Les costes europees es preparen per a l¡¯arribada de la ¡®marea del segle¡¯
Ser¨¤ molt forta a Fran?a, a un punt del m¨¤xim de l'escala que mesura el fenomen
Les costes europees es preparen per rebre en les properes hores el fenomen conegut com la marea del segle, un corrent especialment fort que respon a la inusual alineaci¨® del Sol i la Lluna, les masses del qual atreuen de manera excepcional les aig¨¹es en la mateixa direcci¨®, ja que funcionen com una mena d'imants sobre els mars. El terme ¨¦s, certament, una mica abusiu, at¨¨s que no es produeix cada cent anys sin¨® cada 18. De fet, l'¨²ltima va ser el 10 de mar? de 1997 i s'espera que torni a repetir-se el mateix mes els anys 2033 i 2051.
El que s¨ª que ¨¦s veritat ¨¦s que en aquesta ocasi¨® la gran marea ser¨¢ a Fran?a el m¨¤xim de forta que pot arribar a ser, a causa de l'estret marge en qu¨¨ s'han produ?t les condicions que les originen. Un parell de xifres: el Centre Hidrogr¨¤fic Nacional de Fran?a (SHOM) estima que en punts com la badia de Saint-Michele?la marea del segle aconseguir¨¤ 119 punts en l'escala que es fa servir per mesurar aquests fen¨°mens costaners i el rang de mesurament?dels quals?va de 20 a 120 punts.
Per qu¨¨ aquesta marea ¨¦s excepcional?
El que ¨¦s excepcional d'aquesta marea del segle en comparaci¨® a d'altres marees vives o fins i tot altres marees del segle es deu a la conflu¨¨ncia entre tots els factors que exerceixen influ¨¨ncia sobre les marees en un per¨ªode curt de temps i estant en graus propers al m¨¤xim de la seva pot¨¨ncia.
Just aquest divendres, la Terra, la Lluna i el Sol s'han alineat, i aquests dos ¨²ltims han quedat a la mateixa banda (un fet que ha provocat l'eclipsi solar de divendres), per la qual cosa les forces d'atracci¨® que exerceixen els dos cossos celestes sobre el mar terrestre se sumen.
El mateix dia ha tingut lloc l'equinocci de primavera (moment de l'any en qu¨¨ el dia i la nit tenen la mateixa durada) i, a m¨¦s, la Lluna est¨¤ en fase de lluna nova (fase despr¨¦s de la qual es produeixen les marees m¨¦s importants).
Finalment, aquest divendres coincideix amb el perigeu lunar (el punt de l'¨°rbita de la Lluna en qu¨¨ aquesta est¨¤ m¨¦s propera a la Terra) i el 4 de gener va passar el mateix amb el Sol, per la qual cosa aquest es troba encara en una posici¨® propera al planeta.
El SHOM calcula que en aquest punt de la costa francesa la marea pujar¨¤ 14,15 metres, l'equivalent a un edifici de quatre plantes, quan les marees m¨¦s altes que es registren anualment (marees vives) no superen els 10,5. En canvi, durant les marees mortes que es registraran una setmana m¨¦s tard, el proper 28 de mar?, el nivell del mar al punt m¨¦s alt no pujar¨¤ m¨¦s de 4 metres (un coeficient de 36 en l'escala), segons explica aquest organisme.
Ara b¨¦, a Espanya les previsions apunten al fet que les marees seran m¨¦s altes del que ¨¦s habitual en els moments de plenamar, per¨° no augmentaran de manera considerable en relaci¨® amb altres marees altes que es produeixen al llarg de l'any. Aix¨ª, en punts de la costa cant¨¤brica com ara Santander, Sant Sebasti¨¤, Gij¨®n, Ferrol i Finisterre, la pujada ser¨¤ com a m¨¤xim de 2,4 metres i de 2 a la cornisa atl¨¤ntica nord, mentre que el coeficient de marea ser¨¤, com a m¨¤xim, de 116.
En el cas de la costa atl¨¤ntica andalusa, el m¨¤xim que arribar¨¤ a pujar la marea en el moment de la plenamar ser¨¤ d'1,4 metres dissabte, 1,8 metres a Cadis. La pujada de les marees es reduir¨¤ a un m¨¤xim de 40 cent¨ªmetres a M¨¤laga i a la resta de la costa mediterr¨¤nia no es notar¨¤ cap variaci¨® respecte a les ¨²ltimes setmanes.
On s'espera amb devoci¨® ¨¦s al Mont-Saint-Michel, un imponent promontori de granit al centre d'una badia del nord-oest de Fran?a convertit en?c¨¨lebre enclavament tur¨ªstic. El punt m¨¤xim de la crescuda es produir¨¤ aqu¨ª a les 20.03 h de dissabte. Per primera vegada al segle XXI, se submergir¨¤ completament la passarel¡¤la que connecta la costa amb el poble medieval, classificat com a patrimoni de la humanitat per la Unesco des de 1979.
Si durant tot aquest primer cap de setmana de la primavera europea la plenamar resulta extraordin¨¤ria, no ho ¨¦s menys la baixamar, que nom¨¦s en sis hores deixar¨¤ sense aigua plan¨ªcies habitualment submergides. A m¨¦s de contemplar el magn¨ªfic paisatge esquitxat d'improvisats illots, es pot gaudir de la marea del segle recollint mol¡¤luscs i crustacis de la sorra de les platges properes a aquesta joia arquitect¨°nica de la Baixa Normandia francesa.
El fenomen, que tamb¨¦ deixar¨¤ paisatges enlluernadors en altres punts de Normandia i la Bretanya, generar¨¤ importants ingressos tur¨ªstics per a la regi¨® on es troba el Mont-Saint-Michel, que cada any visiten m¨¦s de tres milions de persones, nom¨¦s avantatjada a Fran?a per la ciutat de Par¨ªs i el palau de Versalles.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
