Franco i Hitler: un odi interessat

L'Eix va ser un espai de desconfian?a a tres bandes. Hitler, Mussolini i Franco. El trio volia dominar Europa i perpetuar-se en el tron amb poder absolut. Per aix¨°, es necessitaven. Per¨°, al mateix temps que s'enviaven telegrames de felicitaci¨® i agra?ment, com el que publiquem avui que pertany a la Col¡¤lecci¨® Jos¨¦ Mar¨ªa Casta?¨¦, es colaven espies pel pati de darrere que feien informes sobre les?debilitats m¨²tues i quan es giraven es criticaven com si fossin porteres.

Hitler i Mussolini menyspreaven Franco. Tots dos van acabar al sot empassant-se els seus fracassos pol¨ªtics i militars. L'espanyol va morir al llit despr¨¦s d'haver jugat totes les bases al seu favor: les del feixisme i, despr¨¦s, va endolcir la seva imatge com a protector patern per a la p¨¤tria que ell mai no va tenir a casa, les de les democr¨¤cies occidentals.

La noia per festejar als anys trenta era Alemanya. Franco va enviar a Berl¨ªn homes de tota confian?a i va aconseguir el seu suport. Pel dictador espanyol, l'alian?a nazi va ser clau a l'hora de guanyar la guerra. Per Hitler, encara que alguns dels seus col¡¤laboradors li llevessin import¨¤ncia, va ser fonamental tenir sota el seu jou Espanya i Portugal amb dos r¨¨gims de la seva corda sense necessitat d'envair res.

L'alemany no va trigar a atendre els seus precs sota els efluvis wagnerians de Siegfried. El 24 de juliol de 1936, amb prou feines una setmana despr¨¦s del cop militar, es va decidir. Quan sortia d'una representaci¨® de la tercera part de L'Anell del Nibelungs, a Bayreuth, dirigida per Wilhelm Furtw?ngler, l'esperaven una delegaci¨® d'emissaris de Franco amb l'empresari alemany Johannes Bernhardt com a cap visible. Li van demanar 10 avions de transport de m¨¦s capacitat possible, 20 peces antia¨¨ries de 20 mm, 6 avions de ca?a Heinkel, metralladores i fusells amb munici¨® en abund¨¤ncia i bombes a¨¨ries de diversos tipus, fins a 500 quilos.

Al principi, va dubtar: ¡°Aquesta no ¨¦s manera de comen?ar una guerra¡±, va clamar, tal com recull Paul Preston en la seva biografia sobre Franco. Per¨° despr¨¦s, Hitler va doblegar el requeriment. Per comen?ar, 20 avions i 5.000 soldats en una acci¨® d'acord amb el que retrunyia a les seves o?des. Ho va anomenar Operaci¨® Foc M¨¤gic (Unternehmen Feuerzauber), un homenatge a l'heroi amb traces de superhome que travessa les flames per alliberar Brunilda.

Les accions dels alemanys a la guerra van tenir diversos fronts. El m¨¦s salvatge va ser el bombardeig de Guernica. Per¨° la col¡¤laboraci¨® va estar tenyida de constants tibantors que van acabar amb la negativa de Franco a involucrar-se en l'ofensiva europea.

Encara aix¨ª, va guardar les formes i va enviar un missatge d'agra?ment per Hitler tan bon punt va acabar la Guerra Civil que pertany a la col¡¤lecci¨® Casta?¨¦ i, segons Preston, ¨¦s desconegut: ¡°En rebre la vostra felicitaci¨® i la de la naci¨® alemanya per la vict¨°ria final de les nostres armes a Madrid us envio amb la gratitud d'Espanya i la meva personal els sentiments m¨¦s ferms de l'amistat d'un poble que en els moments dif¨ªcils ha sabut trobar els seus veritables amics¡±.

El llenguatge resulta propi de l'afectada verborrea feixista. La realitat de les seves apreciacions cal buscar-la en altres frases. Sobretot, del costat contrari. Per exemple, com la que Hitler va deixar anar quan va con¨¨ixer la desaparici¨® d'un altre dels generals colpistes: ¡°La veritable trag¨¨dia per Espanya va ser la mort de Mola, aqu¨ª hi havia l'aut¨¨ntic cervell, el veritable l¨ªder. Franco va arribar al cim com Pon? Pilat al Credo¡±.

Ja co?a entre els nazis la negativa que es va produir a Hendaia el 1940. All¨¤ Franco, es va queixar davant el seu cunyat, Ram¨®n Serrano Su?er, ministre d'Afers exteriors, progerm¨¤nic i una de les figures m¨¦s poderoses del r¨¨gim: ¡°Aquests alemanys ho volen tot sense donar res a canvi¡±. Ells pensaven el mateix. Segons alguns testimonis, despr¨¦s del frac¨¤s estrepit¨®s d'aquelles converses, Hitler va acabar considerant Franco ¡°un porc jesu?ta¡±. El 1942, tamb¨¦ li va dedicar una flor amb tints racistes: ¡°Quan apareix en p¨²blic est¨¤ sempre envoltat de la gu¨¤rdia mora. Ha assimilat tot el manierisme de la reialesa i quan torni el rei ser¨¤ el mosso d'estreps ideal¡±.

El que tot aix¨° prova, a part d'un gust p¨¨ssim, ¨¦s que s'abonaven amb fru?ci¨® emmascarada a la hipocresia a la pol¨ªtica, les aliances i l'estrat¨¨gia comuna. Aix¨° s¨ª, amb el nas tapat: ¡°Les intencions de Hitler quan es va involucrar en la guerra espanyola responien a tot, menys a l'afecte personal¡±, comenta Preston.

Nazis i feixistes italians van venir b¨¦ pel que van venir. Per¨° com observa Preston en el seu memorable estudi de refer¨¨ncia, el que realment va apuntalar el r¨¨gim va ser la seva alian?a amb un altre estat: el Vatic¨¤. Aqu¨ª no es van produir fissures. En acabar la guerra, a trav¨¦s de la r¨¤dio, Pius XII, el va consagrar: ¡°Amb goig immens, beneeixo els molt nobles i cristians sentiments que han donat proves inequ¨ªvoques el cap de l'Estat i tants cavallers¡±. Am¨¦n.