El menyspreu de Franco a Jos¨¦ Antonio

Tot just havien passat quatre dies des de l'afusellament. Jos¨¦ Antonio Primo de Rivera comen?ava a ser El ausente. Llavors, el 24 de novembre del 1936, Mar¨ªa Santos Kant, desconcertada, es va carregar de valentia per dirigir-se en una carta ni m¨¦s ni menys que a Francisco Franco. Ella s'identificava com la parella de Primo de Rivera, el creador de la Falange. L'havien executat el dia 20 a la pres¨® d'Alacant, per¨° en ambdues parts imperava la confusi¨®. Entre els nacionals, ning¨² volia donar-se per ent¨¨s. No obstant aix¨°, la not¨ªcia corria pel b¨¤ndol republic¨¤. Franco va contestar una setmana despr¨¦s mitjan?ant un subaltern: ¡°El general no sabe nada directamente relativo a la suerte de dicho se?or¡­¡±.

Un altre dels 600 documents que la Fundaci¨® Jos¨¦ Mar¨ªa Casta?¨¦ acaba de donar a la Resid¨¨ncia d'Estudiants de Madrid ¨CEL PA?S ahir va publicar el que reflectia el sou de Franco quan era cap de l'Estat Major¨C ret compte de la tensa relaci¨® de menyspreu mutu que van mantenir els l¨ªders del cap del feixisme a Espanya. A part de desvelar la identitat d'una de les misterioses amants del creador de la Falange: ¡°Mi general: Soy la novia de Jos¨¦ Antonio Primo de Rivera. Prefiero darle esta explicaci¨®n escueta, con la sobriedad que ¨¦l ha impuesto a su Falange, porque creo que ella excluye comentarios de lo que est¨¢ siendo para m¨ª estos meses en que se han dicho y hecho sobre Jos¨¦ todas las suposiciones y se han dado las noticias m¨¢s contradictorias¡­¡±.

Per a aquella dona, nom¨¦s calia escollir entre els murmuris del b¨¤ndol nacional i l'euf¨°ria que la seva mort provocava en els sectors republicans m¨¦s radicals. La veritat era que Primo de Rivera feia quatre dies que era mort. El van afusellar despr¨¦s d'un judici sumar¨ªssim, que va concloure el 18 de novembre, en qu¨¨ tamb¨¦ van condemnar a cadena perp¨¨tua el seu germ¨¤ Miguel, com recull Julio Gil Pecharrom¨¢n en la seva biografia Jos¨¦ Antonio Primo de Rivera. Retrato de un visionario (Temas de Hoy).

No van funcionar per salvar-lo ni els intents de bescanvi ¨Cun dels quals amb la fam¨ªlia del general republic¨¤ Miaja¨C, ni les peticions de clem¨¨ncia, ni les negociacions en les quals, discreta per¨° vagament, es va barrejar Franco. Amb la seva per¨ªcia per al c¨¤lcul, el futur dictador ja havia fet saborosos comptes que li sortien gr¨¤cies al cad¨¤ver de Primo de Rivera: cap ombra de pol¨ªtic amb lideratge que el destorb¨¦s en el seu cam¨ª cap al poder total i un endre?at corpus ideol¨°gic del qual es podia apropiar per fonamentar la seva pol¨ªtica de l'odi.

Tot per guanyar. S'havien conegut per mediaci¨® del cunyad¨ªssim, Ram¨®n Serrano Su?er. Sempre al mig, va jugar les seves cartes d'acostament. Per¨° no va poder construir ponts entre tots dos fins que Primo de Rivera va morir. Franco s'identificava pol¨ªticament amb la dreta tradicional de la CEDA de Gil Robles m¨¦s que amb la Falange. Una altra cosa ¨¦s que la cruesa de la guerra el port¨¦s a acoblar finalment el seu extremisme a to amb el moviment que barrejava naps nazis i del fascio itali¨¤ amb cols de catolicisme a ultran?a passat pel forn de Men¨¦ndez Pelayo.

Si Jos¨¦ Antonio va arribar a comparar a la baixa davant Serrano Su?er Franco i la seva quadrilla amb el seu pare, Miguel Primo de Rivera, l'anterior dictador que va servir de matal¨¤s amb molles mig oxidades a Alfonso XIII, el militar es mostrava al¡¤l¨¨rgic quan es topava amb un retrat del l¨ªder de la Falange. Tant que una vegada va arribar a comentar-li al seu cunyat: ¡°Ho veus, sempre a voltes amb la figura d'aquest noi!¡±.

No hi ha historiadors seriosos d'una tend¨¨ncia o de l'altra que ho neguin: a Franco li va venir a tomb la mort de Jos¨¦ Antonio. ?s el que afirma Stanley G. Payne, reconegut com el major expert en tot el que tingui a veure amb la Falange: ¡°Va ser una situaci¨® complicada. Va demanar un intercanvi de presoners que es va donar un any despr¨¦s amb el canvi de Fern¨¢ndez Cuesta. Podem concloure que no va fer tot el que podia fer per aconseguir-ho, com dur a terme una iniciativa personal al m¨¦s alt nivell, per¨° ¨¦s que tampoc va voler¡±. Millor mort que viu. M¨¦s benefici¨®s a la tomba i sobrevolant, aix¨° s¨ª, l'armadura del futur estat totalitari com a mite al qual s'havia de resar en dies de concentracions patri¨°tiques.

Entre els revoltats, van callar la not¨ªcia durant dos anys i van esperar que acab¨¦s la guerra per traslladar el cad¨¤ver d'Alacant a El Escorial en una process¨® pr¨°pia de beats medieval. Ho van fer amb el cad¨¤ver a coll, caminant i custodiat de nit per torxes durant gaireb¨¦ 500 quil¨°metres. Comen?ava llavors el naixement del mite. I els beneficis del caigut.

¡°Hoy, me dirijo a usted, mi general ¡ªy he esperado antes de molestarlo el probar todos los m¨¦todos¡ª por si fuese posible el que usted me diera alguna noticia. No vea en m¨ª una inconveniencia de sus preocupaciones y trabajo, ni mucho menos una falta de respeto. La verdad es que se ha convertido en h¨¢bito en todos los espa?oles la costumbre de confiar y poner en usted mi general nuestras esperanzas. Porque quiero evitar la posibilidad de tener una contestaci¨®n y no recibirla ¡ªpor estar aqu¨ª de paso¡ª las se?as m¨¢s seguras son. Mar¨ªa Santos Kant. Secci¨®n Femenina de la Falange. Juan Bravo 6. Segovia. Que Dios le premie mi general y nos le guarde por muchos a?os. Arriba Espa?a¡±.

El Sr. GENERAL FRANCO me encarga manifieste a usted que recibi¨® su carta del 24 actual referente al Sr. Primo de Rivera. El Sr. General no sabe directamente nada relativo a la suerte de dicho se?or, porque las emisoras rojas aseguran haberlo fusilado y no es cre¨ªble lo digan sin que sea ello verdad¡±

Ni a Google, ni als ¨ªndexs onom¨¤stics. El rastre de Mar¨ªa Santos Kant no apareix en cap de les biografies consultades. ?s un misteri per als experts. De la vida sentimental de Primo se n'ha escrit molt. Sobre les seves tend¨¨ncies sexuals, tamb¨¦. El gran amor impossible de la seva vida va tenir nom i marit. D'ella parla Ian Gibson en el seu assaig En busca de Jos¨¦ Antonio. Es deia Pilar Azlor de Arag¨®n y Guillamas, duquessa de Luna, descendent del regne d'Arag¨®. La seva relaci¨® es va mantenir des del 1927 per¨° va acabar abans que ella es cas¨¦s el 1935 amb Mariano de Urzaiz y Silva, oficial de la Marina.

Despr¨¦s¡­ Misteri i moltes admiradores. Mar¨ªa Santos Kant podia ser una de tantes fans del solter d'or, advocat d'¨¨xit i diputat amb avenir. ¡°Alg¨² que a la meitat de la confusi¨® s'autocondecora com la parella de Jos¨¦ Antonio¡±, comenta Gibson. Per¨°, a un nivell tan alt? Aqu¨ª queda la pregunta per als historiadors. El cas ¨¦s que va obtenir resposta oficial. S¨°bria i ambigua, en la l¨ªnia del m¨¦s pur Franco sempre prove?t de clarobscurs i una baralla d'asos a la m¨¤niga.

La datada a Salamanca l'1 de desembre del 1936 a ¡°la Srta M. S. Kant: El Sr GENERAL FRANCO me encarga manifieste a usted que recibi¨® su carta del 24 actual referente al Sr. Primo de Rivera. El Sr. General no sabe directamente nada relativo a la suerte de dicho se?or, porque las emisoras rojas aseguran haberlo fusilado y no es cre¨ªble lo digan sin que sea ello verdad, pues el mentir en este asunto no tendr¨ªa para ellos utilidad. Sintiendo no poderle dar mejores noticias, usted disponga de su affmo¡­¡±.

La missiva confon. Encara m¨¦s quan la confirmaci¨® plena va arribar dos anys despr¨¦s en el b¨¤ndol franquista. Un temps sobrat per vampiritzar el seu fr¨¨vol corpus d'ideologia feixista i posar-lo al servei d'un l¨ªder sense gaire imaginaci¨® te¨°rica en q¨¹esti¨® de sistemes de pensament.

Franco tenia clara la seva acci¨®. L'anihilament de l'enemic: ¡°Repeteixo, costi el que costi¡±, com va admetre el dictador davant del periodista nord-americ¨¤ Jay Allen quan li va preguntar si per aconseguir les seves finalitats hauria de matar mig Espanya. Va ser el mateix reporter que va entrevistar Jos¨¦ Antonio poc abans de morir a la pres¨® d'Alacant.

Despr¨¦s, el seu objectiu es redu?a a perpetuar-se en el poder, tamb¨¦ a qualsevol preu. Per aix¨°, quant a Primo de Rivera, gaireb¨¦ no va poder ni dissimular la seva desaparici¨® com un bene?t cop de sort. El ausente, ¡°dicho se?or...¡±, es convertia en l'espectre constantment present.