Poder ciutad¨¤, en clau femenina

Vivim una situaci¨® ambivalent. Mai, des de l'inici de la Transici¨®, hav¨ªem viscut una crisi pol¨ªtica tan intensa, per¨° tamb¨¦ es torna a parlar de pol¨ªtica com feia temps que no passava. Aquesta revitalitzaci¨® de la pol¨ªtica t¨¦ molt a veure amb l'emerg¨¨ncia de nous moviments ciutadans. La Universitat Pompeu Fabra va convocar dijous tres dones, protagonistes indiscutibles d'aquests moviments, perqu¨¨ parlessin de la seva experi¨¨ncia: Ada Colau, fundadora de la Plataforma d'Afectats por la Hipoteca (PAH) i candidata a l'alcaldia amb la plataforma Barcelona en Com¨²; Muriel Casals, presidenta d'?mnium, que al costat de Carme Forcadell ha dirigit la mobilitzaci¨® pel dret a decidir i la independ¨¨ncia; i l'arquitecta Itziar Gonz¨¢lez, que ha fet ja el cam¨ª d'anada i tornada de la pol¨ªtica i ara impulsa el Parlament Ciutad¨¤.

Els moviments socials han tingut un gran impacte pol¨ªtic, per¨° el seu repte ¨¦s ara, segons el catedr¨¤tic Carles Rami¨®, transformar la pol¨ªtica des de dins. Entrar en el Leviatan. Alguna cosa que, com molt b¨¦ sap Itziar Gonz¨¢lez, resulta arriscat. Despr¨¦s d'exercir com a mediadora ve?nal, va entrar en pol¨ªtica com a independent en les llistes socialistes. Va ser regidora de Ciutat Vella i va acabar militant al PSC per defensar millor les seves posicions, per¨° l'experi¨¨ncia va ser del tot frustrant per a ella i ara lidera una dissid¨¨ncia que qualifica de radical.

Totes tres van compartir un primer diagn¨°stic: quan les paraules ja no serveixen per anomenar i interpretar la realitat, ¨¦s que estem en una crisi molt profunda que va m¨¦s enll¨¤ de la pol¨ªtica i deixa la ciutadania indefensa.

N'hi ha prou d'obrir un diari per trobar-ne exemples. Quin valor t¨¦, per exemple, la paraula?democr¨¤cia en boca de qui, des de l'Executiu, trenca la separaci¨® de poders i s'apropia de les institucions per a finalitats partidistes? Com pot reclamar honradesa qui apareix vinculat a m¨²ltiples casos de corrupci¨®? Quin valor t¨¦ que un ministre d'Hisenda invoqui la independ¨¨ncia de l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria quan ¨¦s evident que la utilitza per defensar amics i perseguir enemics? I com poden parlar de sostenibilitat ambiental unes el¨¨ctriques que fan tots els paranys que poden per seguir contaminant i dominen les comissions on es decideixen els l¨ªmits d'emissions?

La primera tasca ¨¦s redefinir el llenguatge i reapropiar-se de la pol¨ªtica. La crisi institucional, de r¨¨gim i de valors que vivim ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia d'haver-la delegat en pol¨ªtics professionalitzats que han acabat atrinxerats en les institucions, ¡°com si la resta de la ciutadania no estigu¨¦s habilitada per exercir-la¡±, en paraules de Colau. Aquest model ha fracassat. Per¨° no ser¨¤ f¨¤cil substituir-lo per un altre. Per Muriel Casals, el que t¨¦ realment for?a ¨¦s el que sorgeix de baix a dalt. La imposici¨® des del poder ja no t¨¦ recorregut.

Fa sis anys que Ada Colau i altres activistes van fundar la PAH. Part del seu ¨¨xit pol¨ªtic es deu al fet que quan es va presentar el problema dels desnonaments, ells ja feia temps que denunciaven la bombolla immobili¨¤ria. ¡°Nom¨¦s si t'anticipes, pots tenir la resposta a punt quan es presenta el problema¡±, va dir Colau. Per¨° ara sap que tamb¨¦ es van equivocar. Creien que els drets socials vinculats a l'estat del benestar estaven garantits, que quan la gent vei¨¦s que els hi estaven a punt d'arrabassar, es mobilitzaria. Per¨° el que van trobar no van ser ciutadans combatius disposats a lluitar, sin¨® persones derrotades que havien interioritzat el discurs del poder i no nom¨¦s no eren conscients que els estaven arrabassant drets, sin¨® que vivien la situaci¨® com un problema individual i un frac¨¤s personal. Se sentien culpables. Per a Colau, no va ser?dif¨ªcil?aconseguir 1,5 milions de signatures per presentar una iniciativa legislativa popular. El que va ser dif¨ªcil va ser trobar una metodologia que permet¨¦s l'empoderament de la gent. Finalment, la van aconseguir i van aconseguir el que les institucions deien que era impossible: aturar desnonaments i obligar els bancs a negociar. Ara falta rematar el canvi legislativament, per¨° l'experi¨¨ncia demostra que el primer que cal derrocar ¨¦s el discurs, la idea que no hi ha una altra pol¨ªtica possible.

Itziar Gonz¨¢lez va recordar quanta ra¨® que tenia Colau quan li va dir: ¡°T'has equivocat en una cosa: voler fer-ho sola¡±. L'ess¨¨ncia de la pol¨ªtica no ¨¦s fer-la per als ciutadans, sin¨® amb els ciutadans: ¡°T'han delegat un poder, per¨° si no tens suport, en realitat no tens poder. Qualsevol que vulgui canviar la pol¨ªtica, necessita una gran for?a que li doni suport. En cas contrari, r¨¤pidament sucumbir¨¤ als grups de pressi¨®¡±. Per aix¨° Itziar Gonz¨¢lez dedica ara els seus esfor?os a crear cultura pol¨ªtica. Sense ella, no es pot articular un bon sistema de participaci¨® que no es limiti a votar cada quatre anys. Ada Colau est¨¤ conven?uda que es pot canviar la manera de fer pol¨ªtica, per¨° per a aix¨° fan falta contrapoders. ¡°El poder no es vigila a si mateix¡±, recorda. Sense vigil¨¤ncia ni suport ciutad¨¤, el poder institucional ¨¦s presa f¨¤cil dels grups de pressi¨®. Itziar Gonz¨¢lez t¨¦ la seva recepta: ¡°M¨¦s que una nova pol¨ªtica, el que fa falta ¨¦s una altra pol¨ªtica. Contra les pressions, expressions¡±. Fins ara, aquestes dones han contribu?t a l'acumulaci¨® de forces. Ara ve el m¨¦s dif¨ªcil. Canviar les coses.