Plantilles renovades, sous m¨¦s baixos

Gaireb¨¦ una d¨¨cada despr¨¦s, Espanya torna a situar-se entre els pa?sos que creen?m¨¦s ocupaci¨® a?Europa. I ho ha fet amb un creixement del Producte Interior Brut (PIB) molt menor que en sortides de crisis anteriors. N'hi ha hagut prou amb un avan? mitj¨¤ de l'1,4% el 2014 perqu¨¨ s'hagin generat gaireb¨¦ mig mili¨® de llocs de treball nous en un any. L'ocupaci¨® creix, el PIB accelera el seu ritme d'expansi¨® ¡ªel 2% en el tram final del 2014, prop del 3% en les previsions per al 2015¡ª, per¨° la devaluaci¨® salarial segueix aqu¨ª, atenuada pel cost m¨¦s baix de la vida. Aquesta mateixa setmana, l'enquesta de cost laboral ha revelat que, a finals de l'any passat, el salari mitj¨¤ havia disminu?t un 0,2% en taxa anual. Una nova reculada que arriba en bona mesura de la m¨¤ dels sous d'aquestes noves ocupacions, significativament m¨¦s baixos que les destru?des durant la crisi.

La devaluaci¨® salarial ¨¦s un poliedre de moltes cares. ?s a la n¨°mina dels qui, per la mateixa ocupaci¨®, cobren menys; tamb¨¦ s'aprecia en els que treballen m¨¦s hores guanyant el mateix; en la intensitat de les tasques dels qui continuen conservant la feina. Per¨°, sobretot, impacta en els que han perdut la feina i n'han trobat una altra, en els anomenats salaris nous.

Amb dades de cotitzacions fins al 2013, tres investigadors de la fundaci¨® Fedea han calculat que la reducci¨® a cinc anys per als nous contractats ha estat d'un 8% per als homes i d'un 4% per a les dones. Si en l'equaci¨® s'hi introdueix la inflaci¨®, la reducci¨® augmenta fins al 17% i al 13%, respectivament. Si es mesura l'evoluci¨® amb l'Enquesta de Poblaci¨® Activa, en el mateix per¨ªode, la caiguda ¨¦s d'un 12%, sense explicar la inflaci¨®. En canvi, a la mateixa EPA, el sou dels qui tenen cinc o m¨¦s anys d'antiguitat ha augmentat, sense tenir en compte la marxa dels preus. ¡°Aix¨° ¨¦s un proc¨¦s natural¡±, explica Javier Andr¨¦s, catedr¨¤tic d'An¨¤lisi Econ¨°mica de la Universitat de Val¨¨ncia. ¡°Quan alg¨² perd la feina en una crisi, quan torna a treballar cobra menys¡±.

Les n¨°mines dels nous contractats han caigut fins a un 12% en cinc anys, segons l'Enquesta de Poblaci¨® Activa

Tant una dada com l'altra acaben el 2013, per¨° la tend¨¨ncia no es va aturar l'any passat i aix¨° pot veure's (i deduir-se) amb el que va passar el 2014. A les grans empreses l'ocupaci¨® va cr¨¦ixer un 1,8%, mentre que el salari mitj¨¤ va baixar un 0,8%. Aix¨°, tenint en compte que, de moment, els incompliments de convenis no s'han generalitzat, t¨¦ un motiu?clar: els sous dels nous empleats s¨®n sensiblement inferiors i empenyen la mitjana a la baixa.

¡°Mirant les dades ¨¦s dif¨ªcil sostenir que l'ajust no ha existit¡±, apunta Marcel Jansen, professor d'Economia a la Universitat Aut¨°noma de Madrid, que al comen?ament del proc¨¦s defensava la necessitat d'aquest ajust. Segons els n¨²meros de la UGT, entre el 2009 i el 2014 la p¨¨rdua de poder adquisitiu del salari mitj¨¤ ¨¦s del 6,9%.

Tornant a la investigaci¨®, publicada per Fedea al blog de refer¨¨ncia Nada es gratis i elaborada per Marcel Jansen, Sergi Jim¨¦nez i Jos¨¦ Ignacio Garc¨ªa-P¨¦rez, s'aprecia una mica el que va advertir el president del BCE, Mario Draghi, fa mesos: ¡°En alguns pa?sos els salaris reals dels nous contractes estan a nivells vistos als anys vuitanta del segle passat¡±. Una apreciaci¨® que serveix per a Espanya, encara que els investigadors de Fedea s'aturen el 1993.

L'aposta per la reducci¨® de costos de m¨¤ d'obra per recuperar la productivitat i la competitivitat perduda, i aix¨ª revitalitzar el mercat de treball, era un dels prop¨°sits de la reforma laboral. Una de les mesures d'aquella norma era facilitar els acomiadaments col¡¤lectius dels treballadors indefinits i amb antiguitat. Aquest cam¨ª, el de reduir els costos laborals, va tenir continu?tat amb subvencions a la creaci¨® de noves ocupacions, com la tarifa plana de 100 euros en les cotitzacions per conting¨¨ncies comunes del 2014 per a la contractaci¨® indefinida, o la seva ¨²ltima correcci¨®, que redueix en 500 euros la base de cotitzaci¨® dels nous contractes fixos. I fent un pas m¨¦s, s'obre la porta al fet que les empreses que hagin fet un ERO puguin acollir-se a l'ajuda, una cosa nova.

I tot aix¨° ha tingut resultats. Espanya ha comen?at a crear llocs de treball abans de cr¨¦ixer el 2% com en crisis anteriors. Si es compara la marxa del PIB, l'ocupaci¨® o els costos laborals amb Europa, s'observa que els dos primers han agafat velocitat de creuer, mentre que els costos laborals encara estan molt lluny.

El que tamb¨¦ mostren les dades ¨¦s la desigualtat de la devaluaci¨® salarial. L'estudi de l'EPA per desenes ¡ªdivisi¨® de la poblaci¨® assalariada en deu grups per nivell d'ingressos¡ª mostra que la reculada dels sous s'ha acarnissat m¨¦s en els qui cobren menys. En un article que veur¨¤ la llum despr¨¦s de Setmana Santa a la revista de CCOO En Clave de Econom¨ªa, es posa de relleu com durant la crisi ha crescut aquesta desigualtat entre els qui tenen un salari m¨¦s alt i un m¨¦s baix: el 2007 el salari mitj¨¤ dels treballadors que guanyaven m¨¦s multiplicava per 5,9 el dels qui tenien un sou m¨¦s baix; el 2013, el m¨²ltiple arribava a 8,1.

En aix¨° tamb¨¦ hi t¨¦ molt a veure el comportament dels sous dels nous empleats amb feines a temps parcial, una modalitat d'ocupaci¨® que ha agafat molta for?a en els ¨²ltims anys. L'economista de la UGT Alberto del Pozo ho explica perqu¨¨ les empreses en els processos d'ajust es desprenen dels treballadors menys qualificats i, per tant, menys pagats. En l'inici de la recuperaci¨®, aquestes ocupacions de m¨¦s baixa qualificaci¨® s'han cobert amb contractes a temps parcial, en els quals es retribueix pitjor l'hora treballada.

La reforma laboral va apostar per la reducci¨® del cost de la m¨¤ d'obra

Amb una reserva de m¨¦s de cinc milions d'aturats, no sembla que la devaluaci¨® salarial s'acabi aquest any. Els sindicats majoritaris i els empresaris tornen a debatre dem¨¤ l'increment de sous que servir¨¤ de refer¨¨ncia per als convenis d'aquest any. Segons les fonts consultades, la CEOE no est¨¤ disposada a anar m¨¦s enll¨¤ del 0,9%, quan la refer¨¨ncia del 2014 va ser un augment salarial del 0,6%.

Jansen defensa que ha arribat el moment de ¡°posar fi a l'ajust¡± per¨°, al mateix temps, advoca per la moderaci¨® salarial en la negociaci¨® sobre els convenis. ¡°Hem d'evitar que l'ajust segueixi en els salaris inicials. Si els convenis collen massa, es deteriorar¨¤ la posici¨® dels nous treballadors¡±.

Tamb¨¦ Javier Andr¨¦s, partidari de l'ajust des del comen?ament, creu que ha arribat el moment de posar fi a la devaluaci¨® salarial, per¨° no a la moderaci¨®. Per¨°, sobretot, aquest economista defensa que l'evoluci¨® dels salaris sigui ¡°flexible¡±, ¨¦s a dir, que es revisin a l'al?a si el sector o l'empresa va b¨¦. I acaba dient: ¡°Han d'estar alineats amb l'evoluci¨® de la productivitat¡±.

Per la seva banda, Del Pozo, economista de la UGT, defensa que els sous han de guanyar poder adquisitiu. ¡°No es consolidar¨¤ el creixement si el consum intern no tira. Perqu¨¨ la confian?a creixi la gent ha de tenir feina, ¨¦s clar, per¨° tamb¨¦ han de cr¨¦ixer els sous¡±.