Loquillo: ¡°Vaig ser un noi de barri. El rock¡¯n¡¯roll ¨¦s la meva escola¡±

Amb les parets i els mobles fets de fusta, el terra emmoquetat i els llums lluminosos, el bar de l'hotel Meli¨¢ F¨¦nix t¨¦ un aire majestu¨®s, a mig cam¨ª entre el sal¨® de cerim¨°nies del Titanic i un restaurant novaiorqu¨¨s de luxe propi d'un cap¨ªtol de Mad men. A petits passos per¨° amb l'aspecte d'un col¨®s, que crida l'atenci¨® encara que intent¨¦s fer-se passar per una est¨¤tua de marbre del vest¨ªbul, apareix Loquillo. Cinc minuts despr¨¦s d'iniciar la conversa, ja ha donat tres titulars i fa que fins i tot curioses anomalies, com parlar de la delinq¨¹¨¨ncia i les colles de barri de Barcelona als setanta en un escenari tan ostent¨®s, no importin.

Loquillo diu que s'ha retrobat amb ell mateix i que ha tornat als seus ¡°or¨ªgens¡±, ¨¦s a dir, al rock'n'roll, ¡°la m¨²sica de la dissid¨¨ncia¡±, el so que el va catapultar a la fama fa una mica m¨¦s de tres d¨¨cades. ¡°Havia de tornar a casa. Havia de reiniciar el proc¨¦s. Quan tens un ordinador sobrecarregat l'apagues, l'actualitzes i el reinicies¡±, assegura despr¨¦s de demanar un caf¨¨ amb llet i un xarrup de whisky. Aquest reinici t¨¦ un nom: C¨®digo rocker (Warner), el disc en el qual torna a lluir orgull¨®s la ca?adora de cuir, la dels primers dies.

Aquells dies estan associats al rock'n'roll que va marcar els primers passos d'aquell jove de gaireb¨¦ dos metres, sortit dels carrers d'una excitada Barcelona postfranquista, molt diferent de la metr¨°poli tur¨ªstica dels nostres dies. ¡°He estat noi de barri. M'he criat en els ambients de rock de Barcelona i aquesta ¨¦s la meva escola. Aquest disc t¨¦ molt a veure amb aix¨° i amb una actitud enfront de la mediocritat, amb les alarmes emocionals, amb el fet de no oblidar d'on v¨¦ns. M'ho devia¡±, explica sobre aquest ¨¤lbum que ha gravat en ¡°menys d'una setmana¡± amb Nu Niles, el potent¨ªssim trio catal¨¤ de rockabilly, desconegut per al gran p¨²blic malgrat el seu ¨¨xit a l'estranger.

Llavors, amb el seu atrevit tup¨¨, la seva veu de perdonavides i les seves can?ons de romanticisme urb¨¤, Loquillo es va presentar en plena movida madrilenya i la m¨²sica espanyola dels vuitanta com el nou macarra del barri. I avui, gaireb¨¦ quatre d¨¨cades despr¨¦s, segueix amb el mateix estil: parlant sense p¨¨ls a la llengua, desafiador, amb la mateixa convicci¨® aclaparadora sobre ell mateix i sobre el seu entorn. ¡°Per a nosaltres el rock'n'roll era Lou Reed, Gene Vicent i Vince Taylor, tots tres es vestien de cuir. Ara ¨¦s simplement m¨²sica. Quan nosaltres ho f¨¨iem a finals dels setanta, es movia en una fina l¨ªnia divis¨°ria entre m¨²sica i delinq¨¹¨¨ncia¡±, explica. ¡°A Barcelona hi ha un odi ac¨¨rrim al rock'n'roll. L'escena es va anar fent mediocre per l'ortod¨°xia, per gent mediocre que no veia m¨¦s enll¨¤ del que tenia al davant. A m¨¦s, en aquest pa¨ªs quan a una banda la senten cantar en castell¨¤, la deixen verda. Aquest disc el que pret¨¦n ¨¦s tocar la moral a aquesta gent¡±, explica.

Amb el contagi¨®s ritme pesat del rockabilly de Nu Niles, que desprenen l'aroma d'incunables del rock'n'roll primigeni, Loquillo es versiona a si mateix (Quiero un cami¨®n, Eres un rocker...) i a d'altres (I fought the law de The Clash o El tren de la costa de Los S¨ªrex). ¡°Alguns poden pensar que ¨¦s un pas enrere, per¨°, en realitat, ¨¦s un pas enrere per fer-ne dos endavant¡±, diu despr¨¦s de recon¨¨ixer que ho va ajornar durant anys fins que, despr¨¦s de la gira de Las Naves de los Locos, va decidir que volia canviar l'estat de les coses. ¡°Aquesta ¨¦s la meva quarta invenci¨® del Loco. No suporto aquests artistes que fan tots els discos iguals. ?s com cardar sempre en la mateixa posici¨®, en la del missioner¡±, assegura.

Despr¨¦s de la publicaci¨® de Cuero espanyol, Feo, fuerte y formal o Arte y ensayo, recopilatoris i directes, Loquillo ¨¦s, possiblement, m¨¦s Loquillo que mai, intentant entrar de nou en comuni¨® amb aquest xaval que pujava a les motos Triumph que es veuen a la portada del nou disc i que va acabar convertint-se en una aut¨¨ntica rock'n'roll star, tal com ell mateix cantava amb un to ¨²nic i malgrat sentir-se durant dues d¨¨cades al marge de tot el que estava de moda: ¡°Va haver-hi un pla premeditat a principis dels noranta a la r¨¤dio espanyola per fer anul¡¤lar les o?des dels joves. La premissa era: convertim-los en eunucs musicals i col¡¤loquem en uns anys Operaci¨®n triunfo i tornem als anys del franquisme. Molts se'n van anar a la merda, per¨° jo no. Va ser dur per¨° ha acabat per ser afavoridor. Despr¨¦s, el m¨®n indie va injuriar tota la generaci¨® dels vuitanta i no van aprendre dels m¨¦s grans¡±. I un Loquillo ja veter¨¤ fa un recordatori abans d'aixecar-se: ¡°Els progres ens diuen rockers, per¨° n'estic fins als collons: Som rockers. Rockers s'utilitza per a Sabina i Antonio Orozco. No som iguals que ells, ni volem ser-ho. Per qu¨¨ els cantautors utilitzen la nostra est¨¨tica? Per qu¨¨ els pol¨ªtics volen ser estrelles del rock? Ja n'hi ha prou! Que potser em faig jo una foto en una cova de flamenc i em poso a picar de mans? Prou! Deixeu la nostra est¨¨tica¡±.