La gimn¨¤stica del catal¨¤

Conjunt d¡¯exercicis corporals que tenen per objecte de desenvolupar la for?a, l¡¯agilitat i la flexibilitat del cos¡±. Aix¨ª defineix gimn¨¤stica l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans (IEC) en el normatiu Diccionari general de la llengua catalana (DIEC). I ¡°anar al gimn¨¤s per no quedar encarcarada¡± ¨¦s el que recomana a la llengua catalana l¡¯escriptor, verb¨ªvor i membre de la Secci¨® Filol¨°gica de l¡¯IEC M¨¤rius Serra. Amb tot, fer gimn¨¤s ¨¦s una activitat ¡°d¡¯¨²s restringit per a parlar col¡¤loquial¡±, segons recull el portal ¨¦sAdir, llibre d¡¯estil en l¨ªnia de TV3 i Catalunya R¨¤dio que s¡¯ha convertit en obra de refer¨¨ncia no normativa i de consulta obligada per a tots els qui treballen amb la llengua.

¡°En cap cas ¨¦s admissible la gimn¨¤sia¡±, precisa l¡¯¨¦sAdir. Per¨° no diu res de la gimn¨¤stica revolucion¨¤ria, de ressons llibertaris, que en certa manera ¨¦s el que proposen una desena de divulgadors ling¨¹¨ªstics al llibre Canvi d¡¯agulles. Per un catal¨¤ m¨¦s ric, ¨¤gil i senzill (RBA-La Magrana), que ha coordinat Enric Gom¨¤ i surt avui a la venda. A banda de Gom¨¤ i el mateix Serra, hi escriuen Mag¨ª Camps, Ricard Fit¨¦ Labaila, Agust¨ª Mas Montroig, Rudolf Ortega, Albert Pla Nualart, Ernest Rusin¨¦s, Ramon Solsona i Pau Vidal. Tots ells s¨®n ling¨¹istes, correctors o escriptors, amb experi¨¨ncia professional en mitjans de comunicaci¨®, i proposen, als cap¨ªtols respectius, solucions concretes a conflictes o dubtes d¡¯¨²s gramatical, ortogr¨¤fic o l¨¨xic.La presidenta de la Secci¨® Filol¨°gica de l¡¯IEC, Teresa Cabr¨¦, t¨¦ not¨ªcia d¡¯aquest llibre per Serra i Quadern, per¨° en desconeix el contingut. Ella espera que no generi una pol¨¨mica com la que el 1992 va obrir el Grup d¡¯Estudis Catalans amb El barco fantasma (Llibres de l¡¯?ndex), entre els partidaris d¡¯un model basat en la llengua parlada (catal¨¤ light) i els ling¨¹istes favorables a una llengua basada en la proposta de Pompeu Fabra (catal¨¤ heavy). I si no vol pol¨¨miques ¨¦s perqu¨¨ l¡¯IEC t¨¦ ¡°gaireb¨¦ acabada¡± la nova gram¨¤tica normativa que ha de substituir la de Fabra, original de 1918 i fixada el 1933. Cabr¨¦ avan?a que l¡¯obra ha de tancar-se entre l¡¯estiu i la tardor per poder anar a impremta durant l¡¯hivern i, finalment, sortir editada ¡°per Sant Jordi del 2016¡±.

Conciliadora, Cabr¨¦ admet que encara s¡¯est¨¤ ¡°mig a temps de valorar¡± si part de la gimn¨¤stica revolucion¨¤ria proposada pels autors de Canvi d¡¯agulles es pot incloure a la nova taula d¡¯exercicis normatius de l¡¯IEC.

De totes maneres, Cabr¨¦ adverteix que la gram¨¤tica normativa ¡°ser¨¤ complexa, adre?ada als especialistes¡±. I diu que caldr¨¤ esperar una mica m¨¦s per disposar d¡¯una gram¨¤tica essencial dirigida al gran p¨²blic, amb orientacions m¨¦s precises i prescriptives. Com les que haurien d¡¯orientar la resoluci¨® de conflictes normatius com el de per i per a. Precisament aquest ¨¦s un dels embolics gramaticals que exaspera els autors de Canvi d¡¯agulles. Per¨° no nom¨¦s a ells.

?s el cas de Neus Nogu¨¦, coordinadora de Ling¨¹¨ªstica Catalana de la Universitat de Barcelona, i que va refusar participar a Canvi d¡¯agulles perqu¨¨ no trobava encertada la idea abans que sort¨ªs la nova gram¨¤tica de l¡¯IEC. No obstant aix¨°, Nogu¨¦ admet que a la normativa ling¨¹¨ªstica ¡°li cal posar-se al dia¡±. I reconeix que ¨¦s normal i enriquidor que ¡°els professionals no acad¨¨mics de la llengua¡± se¡¯n preocupin i animin un debat que ¡°cal normalitzar perqu¨¨ peri¨°dicament apareix¡±. I amb efectes que perduren, com recorda Nogu¨¦ sobre la pol¨¨mica vaixell-barco: ¡°Hi ha molts arguments filol¨°gics per admetre barco (el catal¨¤ accepta embarcaci¨® i embarcar-se), per¨° si no es fa ¨¦s perqu¨¨ va quedar estigmatitzada com a bandera pol¨¨mica dels anys vuitanta¡±. Tamb¨¦ hi ha raons de realisme: Nogu¨¦ explica que si tots els nens aprenen a l¡¯escola a dir vaixell, ¡°en plena adolesc¨¨ncia pugen al barco i ja no el deixen¡±.

¡°Som aliats i companys del mateix vaixell i del mateix barco¡±, ironitza Serra, ¨²nic maquinista de Canvi d¡¯agulles que ¨¦s alhora acad¨¨mic. Tamb¨¦ diu Gom¨¤ que ¡°fer el catal¨¤ m¨¦s proper i senzill, tot conservant-ne i potenciant-ne la riquesa i l¡¯expressivitat, ¨¦s un prop¨°sit raonable¡± que no pret¨¦n ¡°trepitjar cap ull de poll¡±. Per¨° aix¨° est¨¤ per veure, perqu¨¨ aix¨ª com tots els autors s¡¯encomanen a Joan Sol¨¤ com a mestre i referent de ling¨¹ista gens fonamentalista, alguns no s¡¯estan de disparar amb bala contra Pompeu Fabra. Ernest Rusin¨¦s titlla d¡¯obsoleta ¡°la gram¨¤tica de Fabra que encara avui ¨¦s norma¡±. Gom¨¤ reitera que ¡°l¡¯obra de Fabra, tan impressionant i venerada, ha deixat la llengua aturada en el temps¡±. Esclerotitzada. D¡¯aqu¨ª la necessitat de dur-la al gimn¨¤s.

Per¨° ¨¦s Albert Pla Nualart qui va m¨¦s lluny i culpa Fabra de la baixa forma del catal¨¤. De fet, compara les ¡°innovacions¡± de Fabra amb ¡°un exercici d¡¯aprenent de bruixot condemnat a empitjorar¡± la llengua. ¡°Fabra, en algunes de les seves normes, defensa el catal¨¤ a qu¨¨ ell creu que haur¨ªem arribat si la hist¨°ria (del segle XV en?¨¤) hagu¨¦s anat d¡¯una altra manera i no pas el catal¨¤ a qu¨¨ hem arribat com a fruit de la hist¨°ria real¡±, sost¨¦. Fit¨¦ contemporitza i conclou que ¡°la norma ¨¦s indispensable¡± i que ¡°un se l¡¯ha de saber de dalt a baix per permetre¡¯s el luxe de transgredir-la¡±. El mateix sentencia Serra: ¡°La Norma no pot morir verge. Altrament, s¡¯extingiria l¡¯esp¨¨cie¡±.

Gom¨¤ aclareix que Canvi d¡¯agulles no tracta ¡°l¡¯agonia hipot¨¨tica o millora continuada o revifalla de la mort del catal¨¤¡±. I aix¨° que un dels seus autors, Pau Vidal, acaba de tornar a situar el debat tamb¨¦ en aquestes coordenades a El biling¨¹isme mata (P¨°rtic). Altres grans discussions inspiren els exercicis gimn¨¤stics d¡¯aquests deu autors. Una ¨¦s la ¡°idea generalitzada que el catal¨¤ ¨¦s una llengua complicada¡±, segons explica Gom¨¤. Mag¨ª Camps sost¨¦ que ¡°no pot ser que l¡¯ortografia d¡¯una llengua moderna¡± que vol esdevenir refer¨¨ncia de milions de parlants ¡°es regeixi innecess¨¤riament per normes recargolades i complexes¡±. Rudolf Ortega admet que ¡°el castell¨¤ t¨¦ molta sort¡± de no tenir ni vocals neutres, ni ap¨°strofs ni esses sonores, per¨° contemporitza amb els autors que no estan d¡¯acord a qualificar el catal¨¤ de m¨¦s dif¨ªcil que altres idiomes. ¡°Cap llengua no ¨¦s dif¨ªcil; els complicats som els seus usuaris¡±, postil¡¤la Serra.

Una altra cosa ¨¦s que el ritme i els recursos d¡¯actualitzaci¨® normativa s¨®n infinitament superiors en castell¨¤ que en catal¨¤. Cabr¨¦ defensa l¡¯IEC i demana que no es facin comparacions amb un castell¨¤ on la Real Academia Espa?ola ¡°nom¨¦s fa veure que ¨¦s m¨¦s ¨¤gil¡± amb peri¨°diques actualitzacions parcials de gram¨¤tica o diccionari. Serra s¨ª que admet que ¡°l¡¯IEC va massa lent¡±. Per¨° en culpa la baixa inversi¨® de Catalunya en cultura. Un ¡°mal tracte a la llengua per part de les institucions pol¨ªtiques¡± que, segons Serra, genera una ¡°mala consci¨¨ncia que es vol compensar premiant ling¨¹istes¡±, com Joan Veny amb el darrer Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes. En qualsevol cas, tothom est¨¤ d¡¯acord que han d¡¯existir ¡°velocitats diferents¡± a l¡¯hora d¡¯actualitzar la llengua en funci¨® de si ho fa l¡¯acad¨¨mia o els professionals del dia a dia i de les difer¨¨ncies entre registres col¡¤loquials i est¨¤ndard. El desacord est¨¤ en el decalatge de ritmes: mentre Cabr¨¦ llueix estelada com el neologisme de l¡¯any incorporat per l¡¯IEC, d¡¯altres creuen que arriba tard i que el debat ¨¦s ara en termes com wifi o whatsap (que, per cert, Fit¨¦ mant¨¦ en cursiva a la p¨¤gina 48 i Camps escriu watsap, sense hac i en rodona, a la 31).

Des d¡¯un angle molt diferent ho veu tot plegat el director del departament de Filologia Catalana de la Universitat d¡¯Alacant, Carles Segura: ¡°Al sud del Pa¨ªs Valenci¨¤, l¡¯¨²s social de la llengua est¨¤ en una situaci¨® tan desastrosa que qualsevol proposta o debat normatiu el rebem en un segon pla¡±. I no ¨¦s que Segura no s¡¯hi dediqui: com a professor de sintaxi discuteix amb els seus alumnes sobre simplificacions normatives, i a l¡¯Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana ultima ¡°un document que incorporar¨¤ mots i expressions no normatives¡±. Ara b¨¦, la seva preocupaci¨® principal es reflecteix en els 15 grups de 60 alumnes que estudien Magisteri a Alacant: ¡°Nom¨¦s entre un 12% i un 15% s¨®n valencianoparlants¡±. La Norma potser no morir¨¤ verge, per¨° la llengua pot morir per falta d¡¯¨²s als Pa?sos Catalans. Cal fer molta gimn¨¤stica revolucion¨¤ria.