Tribunals d¡¯honor

Els tribunals d'honor van tenir el seu origen en les reials ordenances militars de Carles III. Al segle XIX tots els cossos de l'administraci¨® i col¡¤legis professionals ¨Cnotaris, metges, arquitectes, comerciants etc¨¨tera¨C tenien el seu tribunal d'honor. La comesa d'aquests tribunals era defensar l'honor del cos o el col¡¤legi, perqu¨¨ el suposat deshonor d'un membre del grup es considerava descr¨¨dit o deshonra per a tota la corporaci¨®. Aquests tribunals els componien membres de les respectives corporacions, encarregats d'imposar la cohesi¨® del col¡¤lectiu aplicant normes de conducta professional i personal, i fins i tot de pensament, no necess¨¤riament escrites, ni reglades, generalment extralegals, pr¨°pies de la moral oficial.

Eren regles i normes imprecises, alienes al principi de legalitat, per¨° severament vinculants. La declaraci¨® de deshonor significava l'expulsi¨® del cos, col¡¤legi o corporaci¨®. Era la intoler¨¤ncia cap al que es consideraven vicis i pecats, cap als diferents i discrepants. S'expulsava sense contemplacions quan era not¨°ria la ludopatia, l'alcoholisme, l'homosexualitat o l'heterod¨°xia.

La Constituci¨® republicana del 1931 va abolir tots els tribunals d'honor, tant civils com militars. ?bviament l'abolici¨® va durar el que va durar la Rep¨²blica i amb el franquisme es van reimplantar aquests tribunals arcaics. La Constituci¨® vigent prohibeix els tribunals d'honor en l'¨¤mbit de l'administraci¨® civil i de les organitzacions professionals. Des del 1978 ja no correspon als cossos o col¡¤legis la funci¨® de sancionar els seus membres, sin¨® als jutges i altres institucions de l'Estat que garanteixen que no hi ha infracci¨® i c¨¤stig sense una norma sancionadora pr¨¨via, concreta i coneguda. Una societat democr¨¤tica ha d'especificar rigorosament el que prohibeix i castiga, i ha d'assumir i integrar aquell que ¨¦s diferent, discrepant, heterodox.

Els jutges, a difer¨¨ncia de totes les altres corporacions, no han tingut mai tribunals d'honor. Per garantir la seva independ¨¨ncia, des del segle XIX, no van ser mai? sancionables mitjan?ant normes no reglades, com les que aplicaven els tribunals d'honor de col¡¤legis o corporacions. Les sancions als jutges per la seva conducta personal sempre van estar limitades, ¨²nicament i exclusivament, a previsions concretes de la llei.

El CGPJ, com si fos un tribunal d¡¯honor, diu que aquest estudi ¡°xoca amb la dignitat, integritat i independ¨¨ncia del Poder Judicial¡±

No obstant aix¨°, Santiago Vidal, magistrat de Barcelona, ha estat greument sancionat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) amb suspensi¨® d'ocupaci¨® per tres anys, que ¨¦s una manera poc subtil d'emp¨¨nyer-lo definitivament fora de la funci¨® judicial. S'imputa a Vidal atemptar contra la independ¨¨ncia judicial per haver participat en l'estudi jur¨ªdic d'una hipot¨¨tica Constituci¨® per a un pa¨ªs imaginari que per ell ¨¦s desitjable, cosa que ¨¦s, per descomptat, democr¨¤ticament respectable i jur¨ªdicament innocu.

El CGPJ, com si fos un tribunal d'honor, diu que aquest estudi ¡°xoca amb la dignitat, integritat i independ¨¨ncia del Poder Judicial¡±, i constitueix una ignor¨¤ncia inexcusable en el compliment dels deures judicials. Se'l sanciona per un estudi jur¨ªdic te¨°ric sobre una mat¨¨ria que no s'acosta a la seva funci¨® jurisdiccional, ni ¨¦s imaginable que pugui afectar la dignitat del seu c¨¤rrec, ni la seva imparcialitat en cap dels casos concrets que ha de jutjar.

L'estudi realitzat per Vidal pot agradar o disgustar per la seva oportunitat, qualitat t¨¨cnica o contingut pol¨ªtic, per¨° aix¨° no ¨¦s sancionable legalment. El que s¨ª que constitueix ignor¨¤ncia inexcusable ¨¦s que el CGPJ desconegui l'article 168 de la Constituci¨®, que preveu la seva revisi¨® total, mitjan?ant uns tr¨¤mits complexos i excepcionals. No hauria d'haver ignorat que a Espanya no hi ha una cl¨¤usula d'intangibilitat de la Constituci¨®, com a Fran?a, It¨¤lia o Alemanya. Aqu¨ª s¨ª que ¨¦s possible, legalment, una revisi¨® total de la Constituci¨®. Un estudi sobre aquesta hipot¨¨tica revisi¨® ¨¦s, per tant, perfectament constitucional, legalment inobjectable.

Gaireb¨¦ fa vergonya haver d'escriure-ho: si Santiago Vidal hagu¨¦s participat en la redacci¨® d'un projecte de reforma constitucional de contingut no independentista, per m¨¦s radical que fos, ni tan sols se l'haurien llegit, no hauria passat res. Per¨° un jutge amb una concepci¨® discrepant sobre l'estructura de l'Estat no s'adequa a l'¨²nic model de jutge que, pel que sembla, admet el CGPJ. I a causa d'aquesta mostra d'intransig¨¨ncia davant d'una di¨¤fana, o descarada, heterod¨°xia han tingut la necessitat de retor?ar la llei, d'interpretar la dissid¨¨ncia teoricojur¨ªdica, l'heterod¨°xia, com a ignor¨¤ncia inexcusable.

Lamentablement el trist desenlla? de l'expedient obert al magistrat catal¨¤ ens retorna a una ¨¨poca que ja cr¨¨iem definitivament ven?uda. Els temps de la intoler¨¤ncia, dels tribunals d'honor, del c¨¤stig de les dissid¨¨ncies i heterod¨°xies brandant normes inconcretes de pensament obligatori. Mala ¨¨poca, aquesta nostra.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena va ser fiscal del TSJC