L¡¯home que reparteix sort

Tom¨¢s Roncero creu en la sort. La mateixa sort que reparteix cada dia a Mercabarna. La sort que fa 30 anys va trucar a casa seva amb el n¨²mero 75.237. L'atzar i les xifres formen part de la seva vida. L'acompanyen des de les cinc del mat¨ª fins a dos quarts de cinc de la tarda al pol¨ªgon alimentari que concentra els mercats centrals de Barcelona. La seva feina? A ulls del p¨²blic, en Tom¨¢s ¨¦s un venedor de l'ONCE. Per¨° n'hi ha prou amb deu minuts al seu costat per adonar-se que ¨¦s un supervivent. Enmig de la frustraci¨® i l'angoixa que la crisi ha portat, en Tom¨¤s regala entusiasme i felicitat sense fer distincions. I, evidentment, aix¨ª ens rep just arribar: amb un somriure i els ulls vidriosos.

Vesteix un anorac per protegir-se del vent. Porta els cupons penjant del coll i una m¨¤quina per imprimir-ne d'altres a la cintura. Un cop al bar, demana que ens asseiem a la seva dreta: ¡°Per l'esquerra no hi sento¡±, es justifica. Viu a Santa Coloma de Gramenet. T¨¦ 54 anys i 3 fills. Amb el petit, d'onze anys, surt en bicicleta els caps de setmana. Despr¨¦s, aterra novament a la rutina. Es lleva a les quatre per arribar a les cinc a Mercabarna. A dos quarts de cinc de la tarda, plega. L'endem¨¤ hi torna. ¡°Si vull guanyar diners, he de treballar tantes hores com puc. Abans de la crisi, en cinc hores em quedava sense n¨²meros. Ara, per¨°, en necessito deu per vendre'ls¡±.

Aquest any han reconegut el seu esfor?: ha estat el millor venedor de l'ONCE a Catalunya durant el 2014. ¡°No m'ho esperava¡±, assegura sense dissimular la seva sorpresa. ¡°Em va trucar en Xavi Grau, delegat territorial de l'ONCE, i em vaig quedar parat¡±. En Tom¨¢s va viatjar amb la seva dona a Madrid per recollir el t¨ªtol de reconeixement. ¡°Mai havia visitat la ciutat... em va encantar!¡±, exclama entusiasmat. A la capital va con¨¨ixer els altres 22 companys d'arreu d'Espanya que tamb¨¦ havien estat premiats: ¡°Ens ho vam passar genial, semblava que ens conegu¨¦ssim de tota la vida¡±.

La feina d'en Tom¨¢s ha destacat amb for?a, tant en el percentatge de ventes del TPV (terminal punt de venda), com en l'excel¡¤lent relaci¨® que comparteix amb el p¨²blic. ¡°Algun truc?...¡±, fa una pausa i demana un tallat. ¡°No ho s¨¦. Suposo que ser simp¨¤tic, parlar, moure's amunt i avall... oferir cupons a tothom, per¨°, sobretot, ser simp¨¤tic¡±. Reconeix que li encanta la seva feina perqu¨¨ pot con¨¨ixer i parlar amb molta gent. ¡°Potser, el pitjor moment ¨¦s quan em diuen que no volen comprar-ne perqu¨¨ mai toca¡±. Per¨°, davant la negativa, en Tom¨¢s insisteix i ¡°continua endavant¡±.

Anys enrere treballava de forner, per¨° gaireb¨¦ va tenir tres accidents amb les m¨¤quines perqu¨¨ no sentia les instruccions que li manaven

La paraula ¡°premis¡± li arrenca un somriure t¨ªmid. Al llarg dels anys, n'ha entregat tres. ¡°Fa tres o quatre setmanes, un company que feia quatre anys que comprava el mateix n¨²mero, em va demanar canviar-lo. Per¨° jo m'hi vaig negar. I li han tocat 83.000 euros amb aquest n¨²mero!¡± explica tot orgull¨®s. ¡°Ara ja el pot canviar¡±, riu.

Fa vuit anys que treballa a Mercabarna. Confessa que aqu¨ª tots s¨®n com una gran fam¨ªlia: ¡°Em porto b¨¦ amb tothom¡±. Per¨° abans d'aterrar a la gran superf¨ªcie va rec¨®rrer altres llocs venent cupons. ¡°Vaig estar al Poble Espanyol, al Tibidabo, a Montmel¨®, a la Maquinista... per¨° no m'agradava perqu¨¨ havia de treballar tot el dia tancat en un quiosc¡±. Davant la idea de tornar-hi, s'encongeix i desvia la mirada.

El clima de la conversa pren un cam¨ª c¨¤lid, de confian?a. ?s llavors quan explica l'origen de la seva disfunci¨® auditiva. ¡°De petit ho vaig passar molt malament. No hi sentia b¨¦ i passava molt de temps a l'hospital. Fa vint anys em van trobar com una emb¨°lia a l'orella esquerra i vaig deixar de sentir-hi totalment¡±, diu assenyalant l'orella esquerra. ¡°Llavors em van posar un audi¨°fon a l'orella dreta, amb la qual tampoc no hi sento b¨¦ del tot¡±. Anys enrere treballava de forner, per¨° gaireb¨¦ va tenir tres accidents amb les m¨¤quines perqu¨¨ no sentia les instruccions que li manaven. Per aix¨° ho va deixar. ¡°L'audi¨°fon que necessitava costava 200.000 pessetes. I, tot i que jo encara no treballava amb l'ONCE, l'organitzaci¨® em va donar 100.000 pessetes. Sempre m'han ajudat molt, tant els caps com els companys¡±, agraeix amb complicitat. Subratlla que vendre cupons li agrada m¨¦s que ser forner i afegeix: ¡°S¨®c molt treballador; un defecte que m'ha deixat el meu pare¡±.

S'acaba el tallat i s'aixeca: ¡°Jo pago els caf¨¨s¡±, insisteix. Vol ensenyar-nos Mercabarna. Cam¨ª del pavell¨®, el paren dos homes per comprar cupons. El saluden amb abra?ades acalorades: ¡°Tom¨¤s! Mira'm el n¨²mero de la setmana passada¡±. Tots tres riuen; no hi ha premi per ning¨². ¡°Em s¨¦ de mem¨°ria el n¨²mero que compren tots¡±, confessa en Tom¨¤s. El pavell¨® de fruites i hortalisses ¨¦s un mosaic de colors. Miris on miris, hi ha caixes i caixes de fruites i verdures. Vermelles, grogues, verdes, liles, taronges. L'olor de terra que saluda els visitants acompanya a fer un viatge pel camp. Un treballador se li acosta i trenca el miratge: ¡°Tom¨¤s! ¡®Tu qu¨¦ tomas?¡¯¡±, li diu fent broma mentre li compra un altre cup¨®. En cinc minuts ven quatre n¨²meros m¨¦s. Presenta a totes les persones que troba pel cam¨ª. Enmig de l'euf¨°ria, ens ofereix taronges: ¡°Agafeu-les! S¨®n bon¨ªssimes!¡±. Quan arribem a l'al?ada de les maduixes, n'agafa un parell per tastar-les. La seva alegria innocent contagia tothom. I, durant uns minuts, sembla que puguem fotografiar l'emoci¨® del moment.

Abans de marxar i aprofitant la idone?tat de l'ocasi¨®, li comprem un n¨²mero. Tecleja la seva m¨¤quina i n'imprimeix dos iguals: el 75.237. ¡°Aquest n¨²mero ¨¦s molt especial per a mi¡±, revela feli?, ¡°¨¦s el mateix n¨²mero que em va tocar fa trenta anys, acabat de casar. Est¨¤vem de lloguer... per¨° gr¨¤cies al premi, vam poder comprar-nos mobles¡±. Amb el n¨²mero a la butxaca, ens acomiadem. Res de donar-nos la m¨¤. Dos petons i una abra?ada per a cadasc¨². En Tom¨¤s ¨¦s aix¨ª. Un home entregat als altres.