Entitats municipalistes, p¨²bliques o privades?

Les entitats municipalistes naveguen entre dues aig¨¹es: la p¨²blica i la privada. Les dues grans associacions catalanes ¨Cque exerceixen com a ¡°sindicat¡± o ¡°lobby¡± a favor dels ajuntaments¨C s'han vist embolicades en esc¨¤ndols judicials pel maneig irregular dels seus fons. Per raons diferents, la Fiscalia ha perseguit la Federaci¨® de Municipis de Catalunya (FMC), lligada al PSC, i a l'Associaci¨® Catalana de Municipis (ACM), propera a CiU. Per¨° la naturalesa amf¨ªbia d'aquests ens els ha fet esmunyedissos a la just¨ªcia, que t¨¦ serioses dificultats per atribuir als seus responsables un delicte de malversaci¨®.

En una decisi¨® pol¨¨mica, l'Audi¨¨ncia de Barcelona ha arxivat, aquesta setmana, la causa oberta contra m¨¦s de 50 regidors i exregidors que van cobrar gaireb¨¦ 300.000 euros de la FMC sota la presid¨¨ncia de Manuel Bustos. En plena fase d'instrucci¨®, els magistrats ni tan sols han examinat el fons de l'assumpte ¨Csi els pagaments eren dietes l¨ªcites o, com sostenen els Mossos, sobresous encoberts¨C, sin¨® que hi han donat carpetada amb un altre argument: la Federaci¨® ¨¦s una entitat de dret privat i els fons que maneja tamb¨¦ ho s¨®n, encara que l'origen sigui p¨²blic. ¡°Quan la FMC ingressa la quota de cada ajuntament per formar-ne part, els diners perden la consideraci¨® de cabal p¨²blic¡±, assenyalen.

Com ¨¦s possible que un capital que neix p¨²blic (dels pressupostos municipals) es transformi en privat com per art de m¨¤gia? Per defensar-se de les acusacions, l'ACM i la FMC han encarregat dict¨¤mens jur¨ªdics (dret administratiu, jurisprud¨¨ncia) que avalen aquesta tesi. Tanmateix, la Fiscalia es resisteix a acceptar una interpretaci¨® ¡°formalista¡± i recorda que les associacions ¡°es nodreixen de fons p¨²blics, fan funcions p¨²bliques i estan gestionades per c¨¤rrecs p¨²blics¡± (els alcaldes).

¡°Si es consagra la idea que s¨®n fons privats, obrim la porta al fet que es facin servir per a qualsevol fi i sense control¡±, protesta Ra¨²l Garc¨ªa Barroso, advocat de la plataforma Sabadell Lliure de Corrupci¨®, acusaci¨® popular en el cas Mercuri. El lletrat posa com a exemple que Bustos carregu¨¦s, a la Federaci¨®, ¨¤pats de plaer per gaireb¨¦ 4.000 euros. O que regal¨¦s, a c¨¤rrecs de l'ens, rellotges Calvin Klein de 200 euros cadascun.

A l'ACM saben que els diners es poden fer servir per a finalitats que no tenen res a veure amb els serveis, la formaci¨® o l'assessorament prestat als consistoris. Els que van ser els seus m¨¤xims responsables d'aquesta entitat ¨CJosep Maria Matas i Xavier Sol¨¤¨C esperen judici per apropiar-se de 900.000 euros mitjan?ant treballs ficticis i factures falses. El fiscal demana per a ells cinc anys i mig de pres¨® per malversaci¨®: sost¨¦ ¨Ci aix¨ª ho avala un informe de la seva secretaria t¨¨cnica¨C que van pispar fons p¨²blics. Ara b¨¦, per curar-se en salut ha plantejat una alternativa: si els jutges decideixen que s¨®n fons privats (l'assumpte ¨¦s ben delicat), poden condemnar-los per apropiaci¨® indeguda.

¡°S'obre la porta al fet que els fons s'utilitzin per a qualsevol fi¡±, diu un lletrat

L'esquizofr¨¨nia latent es reflecteix en la interlocut¨°ria que posa fi a la investigaci¨® de les dietes de la Federaci¨®: la quota que paguen els consistoris perqu¨¨ defensi els seus interessos davant la Generalitat i el Govern central (principal ingr¨¦s d'aquestes entitats) ¡°¨¦s inequ¨ªvocament?part?del fons p¨²blic de l'Ajuntament¡±. Els magistrats matisen que ¡°es podria q¨¹estionar¡± la ra¨® que ha portat cada ajuntament a associar-se (de manera volunt¨¤ria) i tamb¨¦ ¡°la despesa¡± que suposa. Admeten fins i tot que la FMC t¨¦ ¡°aparen?a¡± p¨²blica, per¨° conclouen que la ¡°realitat jur¨ªdica¡± apunta cap al seu car¨¤cter privat.

Les defenses dels alcaldes han aportat una bateria d'arguments jur¨ªdics. Sostenen que la FMC ¨¦s ¡°una associaci¨® de dret privat¡± que es regeix per la normativa d'associacions i la Llei de bases de r¨¨gim local. ¡°La FMC no exerceix funcions p¨²bliques, no exerceix potestats p¨²bliques ni presta serveis p¨²blics¡±, segons aquestes normes. ?s ¡°evident¡±, afegeixen, que els fons tenen ¡°un origen p¨²blic¡±, per¨° aix¨° ¡°no ¨¦s un obstacle¡± perqu¨¨ ¡°es produeixi un efecte jur¨ªdic denominat de transformaci¨® d'aquestes aportacions en fons privats des del moment en qu¨¨ s¨®n ingressats¡±. En un informe del febrer, el Departament de Governaci¨® tamb¨¦ va assenyalar que les entitats ¡°tenen una funci¨® de representativitat institucional¡± i va apuntar que ¡°algunes de les seves funcions estan connectades amb el p¨²blic¡±, per¨° tot aix¨° ¡°no altera¡± la seva naturalesa privada.

El cas ¨¦s que, en ser privades, tampoc se sotmeten a l'escrutini d'una administraci¨® p¨²blica. ¡°No tenen obligaci¨® de retre comptes de la seva activitat¡± a la Sindicatura ni al Tribunal de Comptes, i de fet no ho fan. Aquesta abs¨¨ncia de fiscalitzaci¨® les ha situat, sovint, en l'opacitat. Ni la FMC ni l'ACM han volgut donar la seva opini¨® sobre aquest assumpte.