Trencar el monopoli mascul¨ª

Arriba de nou el 8 de mar?, dia Internacional de la Dona, i de nou les estad¨ªstiques ens situen davant una realitat que no ofereix la m¨¦s m¨ªnima possibilitat de complaen?a. La bretxa salarial entre homes i dones no nom¨¦s continua sent alta a tota la Uni¨® Europea, sin¨® que en alguns pa?sos com Espanya, fins i tot s'ha incrementat en els ¨²ltims anys. Passa el mateix amb la desigualtat social, els costos de la crisi tamb¨¦ es reparteixen de forma desigual entre els dos sexes.

I no ¨¦s per falta de normativa. Una directiva comunit¨¤ria obliga la igualtat salarial des de 2006 i tots els pa?sos tenen normes que prohibeixen la discriminaci¨® salarial. Per¨° feta la llei, feta la trampa. Conforme avancem pel cam¨ª de la desregulaci¨® i el salari es descompon en parts fixes i variables, en complements, bons, incentius i pagaments en esp¨¨cie, es multipliquen les ocasions de discriminaci¨®. Per aquesta variabilitat creixent es cola la m¨¦s vella de les lleis de la selva, la del domini del fort sobre el feble. Les dones cobren a Espanya, segons l'¨²ltim informe d'Eurostat, un 19,3% menys que els homes per la mateixa feina, enfront del 16,6% de la zona euro. Per¨° si es t¨¦ en compte el conjunt de la vida laboral, la bretxa ¨¦s encara m¨¦s gran ja que, en igualtat de capacitaci¨®, elles ocupen amb freq¨¹¨¨ncia llocs inferiors i romanen en general m¨¦s temps en la mateixa categoria. Dit d'una altra manera, ells es promocionen abans i escalen molt m¨¦s. I quan es jubilen, elles se'n van a casa amb una pensi¨® un 40% inferior a la dels homes.

Malgrat viure en l'anomenada societat del coneixement, en la qual se suposa que ja no compta tant la for?a f¨ªsica, la testosterona o l'habilitat per fer la guerra, el predomini mascul¨ª segueix fortament ancorat en tots els processos, i molt especialment en les posicions de decisi¨®.

Per¨° la bretxa salarial ¨¦s creixentment injusta en la mesura en qu¨¨ les dones cobren menys malgrat arribar al mercat laboral cada vegada m¨¦s ben preparades i estar fins i tot, en moltes professions, m¨¦s qualificades que els homes. En aquests moments, el 60% dels llicenciats de la Uni¨® Europea s¨®n dones. I hi ha ¨¤mbits tan importants i intensius en for?a de treball com la sanitat, l'ensenyament o la just¨ªcia ¡ª professions que exigeixen a m¨¦s una llarga preparaci¨®¡ª en els quals no solament les dones s¨®n majoria sin¨® que poden acreditar en conjunt millors qualificacions acad¨¨miques que els homes. I no obstant aix¨°, amb prou feines es veuen dones en llocs de direcci¨®.

M¨¦s de trenta anys despr¨¦s que el feminisme aconsegu¨ªs imposar lleis d'igualtat, la situaci¨® no millora per a les dones en la mesura que calia esperar. I en alguns casos, fins i tot es retrocedeix. En molts ¨¤mbits, estan m¨¦s preparades i pitjor pagades que els homes, quan haurien de cobrar m¨¦s. Qu¨¨ m¨¦s han de fer les dones perqu¨¨ definitivament puguin ocupar el lloc que els correspon i ser retribu?des d'acord a la seva v¨¤lua i els seus m¨¨rits?

La pol¨ªtica oficial ha assumit el discurs de la igualtat, per¨° ara veiem que aquest discurs ¨¦s tan fals com c¨ªnic. La vella pol¨ªtica ha demostrat tenir una gran capacitat d'engany. Ha aconseguit fer creure que assumeix l'imperatiu de la igualtat, per¨° no fa el que ¨¦s necessari per aconseguir-la. Caldr¨¤ veure si els qui invoquen la necessitat d'una nova pol¨ªtica s¨®n capa?os de canviar tamb¨¦ aquestes premisses. Les pol¨ªtiques basades en la voluntarietat i la recomanaci¨® ja s'ha vist el que donen de si. Si la voluntarietat no funciona, caldr¨¤ provar amb l'obligaci¨®.

En aquests moments es discuteix a Europa sobre la manera d'augmentar la pres¨¨ncia de les dones en els consells d'administraci¨® i llocs directius de les empreses. Les grans corporacions que cotitzen a borsa amb prou feines tenen un 18,6% de directives. A Espanya, encara menys: el 15,1%. Nom¨¦s els pa?sos que apliquen pol¨ªtiques d'igualtat des de fa temps i amb una convicci¨® provada, com Finl¨¤ndia o Noruega, han aconseguit percentatges del 30% i el 40% respectivament. I aquesta convicci¨® inclou una pol¨ªtica de quotes obligat¨°ries.

La presidenta de la Comissi¨® Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Elvira Rodr¨ªguez, ha dit que la pres¨¨ncia de les dones als consells d'administraci¨® de les empreses ha de ser per carrera i no per ser dona. Per descomptat! Que no es preocupi la senyora Rodr¨ªguez per aquesta q¨¹esti¨®: en un sistema de quotes obligat¨°ries, la carrera per m¨¨rits est¨¤ assegurada, ja que hi ha dones de sobres?amb preparaci¨® suficient per assumir el repte. De fet, si fos solament per carrera i qualificaci¨®, les dones ja serien majoria en molts ¨¤mbits. Per exemple en els ¨°rgans de govern de les universitats, dels hospitals, en les altes estructures de l'administraci¨® p¨²blica, en les c¨²pules dels centres d'investigaci¨® i fins i tot a les sales dels Tribunals Superiors de Just¨ªcia. Per¨° ella sap que si no ¨¦s aix¨ª, no ¨¦s per carrera, sin¨® perqu¨¨ s¨®n dones. De manera que, desmuntada la fal¡¤l¨¤cia de la falta de preparaci¨®, ha arribat l'hora de girar la truita i acabar d'una vegada amb el monopoli que els homes exerceixen sobre els llocs de decisi¨®, en molts casos no perqu¨¨ estan m¨¦s preparats, sin¨® perqu¨¨ s¨®n homes.