The Boss

Amb el t¨ªtol de My Mission to Spain, el diplom¨¤tic i escriptor nord-americ¨¤ Claude G. Bowers va publicar l¡¯any 1954 a Nova York un llibre de mem¨°ries en qu¨¨ deixava const¨¤ncia de les seves experi¨¨ncies com a ambaixador dels Estats Units a Madrid entre el 1933 i el 1939. Aquest llibre, que no ha vist mai la llum en edici¨® espanyola, resulta d¡¯un inter¨¨s excepcional, perqu¨¨ Bowers va tenir un tracte personal molt intens amb els principals actors pol¨ªtics de la Rep¨²blica i en va saber tra?ar excel¡¤lents retrats en una prosa d¡¯estil sobri, amb judicis clars i oportuns, i efica?ment po¨¨tica en m¨¦s d¡¯un passatge.

Bowers no va tenir gaires mesos per con¨¨ixer Aza?a, per¨° des del primer moment en va apreciar les virtuts intel¡¤lectuals i humanes, i quan per la tardor de 1933 va ser substitu?t per Lerroux a la presid¨¨ncia del govern, es va adonar a primer cop d¡¯ull de tot el que es perdia en el canvi. I aix¨ª escriu que, despr¨¦s d¡¯haver vist des de la porta entreoberta del despatx presidencial com el nou mandatari es deixava envoltar per un estol de subordinats que frisaven per esgarrapar un c¨¤rrec al nou govern, va entendre quina era la difer¨¨ncia entre Aza?a i Lerroux: el primer era un home d¡¯Estat i el segon, un patr¨®. La paraula que fa servir Bowers en angl¨¨s ¨¦s boss, que en castell¨¤ traduir¨ªem per jefe i que en catal¨¤ no t¨¦ un equivalent tan c¨°mode. Cap, patr¨®, amo... Tots poden servir en un moment donat. Fins i tot milhomes, el qualificatiu que Josep Pla ¡ªsempre a la recerca de l¡¯adjectiu prec¨ªs¡ª va elegir als anys setanta per descriure les maneres presumides i autorit¨¤ries d¡¯un Jordi Pujol que encara no havia arribat a la presid¨¨ncia de la Generalitat.

L¡¯anatema del lerrouxisme ha servit com una arma rovellada al nacionalisme catal¨¤ per negar tota legitimitat a qualsevol projecte pol¨ªtic que hagi representat una amena?a, per petita que sigui, a la seva voluntat de poder. Pujol en va fer un ¨²s abundant per cosir la boca als socialistes abans que aquests aprenguessin a cosir-se-la tots sols, i despr¨¦s no hi ha hagut dirigent de Converg¨¨ncia o d¡¯ERC que no se n¡¯hagi servit fins a la n¨¤usea. Ara b¨¦, el personatge de Lerroux presenta m¨¦s d¡¯un perfil i, si el joc consisteix a buscar els pol¨ªtics contemporanis que m¨¦s s¡¯hi poden assemblar, no crec que el mateix Pujol sigui precisament dels menys indicats. ?s cert que Pujol no ha fet mai de crupier de casino, ni ha repartit bufetades a la porta d¡¯un local, ni s¡¯ha passejat pels carrers vestit de dandi ¡ªtres coses que Lerroux va fer amb tota dilig¨¨ncia abans de convertir-se en cap de govern¡ª, per¨° el que no ofereix cap mena de dubte ¨¦s que aquest home que molts van prendre per un home d¡¯Estat pertanyia clarament a la categoria dels patrons. Pla, Tarradellas i qualsevol persona que no s¡¯hagu¨¦s deixat obnubilar per la fascinaci¨® que l¡¯ordinariesa del l¨ªder causava en certs sectors de la societat catalana, ho van saber veure des del primer moment, amb la mateixa precisi¨® amb qu¨¨ Bowers ho va captar en Lerroux. ?s nom¨¦s perqu¨¨ era un patr¨®, i no pas perqu¨¨ tingu¨¦s un pacte amb l¡¯Estat que li permetia allargar impunement la m¨¤ a canvi de desactivar els somnis independentistes dels catalans ¡ªcom ara pretenen els que s¡¯han passat d¨¨cades imitant-ne paraules i gestos¡ª, que durant tants anys va poder fer tot el que li va donar la gana.