Quan la hist¨°ria arriba a l¡¯inrev¨¦s

Deixa de ser una transgressi¨® pecaminosa especular sobre el cas Banca Catalana i com haurien anat les coses amb un desenlla? diferent o fins i tot contraposat al que va culminar en l'exaltaci¨® de Jordi Pujol i que va tenir com a conseq¨¹¨¨ncia el seu gran aven? electoral. Com seria ara el panorama hist¨°ric de Catalunya si Jordi Pujol hagu¨¦s acabat la seva traject¨°ria i si hagu¨¦s prosperat aquella petici¨® de processament? Si contemplem avui l'enfonsament espectacular de la casa Pujol no pocs analistes consideren que en algun replec del cas hi reapareixer¨¤ la q¨¹esti¨® Banca Catalana, des de vessants molt diferents als que van permetre al llavors president de la Generalitat la seva identificaci¨® gaireb¨¦ intemporal amb una Catalunya de concepci¨® irredempta i org¨¤nica.

El que passar¨¤ correspon ja a un after hours del pujolisme per¨° aplicar els m¨¨todes de la hist¨°ria virtual permetria tenir algunes pistes sobre el que hauria passat aleshores amb el fervor pujolista i de quina manera s'hauria produ?t l'evoluci¨® de la pol¨ªtica catalana i la seva connexi¨® amb el conjunt d'Espanya. La hist¨°ria virtual consisteix a indagar com repercutiria en les circumst¨¤ncies actuals un esdeveniment significatiu del passat que hagu¨¦s transcorregut d'una altra manera. De no haver estat assassinat Lincoln, el tracte de postguerra als estats meridionals hauria estat diferent o no gaire? Quin seria el desenlla? de la Segona Guerra Mundial si el Jap¨® no hagu¨¦s atacat Pearl Harbour? I si el b¨¤ndol republic¨¤ hagu¨¦s guanyat la guerra a Espanya? A on ens hauria portat una transici¨® liderada per Fraga i no per Adolfo Su¨¢rez? En fi, s'hauria produ?t la insurrecci¨® d'octubre de 1934 amb un Llu¨ªs Companys dotat de certa sensatesa?

Avaluar una resoluci¨® molt diferent del cas Banca Catalana representaria, segons la teoria de la hist¨°ria virtual, la percepci¨® a posteriori d'una altra realitat hipot¨¨ticament possible constru?da virtualment a partir del que hauria pogut ser i no va ser. Pel que fa al pujolisme, aquest plantejament virtual tindr¨¤ un inter¨¨s afegit si finalment arribem a la conclusi¨® que la querella presentada llavors per la Fiscalia General de l'Estat tenia fonaments per concretar-se de manera molt diferent a la que es va donar llavors.

A?La hist¨°ria a l'inrev¨¦s, un assaig de notable sagacitat intel¡¤lectual, el malm¨¨s Joan Crexells va intuir el 1925 el que seria la hist¨°ria virtual. Aquesta era la pregunta de Crexells: Qu¨¨ diria un home que visqu¨¦s la hist¨°ria a l'inrev¨¦s? Per exemple: la humanitat existent al segle XX estava conven?uda ¡ªsegons la perspectiva virtual de Crexells¡ª que el seu segle representava un progr¨¦s respecte al segle XIX, per la simple ra¨® que el segle XIX li precedia. ¡°Per¨° qu¨¨ hauria passat si hagu¨¦s estat a l'inrev¨¦s, si el segle XX hagu¨¦s estat, a ulls d'algun espectador, anterior al segle XIX?¡±. En fi, potser ser¨ªem propensos a pensar que entre el segle XX i el segle XIX hi havia un progr¨¦s indubtable, segons Crexells. El cas de Joan Crexells tamb¨¦ mereixeria una exploraci¨® d'hist¨°ria virtual. Si no s'hagu¨¦s mort primerencament, tenia la talla per substituir D'Ors o, fins i tot, convertir-se en el ma?tre ¨¤ penser de tota una generaci¨®? M¨¢s encara: en quina mesura la influ¨¨ncia de la seva vitalitat intel¡¤lectual hauria alterat el panorama que es genera despr¨¦s del Noucentisme? Li podr¨ªem considerar avui una personalitat de les quals engrandeixen un pa¨ªs petit en lloc d'empetitir-lo?

En algun dels seus pr¨°legs tan anodins i esbiaixats, el professor Joaquim Molas, recentment mort en olor de santedat laiconacional, li va perdonar la vida a Joan Crexells. Aquest ¨¦s un altre cas d'hist¨°ria virtual, encara que molt m¨¦s ¨ªnfim i anecd¨°tic. Quina seria la qualitat actual dels estudis de literatura catalana a la universitat si el professor Molas no hi hagu¨¦s ordit tots els components d'una secta af¨ª que ha transpirat tanta mediocritat intel¡¤lectual a c¨¤rrec del contribuent? Serien avui les coses diferents si el professor Antoni Comas hagu¨¦s viscut per exercir el seu magisteri tan desusat als dogmes? La improductivitat intel¡¤lectual dels departaments universitaris de literatura catalana continua, amb rares excepcions, en el vassallatge somort a la generaci¨® de professors addictes a les tesis del professor Molas.

Tout es tient. Joan Crexells ho va percebre primerencament, a inicis de la d¨¨cada dels vint, del segle passat. Va escriure que despr¨¦s de la Gran Guerra les coses al m¨®n estaven tan complicades que no era estrany que la derrota de Venizelos ¡ªel gran estadista grec, amic de Camb¨®, dit sigui de pas¡ª pogu¨¦s influir, per exemple, en el fet que el governador civil de Barcelona autoritz¨¦s un m¨ªting a Olot o no. Ara els cient¨ªfics ens diuen que les allaus de neu poden ser provocades per una fractura molt llunyana, de la mateixa manera que l'aleteig d'una papallona ¨¦s capa? de generar un hurac¨¤ a l'altra banda del m¨®n. En el cas de Banca Catalana, m¨¦s que l'efecte papallona, el que tindrem ¨¦s una estampida de vells elefants.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.