La rambla de les telef¨°niques

Deixo el carrer Portaferrissa per anar a agafar el metro a Liceu, una de les parades que em queda m¨¦s a prop de casa. Comen?o a baixar per la Rambla i camino entre la muni¨® de mosaics policrom¨¤tics que cada dia adornen aquest eix urb¨¤ gr¨¤cies a les floristes. Tot i que aquests dies el nombre de persones per metre quadrat ha crescut considerablement a Barcelona arran del Mobile World Congress, la Rambla a quarts de deu del mat¨ª est¨¤ ben tranquil¡¤la. Res a veure, de ben segur, amb la nit i la matinada passades. De fet, ara deu estar deserta perqu¨¨ tots els visitants s¨®n al congr¨¦s. Precisament vaig cap all¨¤ i hi arribo al cap de mitja hora, despr¨¦s d¡¯un transbord d¡¯Espanya cap als Ferrocarrils molt ben indicat. El transport p¨²blic funciona molt b¨¦ aquests dies, com un engranatge su¨ªs.

Envoltat de congressistes ¨Cels colors de les flors s¡¯han convertit en un degradat de gris fosc a negre de vestits i vestits jaqueta¨C surto a la parada d¡¯Europa-Fira i em trobo amb la joventut socialista catalana que denuncia els senyors i senyores que, als voltants del recinte firal, reparteixen flyers anunciant serveis de prostituci¨®. Els joves donen petites pancartes on es pot llegir, en angl¨¨s, que ¡°els homes de veritat no compren noies¡± i amb les quals es van fent fotos amb visitants del congr¨¦s que se sumen a la seva campanya. Les pengen al Twitter. A l¡¯altra banda del full hi ha un text informatiu.

Ja dins del congr¨¦s, enfilo les escales mec¨¤niques de l¡¯entrada i, de sobte, em sento com si hagu¨¦s tornat al punt de partida. La gran avinguda del Mobile, la via on s¡¯acumulen les principals riuades de gent, pret¨¦n recrear l¡¯ambient de la Rambla barcelonina. El primer signe que m¡¯ho indica s¨®n els homes motxilla, treballadors del congr¨¦s que venen caf¨¨s i aig¨¹es amb una bandereta que t¨¦ una llum vermella de colof¨® a l¡¯esquena i que convida a ¡°caminar per les Rambles¡±. De cop em v¨¦nen a la ment records d¡¯infantesa, aires d¡¯aquelles excursions a Catalunya en Miniatura, al Poble Espanyol o al rac¨® mediterrani de Port Aventura.

Un cop travessat el pont que va per sobre del hall n¨²mero 3 de l¡¯exposici¨®, a la dreta, em trobo amb un bar exterior que t¨¦ el nom de Rambla Canaletes. Al vidre que el separa de l¡¯exterior hi ha escrita la llegenda que assegura que, si beu aigua de la font, el visitant torna de ben segur a Barcelona. Ll¨¤stima que la font, aqu¨ª, sigui de cartr¨®. ¡°No ¨¦s el mateix¡±, diu en David Jay, un conseller delegat d¡¯una empresa australiana que fa un petit descans en solitari. Assegura que li agrada l¡¯ambientaci¨® per¨° que ¨¦s millor la Rambla de veritat, on est¨¤ situat el seu hotel, i explica que ha provat una paella exquisida. ?s la primera vegada que ve a Barcelona.

A la falsa Canaletes hi conec tamb¨¦ en Salam Abumelha. Treballa per una empresa de telecomunicacions saudita i no comparteix l¡¯opini¨® de Jay. M¡¯explica que el que d¨®na m¨¦s sentit a Barcelona ¨¦s el Mobile. Conven?ut que la capital catalana ¨¦s el lloc idoni per al congr¨¦s ¨Ctot i que t¨¨cnicament es fa a l¡¯Hospitalet¨C defineix l¡¯experi¨¨ncia que est¨¤ vivint aquests dies com a ¡°incre?ble¡±. Deixant Canaletes descobreixo que un restaurant ofereix paella per 16,60 euros, per¨° no puc avaluar-ne la qualitat, ni tan sols amb la vista. Encara ¨¦s massa aviat per dinar.

El seg¨¹ent bar me¡¯l trobo a l¡¯esquerra, i en una placa que imita les dels carrers puc llegir que es diu Rambla Boqueria. Els productes frescos no hi abunden gaire. Hi ha petites maced¨°nies a quatre euros i entrepans refrigerats a 5,25. La seg¨¹ent parada ¨¦s el Liceu ¨Cal costat del nom hi ha la transcripci¨® fon¨¨tica¨C i aquest jard¨ª de contactes (networking garden) t¨¦ certament un disseny esperp¨¨ntic. Hi ha grans plafons amb fotografies del teatre original combinats amb seients de vellut vermell que intenten reproduir amb roba que podria ser de disfressa l¡¯escenografia del teatre cl¨¤ssic, que xoca combinada amb les t¨ªpiques taules de centre quadrades m¨¦s barates de l¡¯Ikea. El gran toc senyorial l¡¯intenten donar unes columnes blanques que busquen transportar-nos a l¡¯antiga Gr¨¨cia i uns grans marcs de fullola enormes pintats de color daurat ¨Csense cap quadre a dins¨C que segueixen la tend¨¨ncia d¡¯alguns locals nocturns de moda ¨Cnormalment autoanomenats lounge¨C?que pretensiosament intenten combinar all¨° que ¨¦s cl¨¤ssic amb la modernitat. Un corrent molt promogut tamb¨¦ per la l¨ªnia de la llar d¡¯una gran firma de moda espanyola.

Al Liceu m¡¯hi trobo la primera est¨¤tua humana, un detall que em deixa perplex. Un John Lennon de color daurat. Li pregunto si s¡¯est¨¤ millor aqu¨ª o a la Rambla de veritat. ¡°De moment aqu¨ª¡±, em respon t¨ªmidament. Surto del bar i m¡¯adono que atrafegadament estan posant uns rectangles de moqueta autoadhesius a terra, a la sortida. ¡°Com ¨¦s que ho feu avui, aix¨°?¡±, pregunto a l¡¯operari. ¡°Sembla que plour¨¤ i ¨¦s perqu¨¨ la gent no rellisqui¡±, em respon.

El mosaic de Mir¨® que adorna el paviment de la Rambla es tradueix al Mobile en un altre espai de descans batejat amb el nom de l¡¯artista. All¨¤ em trobo una altra est¨¤tua, una bailaora,?que m¡¯explica que treballa a les dues rambles. Amb ella es fan un selfie en Jen i en Kosuke, dos congressistes japonesos. Camina que caminar¨¤s arribo a la pla?a Reial, on el succedani de palmeres s¨®n unes marqueses. All¨¤ en David Sanz m¡¯explica que, com a catal¨¤, li sembla fant¨¤stic que la Rambla s¡¯hagi traslladat al congr¨¦s per fomentar el turisme. ¡°Per¨° crec que els guiris no ho entenen pas¡±, apunta, mentre s¡¯acaba de menjar l¡¯entrep¨¤ que ha portat de casa.

Arribo al final de la Rambla de les (empreses) telef¨°niques. Sonaria m¨¦s b¨¦ com la rambla de les telefonistes, per¨° el lloc on s¨®c no fa m¨¦s que recordar-me que aquest ofici ja queda molt lluny en el temps. L¡¯est¨¤tua de Colom la veig nom¨¦s estampada en un vidre. Al davant, en comptes d¡¯haver-hi l¡¯est¨¤tua humana d¡¯un home de mar, hi ha la d¡¯un simp¨¤tic cowboy. No hi trobo d'oferta cap fruit del mar, per¨° s¨ª que hi ha uns senyors tallant pernil ib¨¨ric. M¡¯assec en una de les gandules que, amb un disseny mariner, hi ha a sobre de la gespa artificial. On ¨¦s la sorra? On ¨¦s el mar? Tinc un cartell al davant que em recorda quina ¨¦s la cervesa de Barcelona. Hi ha dibuixada una onada per¨° quan enfoco la mirada cap a l¡¯horitz¨®, m¨¦s enll¨¤ dels tons teula de l¡¯obra vista dels edificis, diviso la serra de Collserola.