El municipalisme ¨¦s, en ess¨¨ncia, on el pol¨ªtic descobreix la seva vocaci¨® de servei immediat als ciutadans; per aix¨°, en alguns pa?sos europeus, per accedir a determinats c¨¤rrecs, has d¡¯haver exercit en les institucions locals¡±.

La transpar¨¨ncia i la participaci¨® s¨®n les dues prioritats d¡¯aquest alcalde 2.0. No fa gaires mesos, va anar a Su?ssa per estudiar l¡¯exercici de la democr¨¤cia directa, practicada de forma sovintejada en aquell pa¨ªs. Volia veure com es podia fer un consulta per expropiar uns terrenys per destinar-los a zona verda. Premi¨¤ de Mar t¨¦ 28.000 habitants, ocupa el quart lloc de Catalunya en densitat, necessiten oxigen, places, jardins. ¡°Tots els partits estem d¡¯acord en l¡¯expropiaci¨®, per¨° ens ha semblat positiu fer la consulta igualment, per implicar els ve?ns al m¨¤xim possible. ?s una altra forma de fer pol¨ªtica, jo no considero que a les eleccions em donin un xec en blanc. Aqu¨ª encara no tenim la maduresa democr¨¤tica de Su?ssa per¨° hem d¡¯avan?ar en aquesta direcci¨®. A Premi¨¤, si mil ve?ns demanen una consulta, el ple ho ha de considerar.¡±

¡°Jo em dic Miquel Alcalde Ara que et Veig; Miquel (pel nom que em van posar els pares) Alcalde (perqu¨¨ aix¨ª ho han volguts els votants) i Ara que et Veig (¨¦s l¡¯expressi¨® amb qu¨¨ els ve?ns m¡¯aturen pel carrer).¡± Fa broma sobre la predisposici¨® exigida pel c¨¤rrec, per¨° est¨¤ encantat amb aquesta relaci¨® amb els ciutadans. Tamb¨¦ es troba molt c¨°mode en la mena de fraternitat corporativista que hi ha entre els alcaldes, creada basant-se en llenguatge compartit del municipalisme, la coincid¨¨ncia de problemes a resoldre, les solucions similars i les experi¨¨ncies intercanviables. ¡°Els alcaldes ens veiem com a companys, jo no s¨®c adversari de cap alcalde; ens ¨¦s molt f¨¤cil treure¡¯ns la gorra de partit per posar-nos el barret institucional.¡±

El municipalisme ¨¦s, en ess¨¨ncia, on el pol¨ªtic descobreix la seva vocaci¨® de servei immediat als ciutadans;

La solidaritat municipalista dels ajuntaments catalans de tots els signes pol¨ªtics va viure el seu punt d¡¯inflexi¨® arran de la mobilitzaci¨® contra la llei de racionalitzaci¨® i sostenibilitat de l¡¯administraci¨® local (LRSAL). En un article al Diari de Girona, del mar? del 2014, exposava el seu argumentari contra el projecte: ¡°El que planteja el Govern del PP ¨¦s una perversitat social que allunya de tots els municipis compet¨¨ncies tan importants com l'educaci¨®, la sanitat o l'atenci¨® social. Una llei que atempta directament contra les persones. Quan vam ser escollits com a electes vam adquirir el comprom¨ªs amb la ciutadania de servir-los i, sobretot, de ser ¨²tils. Ara ¨¦s el moment que els alcaldes i alcaldesses de Catalunya no defallim. Amb honestedat i humilitat per¨° amb radicalitat, hem de dir no a aquesta reforma que ens vol imposar l'Estat. Ara ¨¦s el moment de dir ben alt que nosaltres hem fet b¨¦ la feina. Ara ¨¦s el moment de no arronsar-nos i reclamar que volem uns serveis de qualitat per als nostres ciutadans i ciutadanes. Hem d'explicar a la ciutadania que els serveis que fins ara oferim els ajuntaments estan veritablement en risc¡±. El recurs d¡¯inconstitucionalitat contra la llei del govern central va ser signat per 850 municipis catalans, malgrat que la tramitaci¨® no era gens planera per a molts consistoris.

La conseq¨¹¨¨ncia m¨¦s rellevant d¡¯aquesta operaci¨® va anar molt m¨¦s enll¨¤ de la batalla jur¨ªdica per aturar la nova legislaci¨®, va resultar una mena d¡¯assaig general per a mobilitzacions futures, en fer-los prendre consci¨¨ncia de la capacitat d¡¯entesa del m¨®n local, ara gaireb¨¦ unitari. L¡¯ACM ha pres, en els darrers mesos, tot el protagonisme, mentre l¡¯altra organitzaci¨® que tradicionalment li disputava la influ¨¨ncia, la Federaci¨® de Municipis de Catalunya, es debat en la crisi interna i les visites dels seus dirigents als jutjats pel cobrament de dietes suposadament il¡¤legal; una q¨¹esti¨® pol¨¨mica, qualificada per gaireb¨¦ tothom del sector de desorbitada i injustificada.

¡°Totes les revolucions comencen als ajuntaments¡±, ha afirmat m¨¦s d¡¯una vegada Buch. Creu l¨°gic i natural el paper assumit pels municipis en el proc¨¦s sobiranista. ¡°Nosaltres som el term¨°metre de la gent, sabem qu¨¨ diu el carrer, ens adonem dels canvis d¡¯humor i de sensibilitat dels ciutadans i hem de ser fidels a les expectatives dels ve?ns¡±. La retirada de banderes espanyoles i les consultes populars pel dret a decidir no han estat les ¨²niques accions impulsades per la majoria dels consistoris sota l¡¯empara log¨ªstica, legal, pol¨ªtica i intel¡¤lectual de l¡¯ACM i l¡¯AMI. Els acords per ingressar els impostos locals a l¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria Catalana, les declaracions de territori lliure o moralment exclosos de la Constituci¨® espanyola, les mocions a favor de la llei de consultes han completat el cat¨¤leg d¡¯iniciatives.

Aquesta tensi¨® municipal ha estat un factor determinant en l¡¯estrat¨¨gia de pressi¨® institucional, en la divulgaci¨® del Proc¨¦s en bona part de la geografia catalana, a m¨¦s de representar un maldecap permanent per a la delegada del govern Llanos de Luna, a qui ell qualifica de ¡°perseguidora d¡¯ajuntaments¡±. ¡°La delegada ens fa malgastar diners p¨²blics per defensar-nos de l¡¯Estat espanyol, a m¨¦s de representar ella mateixa un cas de duplicitat de serveis evident: l¡¯Estat ja t¨¦ un representant a Catalunya, el president de la Generalitat. De totes maneres no ens preocupa la seva actuaci¨®, tot el contrari, anem guanyant tots els recursos que ens presenta, a m¨¦s, la seva voluntat d¡¯imposici¨® anima a la rebel¡¤li¨® dels alcaldes¡±.

Les resolucions dels consistoris per donar suport a la mobilitzaci¨® sobiranista han topat, sovint, amb la recriminaci¨® dels que creuen que aquest no ¨¦s el paper dels governs locals. L¡¯alcalde de Premi¨¤ rebutja de ple aquestes cr¨ªtiques. ¡°No es preocupin, no oblidem les nostres obligacions, ja fem carrers i obra p¨²blica, invertim tres cops m¨¦s que la Generalitat i dues vegades m¨¦s que l¡¯Estat. Qui suporta la tensi¨® de les retallades socials si no els ajuntaments? Obrim cada dia la botiga amb una canya i una espardenya per atendre la gent¡±. En defensa dels seus arguments, aporta les enquestes que diuen que l¡¯administraci¨® local ¨¦s la m¨¦s valorada pels ciutadans, tot i que admet que aquesta valoraci¨® ¨¦s millor com m¨¦s petit ¨¦s l¡¯ajuntament, encara que tots aprovin.

"S¨¦ el que vol el president dels ajuntaments, hi ha interlocuci¨® amb l'Assemblea Nacional Catalana i l'?mnium; aix¨° ¨¦s com un equip de futbol, per¨° de l'¨¨poca Guardiola, sabem que guanyarem, encara que no marquem fins al darrer minut." El seu discurs transita entre l'espontane?tat natural dels alcaldes a l'hora de prendre iniciatives, la seguretat de estar fent all¨° que pertoca i l'euf¨°ria de participar en els somnis d'una generaci¨® predisposada a "construir un nou pa¨ªs, fent dels encerts i els errors del passat una nova proposta". El municipalisme hi t¨¦ un paper substancial en aquest projecte: "si tot els ajuntaments es mobilitzen, poden arribar a fer por, en el sentit positiu de l'expressi¨®. Tenim una for?a imparable".

Quant et giris, president, ens veur¨¤s a tots nosaltres darrere teu. No est¨¤s sol

Aquesta for?a va entrar en ebullici¨® quan l'ACM i l'AMI van reunir mil electes locals en un acte a favor del Dret a Decidir, a Girona, en ple mes de juliol. Va ser una crida improvisada, feta a petici¨® del Punt Avui, per arrodonir amb un acte de reivindicaci¨® pol¨ªtica el programa d¡¯unes jornades sobre el pa¨ªs organitzades pel diari. En aquella trobada, viscuda amb emoci¨® hist¨°rica, va visualitzar per primera vegada la potencia del sector local sobiranista. D¡¯all¨¤ en van sortir dos acords: la ciutat de Girona recordaria amb un mon¨°lit els ajuntaments representats i les associacions convocants prepararien una campanya de mocions a favor de la llei de consultes que havia d¡¯aprovar el Parlament despr¨¦s de vacances per donar cobertura legal a la consulta anunciada per al 9 de novembre.

La moci¨®, amb algunes variacions per adequar-la a les circumst¨¤ncies de cada consistori, va ser aprovada per 920 del 947 ajuntaments catalans. Per explicar tanta unanimitat, valora molt positivament la reacci¨® de l¡¯Ajuntament de Barcelona, que, en la seva opini¨®, ¡°ara, amb Trias, fa el paper de germ¨¤ gran de la resta d¡¯ajuntaments. Ha estat un canvi de mentalitat decisiu. Quan el ple de Barcelona va votar, el primer de tots, a favor del dret a decidir, va tombar moltes voluntats i va eliminar molts dubtes.¡±?

La campanya va culminar amb la concentraci¨® de 800 alcaldes al Palau de la Generalitat per lliurar al president els acords del ple a favor de la consulta, una setmana despr¨¦s que se sign¨¦s el decret de convocat¨°ria, quan ja havia estat susp¨¨s cautelarment pel Tribunal Constitucional. ¡°Ning¨² em demana ni m¡¯exigeix que anem a Barcelona, neix de la responsabilitat del m¨®n local, contextualitzada i parlada amb els altres agents amb els quals fem aquest cam¨ª, pactada amb tots els partits ¨Csempre ho pactem tot¨C, per defensar el dret a decidir, el denominador com¨² entre la gran majoria dels municipis. Aix¨° ¨¦s el que ens uneix, seria un error manifestar-nos per la independ¨¨ncia. Ja hi ha altres plataformes per fer-ho¡±.

¡°Quant et giris, president, ens veur¨¤s a tots nosaltres darrere teu. No est¨¤s sol¡±. Fins avui, aquesta ha estat la seva gran hora pol¨ªtica: posar el m¨®n local al servei dels objectius d¡¯Artur Mas, amb una frase que d¨®na sentit pol¨ªtic a tota la mobilitzaci¨®. Malgrat que hi hagi qui vulgui veure una doble interpretaci¨® en aquella pres¨¨ncia multitudin¨¤ria ¨Cera per donar suport o per emp¨¨nyer el govern a no recular?¨C, ell no hi veu cap contraindicaci¨®. En el seu discurs, va lloar la reacci¨® dels companys alcaldes en una cru?lla hist¨°rica, ¡°com fa cent anys, davant el plebiscit municipal de la Mancomunitat, no hem fallat¡±. Encara se li posa la pell de gallina en recordar la jornada: ¡°aquests actes et van infonent una certa transcend¨¨ncia, formes part de la hist¨°ria, al final el cant d'Els segadors et corpr¨¨n¡±. La imatge final, de reminisc¨¨ncies afrancesades, dels alcaldes investits amb les bandes o faixes pr¨°pies del seu c¨¤rrec, enlairant la vara s¨ªmbol de la seva autoritat, amb el rerefons dels crits d¡¯independ¨¨ncia assegura que no sortia al gui¨® de l¡¯acte, ni hi havia cap consigna, tot i considerar-los gaireb¨¦ inevitables, at¨¨s els crescendo emotiu viscut pels participants.

¡°El meu ofici ¨¦s arriscar cada dia. Quan promous aquest actes saps que hi ha un risc; quan la gent respon, saps que l¡¯has encertat; quan hi ha uns crits no previstos, els assumeixes i segueixes endavant.¡± El que ¨¦s transcendent d¡¯aquella concentraci¨®, al seu parer, ¨¦s el senyal clar i potent enviat a la societat catalana que alguna cosa seriosa est¨¤ passant. ¡°Els alcaldes som la diversitat absoluta, pol¨ªtica, territorial, professional, ideol¨°gica, ens manifestem poques vegades tots junts, un parell de cops cada cent anys, quan ho fem, la nostra mobilitzaci¨® ¨¦s com una llum vermella que crida l¡¯atenci¨® del pa¨ªs¡±.

Per acomiadar-se d¡¯Artur Mas, li va dir: ¡°aquest ha estat el nostre granet de sorra, president¡±. ¡°No ¨¦s un granet, ¨¦s una pe?a molt important¡±, li va respondre ell, encaixant-li novament la m¨¤. Des d¡¯aquell dia, el president de l¡¯ACM ¨¦s un rodet indispensable per entendre la bona qu¨ªmica, el funcionament prec¨ªs de l¡¯engranatge institucional entre el m¨®n local i el govern de la Generalitat pel que fa al proc¨¦s sobiranista. La seva incorporaci¨® en la log¨ªstica del nou 9-N va resultar decisiva pel proc¨¦s participatiu celebrat en substituci¨® de la consulta impugnada.

La Generalitat disposava de locals a 260 municipis, una xifra modesta, manifestament insuficient per crear una infraestructura apropiada per obtenir un percentatge de participaci¨® air¨®s. Un dijous es va plantejar la col¡¤laboraci¨® dels ajuntaments com a ¨²nica alternativa viable per poder oferir un mapa d¡¯espais adequat als objectius. La manca de temps era el gran inconvenient. L¡¯oferta dels llocs s¡¯havia de tancar el dilluns seg¨¹ent. L¡¯endem¨¤ els delegats de la Generalitat al territori van iniciar els contactes. Durant el cap de setmana, l¡¯ACM va trucar, un per un, a 700 alcaldes i els va fer veure la import¨¤ncia vital de la seva cooperaci¨®, cedint espais per a la convocat¨°ria. ¡°Ho hem fet per moltes coses, per la Marat¨® de TV3, per posar un cas; l'¨²nica difer¨¨ncia ¨¦s que aquest cop era perqu¨¨ la gent decid¨ªs el seu futur¡±.

El raonament de la trucada era molt senzill. Se¡¯ls venia a dir: tens fins dilluns per oferir un local per votar. Tingu¨¦s present una cosa: de totes maneres els del teu poble votaran igualament, sigui al teu municipi o al del costat. No passar¨¤ res si no ho fas, per¨° si els teus ve?ns no ho poden fer al seu poble, haur¨¤s de donar la cara per no haver-ho fet possible, ¨¦s la teva responsabilitat, esclar, per¨° resultar¨¤ de mal explicar no haver-ho deixat fer. En alguns casos nom¨¦s calia tocar la fibra: no ens deixen votar, no hem de reaccionar? ¡°No els ho vam plantejar expl¨ªcitament com un acte de desobedi¨¨ncia, per¨° hi havia l¡¯esperit. La reacci¨® va ser admirable; es va acabar votant a 942 municipis; la veritat ¨¦s que els alcaldes tenien interioritzat el desig dels ve?ns de votar i que no se¡¯ls podia decebre. Un alcalde no es pot negar que es voti al seu poble, aix¨° nom¨¦s es pot fer des d¡¯un despatx a 600 quil¨°metres de dist¨¤ncia¡±.

La seva consigna de treball com alcalde ¨¦s ¡°gas a fons amb el dret a decidir¡±. Per¨° creu que els ajuntaments ja han fet tot all¨° que havien de fer per al proc¨¦s oficial. ¡°No crec que ens tornem a mobilitzar¡±. De l¡¯experi¨¨ncia n¡¯ha tret una conclusi¨® encoratjadora: ¡°des de la unitat, no hi ha cap repte que el m¨®n local no ens puguem plantejar¡±. De totes maneres, intueix el perill de passar de la defensa del dret a votar a la reclamaci¨® de la independ¨¨ncia, for?ant el trencament de la regla d¡¯or del municipalisme, la unitat d¡¯acci¨®.

Ell seguir¨¤ personalment implicat en el moviment independentista. Ho viu amb la passi¨® d¡¯estar lliurant la seva primera gran batalla pol¨ªtica, d¡¯estar protagonitzant una transici¨®, per¨° d¡¯un sentit molt diferent de la viscuda per la generaci¨® dels seus pares. ¡°Estem en una garjola creada fa trenta anys, nom¨¦s s¡¯obre quan truca la senyora Merkel, per¨° no quan ho demanem dos milions de catalans, home! Jo vull construir un pa¨ªs on el ciutad¨¤ sigui el sobir¨¤.¡±

De totes maneres, no s¡¯enganya sobre les dificultats de la ruta que espera que emprengui ben aviat el Parlament. ¡°El cam¨ª de la independ¨¨ncia no fa baixada sin¨® pujada, ser¨¤ dur i inicialment molt lent¡±. Tamb¨¦ t¨¦ present que un dia, ¡°quan les coses vagin pel cam¨ª del pedregar¡±, com a representant de l¡¯administraci¨® local, s¡¯haur¨¤ d¡¯enfrontar, molt probablement, a la disjuntiva de complir la legislaci¨® espanyola vigent o desobeir-la per acatar la legalitat proclamada pel Parlament de Catalunya. Assegura que no t¨¦ dubtes de l¡¯actitud a prendre, ni com a ciutad¨¤ ni com alcalde encarregat de fer complir la legislaci¨® al seu municipi: ¡°Si un dia a mi el Parlament em diu que som independents, o que ens estem independitzant, no desobeir¨¦ l¡¯Estat espanyol, estar¨¦ obeint el meu Parlament. Quin alcalde es resistir¨¤ a all¨° que li mani el Parlament?¡±

La q¨¹esti¨® central en cas de ruptura amb l¡¯Estat espanyol per a una declaraci¨® unilateral ¨Cuna hip¨°tesi que no sembla amo?nar-lo gaire¨C no ¨¦s la legalitat, sin¨® la condici¨® de dem¨°crates, al seu entendre. ¡°Un cop els catalans h¨¤gim dit s¨ª o no, quan s¡¯esvaeixi la boira, nom¨¦s ens caldr¨¤ acatar la democr¨¤cia. Quina mena de servidors del poble ser¨ªem si nom¨¦s accept¨¦ssim la democr¨¤cia quan ens conv¨¦?¡±