Les grans expectatives de Mas

?s com si una?part?creixent de l'electorat catal¨¤ s'adon¨¦s que, efectivament, el parapent independentista d'Artur Mas no ser¨¤ m¨¦s que una manera de camuflar el descontentament social que estaven generant les retallades socials per part de la Generalitat. Per¨° abans que CiU baix¨¦s tant en les enquestes, l'Artur Mas que va reunir els representants de la seva societat civil per dir-los que si era necessari per Catalunya ell no seria cap de llista, havia passat per la dificultat d'un president auton¨°mic que ha d'anar en helic¨°pter al Parlament de Catalunya, assetjat pels manifestants. En l'intermedi, havia fet ¨²s de la ret¨°rica que Espanya ens roba, que no ens volen, no ens deixen votar o que un pot anar-se'n d'Espanya i continuar a la Uni¨® Europea.

La pregunta aviat ser¨¤: va ser tot conveni¨¨ncia de poder, afany de superviv¨¨ncia o hi va haver alguna voluntat institucional concebuda per al conjunt de la societat catalana? I aix¨ª les adhesions emocionals, com passa tantes vegades, han anat deixant pas a altres coses. Ara estem a l'espera de les eleccions auton¨°miques del setembre encara que ¨¦s d'una certa imprud¨¨ncia donar per descomptat que es faran. Com sortir¨¤ Mas de l'atzucac? A Converg¨¨ncia ¨Cper no parlar d'Uni¨®¨C hi ha qui veu Artur Mas com un obstacle per seguir existint com a partit fins i tot en el cas d'aconseguir immunitzar-se de l'enfonsament judicial de la dinastia Pujol. Un cop foragitats en part per ERC i, d'altra banda, amb els seus electors de sempre en ple desconcert, ning¨² no pot assegurar que els vots convergents no es dispersin de la forma m¨¦s impensable.

L'entel¨¨quia de les estructures pr¨°pies d'Estat ¨¦s el pen¨²ltim frac¨¤s d'una fugida cap a endavant la qualitat conceptual de la qual ha estat molt trencadissa i amb suports medi¨¤tics que han disposat de m¨¦s marge per la insist¨¨ncia que per la solidesa argumentativa. No pot descartar-se un repunt secessionista, per¨° en privat els estrategues de la ruptura reconeixen que no saben on s¨®n ni molt menys on seran. Ara com ara, el fil argumental ¨¦s inconsistent i possiblement cada vegada tindran m¨¦s pes factors com la lenta recuperaci¨® econ¨°mica, el baix preu del petroli o la mera fatiga que provoquen les mobilitzacions de motius i sentiments tan heterogenis.

Les grans expectatives basades en l'emoci¨® i la frustraci¨® generada per la crisi econ¨°mica de 2008 ja no s¨®n les mateixes per Artur Mas. A m¨¦s de posar la societat catalana en una situaci¨® compromesa, internacionalment cada vegada m¨¦s a?llada i amb incerteses econ¨°miques afegides, Mas ha fet un dany tan irreparable al catalanisme hist¨°ric que ¨¦s pr¨¤cticament impossible preveure qu¨¨ vindr¨¤ despr¨¦s. Tal vegada una variaci¨® substancial en l'statu quo, una inestabilitat cr¨°nica i desafecci¨® de sectors frustrats, a m¨¦s del risc grotesc que representa la perviv¨¨ncia com a quota de tota una trama d'opinadors sobiranistes que han aconseguit la proesa d'equivocar-se en tot.

Els estrategues de la ruptura reconeixen que no saben on s¨®n ni molt menys on seran

S¨®n molts els fracassos pol¨ªtics d'Artur Mas. Per exemple: ha enfortit l'emerg¨¨ncia de Ciutadans, avui a l'al?a a bona part d'Espanya. ?s significatiu que el que va comen?ar com un moviment ciutad¨¤ d'oposici¨® al nacionalisme d'exclusi¨® avui estigui ocupant posicions tan avantatjades al r¨¤nquing?demosc¨°pic i perfilant-se com d'inter¨¨s per a l'electorat espanyol. Sumat al desgast del PP i la incomoditat d'un vot socialista no nacionalista, Mas ha donat motiu al creixement de C's, encara que aquesta iniciativa pol¨ªtica hagi estat tan menyspreada com ho s¨®n els qui dissenteixen del dogma nacionalista. En fi, la procacitat d'un pensament sobiranista tan est¨¨ril ha arribat a comparar Albert Rivera amb Jos¨¦ Antonio, fundador de La Falange.

Artur Mas no ¨¦s l'¨²nic que no va preveure ¡ªgaireb¨¦ ning¨² no ho va fer¡ª la possibilitat d'un moviment d'una aparici¨® tan r¨¤pida com Podem, per¨° tal vegada ser¨¤ el que primer pagui la seva falta. Qui sap quines aliances estramb¨°tiques?seran necess¨¤ries a l'Ajuntament de Barcelona, per exemple. Una part significativa dels qui han engrossit les manifestacions dels 11-S pot acabar votant les candidatures vinculades a Podem. Potser votin Podem forces dels qui confiaven en el poder taumat¨²rgic de la macroenquesta del novembre passat, que els seus resultats per descomptat no poden ser considerats com un triomf de la independ¨¨ncia a tocar.

El llegat d'Artur Mas pot deixar a l'atur tota una generaci¨® pol¨ªtica. Certament, importa menys com sigui el futur d'Artur Mas que el que la seva traject¨°ria de govern representar¨¤ per a la societat catalana. Els indicis de divisi¨® no s¨®n eteris?en haver-se accelerat tant un proc¨¦s que ¡ªtal com veiem ara¡ª ni els qui ho impulsaven sabien cap a on anava ni per a qui, potser tret de per al seu profit pol¨ªtic. Mas tampoc no ha contribu?t al millor moment de Catalunya a Espanya i d'Espanya a Catalunya. Per¨°, ¨¦s clar, en aquests casos la culpa sempre ¨¦s de l'altre.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor