Indecisos

El desconcert i la indecisi¨® dels electors augmenten de manera proporcional a la fragmentaci¨® de les forces pol¨ªtiques que concorren a les eleccions. L'¨²ltima enquesta del CIS, referida a les eleccions andaluses, donava un 40% d'indecisos. ¡°No s¨¦ a qui votar¡±, exclama el ciutad¨¤ que es va desentendre fa temps del partit de la seva devoci¨® i at¨¦n a la irrupci¨® de nous grups amb inter¨¨s i curiositat per¨° sense tenir clar quin i per qu¨¨ hauria de mer¨¨ixer el seu vot.

El detonant va ser Podem amb l'inesperat triomf obtingut en les eleccions europees i unes expectatives encara sostingudes en les enquestes subseg¨¹ents. Per¨° l'exposici¨® p¨²blica ¨¦s exigent i Podem ha comen?at a tenir errors. El primer, la malaptesa a reaccionar d'acord amb les seves idees d'integritat i honradesa a les acusacions de corrupteles contra alguns dels seus dirigents m¨¦s destacats. Petites corrupcions, comparades amb les que arrosseguen els grans partits, per¨° irregularitats, al capdavall, davant de les quals no s'han sincerat oportunament ni n'han explicat els detalls. No han sabut dissoldre l'ombra de dubte que resta cr¨¨dit a les seves proposicions. D'altra banda, estan trigant massa a exposar el seu programa. ¡°La gent¡±, aquesta categoria tan b¨¤sica en la seva ideologia, es pregunta qu¨¨ acabaran proposant i en qu¨¨ quedar¨¤ la llista d'ofertes que tan bona acollida va tenir en les eleccions europees. Tots dos errors contrasten amb l'aven? de Ciutadans durant els ¨²ltims mesos. Ells s¨ª que han sabut reaccionar amb energia i promptitud davant de les corrupcions que els han anat apareixent, malgrat que, com en el cas de Podem, eren min¨²cies en el clima de corrupci¨® general. I ja tenen un programa econ¨°mic apte per a una discussi¨® en la qual convindria comen?ar a entrar.

Els fronts ineludibles de cara a les eleccions generals s¨®n clarament tres: regeneraci¨® democr¨¤tica, protecci¨® social i problema territorial. El front de la regeneraci¨® democr¨¤tica no pot consistir nom¨¦s a canviar de cares i de noms de partits, sin¨® a introduir una altra manera de fer pol¨ªtica m¨¦s propera, comprensible i acceptable per al ciutad¨¤. S'ha de combatre la desafecci¨® amb mesures concretes, sens dubte, per¨° tamb¨¦ amb actituds noves. Si la desqualificaci¨®, l'agressivitat i l'atac segueixen sent l'¨²nic motiu del discurs dels partits, el ciutad¨¤ seguir¨¤ desconnectat i desconcertat.

No interessa saber a qui van dirigits els atacs del PP o del PSOE, ni tan sols possibles pactes a priori, sin¨® saber qu¨¨ pensa aportar cada partit per resoldre els problemes que tenim. ?ngel Gabilondo suscita entusiasme i enlluerna la gent citant Kant, no arremetent contra el PP o contra Podem.

El front de la regeneraci¨® democr¨¤tica no pot consistir nom¨¦s a canviar de cares i de noms de partits

No es tracta nom¨¦s, tot i que tamb¨¦, de canviar la forma del discurs pol¨ªtic. Els continguts ara s¨®n b¨¤sics perqu¨¨ el segon front ¨¦s el de la reparaci¨® de les desigualtats i el sosteniment de l'Estat del benestar. No hauria de ser una segona q¨¹esti¨®, menys important que la de la regeneraci¨® democr¨¤tica, sin¨® que m¨¦s aviat hauria de precedir en import¨¤ncia l'anterior, almenys, en el cas de l'esquerra.

Aqu¨ª hi ha molts temes que no es poden ventilar amb generalitats com la que s'han de blindar constitucionalment els drets socials. Els ciutadans esperen poder comparar mesures concretes destinades a crear llocs de treball, mantenir el sistema p¨²blic en sanitat i educaci¨®, resoldre la inatenci¨® a la depend¨¨ncia. Volen saber qui ser¨¤ capa? d'abordar una reforma tribut¨¤ria realment equitativa. Una de les raons per les quals plataformes com Guanyem i similars s¨®n ben rebudes ¨¦s perqu¨¨ no es devien del tema i al¡¤ludeixen a aquestes q¨¹estions de les quals els grans partits amb prou feines en parlen.

El tercer front inevitable ¨¦s la reforma de l'Estat de les autonomies. O la reforma de la Constituci¨® amb vista a abordar des del conjunt d'Espanya el mal anomenat problema catal¨¤. No crec que sigui la q¨¹esti¨® m¨¦s important per a la majoria de ciutadans, per¨° tampoc crec que es pugui ignorar sense m¨¦s. Tamb¨¦ a Catalunya els indecisos s¨®n una gernaci¨® pel que fa a aquest tema. I esperen propostes clares. Volen saber de deb¨° a qu¨¨ atenir-se a prop¨°sit de cada grup pol¨ªtic.

Evitar l'ambig¨¹itat i eludir les generalitats, no dirigir-se tant a atacar a l'adversari, sin¨® a retratar-se un mateix davant totes les conting¨¨ncies que hi ha per resoldre, ¨¦s el que estan esperant els indecisos per decantar el vot. A hores d'ara i amb tot el que ha passat, no sembla que el discurs de la por davant la inestabilitat pol¨ªtica que pugui comportar la fragmentaci¨® parlament¨¤ria dissuadeixi ning¨² de votar els nous partits. Tots sabem que el bipartidisme potser afavoreix la governabilitat, per¨° la dispersi¨® obliga a pactar i, per tant, afavoreix l'activitat democr¨¤tica. Entre estabilitat i democr¨¤cia, ¨¦s preferible m¨¦s democr¨¤cia.

Victoria Camps ¨¦s professora em¨¨rita de la UAB