¡°A mi mateix em costa entendre el que ha passat al Macba¡±

Gaireb¨¦ al final de la seva etapa com a cinqu¨¨ tinent d¡¯alcalde i regidor de Cultura de l¡¯Ajuntament de Barcelona, a Jaume Ciurana (Barcelona 1964) li ha esclatat una crisi en el temps de descompte: la dimissi¨® de Bartomeu Mar¨ª com a director del Museu d¡¯Art Contemporani de Barcelona (Macba) per l¡¯afer de l¡¯escultura del rei Joan Carles sodomitzat. Enumera els projectes de ciutat que han arrencat durant aquest mandat i es mostra preocupat perqu¨¨ la crisi ha passat una dolorosa factura en el consum cultural.

Pregunta. No hi ha hagut segona oportunitat per a Mar¨ª. Calia acceptar la seva dimissi¨®?

Resposta. Crec que s¨ª, ell mateix ho havia dit p¨²blicament. No volia perjudicar en cap cas el museu ni la instituci¨®, i la seva relaci¨® amb el sector art¨ªstic de la ciutat havia quedat molt tocada.

P. La Generalitat i l¡¯Ajuntament han aprofitat la crisi per desfer-se de Mar¨ª?

R. No. El 2013 se¡¯l va renovar per quatre anys m¨¦s.

P. Qui va fitxar els comissaris Valent¨ª Roma i Paul B. Preciado?

R. Als membres del patronat se¡¯ns va presentar com una decisi¨® de l¡¯equip directiu.

P. Els comissaris no han fet b¨¦ la seva feina i per aix¨° han estat cessats?

R. Ens movem en un ¨¤mbit de relacions professionals i humanes que desconeixem. Si s¡¯han produ?t desavinences entre ells, forma part de la seva relaci¨®.

P. Quin paper ha tingut la Fundaci¨® Macba en la crisi?

R. Un paper impecable. No hi ha mans negres darrere de cap decisi¨®, encara que ens costi entendre el que ha passat, i a mi mateix. No cal entendre-ho en clau de censura, sin¨® en manca de confian?a i d¡¯entesa professional. Aquesta ¨¦s la tesi que va explicar Mar¨ª en la reuni¨® del patronat. Si es pensa que va ser la Fundaci¨® la que va decidir... La cosa no va anar per aqu¨ª.

P. El sector art¨ªstic reclama entrar en l¡¯¨°rgan de govern del Macba.

R. Al MNAC no hi ha restauradors o professors d¡¯hist¨°ria. El Macba ¨¦s un centre que est¨¤ governat per un consorci p¨²blico- privat que es va inventar fa 20 anys. Una altra cosa ¨¦s que els responsables del museu han de mantenir una relaci¨® flu?da, constant i emp¨¤tica, amb la comunitat art¨ªstica local, creadors, cr¨ªtics i galeristes.

P. I aix¨° no passava?

R. Tot es pot millorar.

P. Qu¨¨ ha de canviar al Macba?

R. Hi ha d¡¯haver una connexi¨® m¨¦s pr¨°xima amb els seus primers destinataris, els barcelonins. El Macba est¨¤ situat en un lloc magn¨ªfic i c¨¨ntric de la ciutat. Ha de connectar amb la majoria i retornar a la societat els recursos que rep. Aquesta ser¨¤ una q¨¹esti¨® que el pr¨°xim director haur¨¤ de tenir present.

P. ?s un trist final, no?

R. ?s una pena per Mar¨ª, que ha dedicat 11 anys de la seva vida al Macba. No ¨¦s una situaci¨® agradable per a ning¨².

P. La q¨¹esti¨® identit¨¤ria ha marcat tot el mandat?

¡°La pol¨ªtica cultural s¡¯ha

R. No s¨¦ fins a quin punt aix¨° ha estat tan important. Ho hem viscut amb normalitat, i la pol¨ªtica cultural s¡¯ha caracteritzat per la seva falta de sectarisme. Barcelona ¨¦s una ciutat oberta amb una realitat complexa a l¡¯interior i una gran capacitat de projecci¨®. Si ho plantegem en termes reduccionistes, la q¨¹esti¨® identit¨¤ria no la veig.

P. Les restes del 1714 del Born han concentrat gran part dels recursos?

R. No ha estat aix¨ª. Els grans titulars se¡¯ls han emportat el Born i el Tricentenari, per¨° hi ha hagut una gran activitat. Per exemple, es va apostar pel creixement del Macba, o pel nou Museu de Cultures del m¨®n, la reforma de l¡¯Etnol¨°gic, la casa Verdaguer, el Pla Barcino, o el recinte modernista de Sant Pau, sense disminuir el suport que es fa a la cultura viva de la ciutat.

P. L¡¯oposici¨® li critica que siguin qui paga els deutes culturals de la Generalitat.

R. L¡¯Ajuntament ha fet aportacions extres a trav¨¦s del fons de capitalitat per substituir les aportacions que no arriben del ministeri al Liceu, el Macba, el MNAC i el Teatre Lliure. A qui substitu?m ¨¦s a l¡¯Estat, no a la Generalitat.

P. La Generalitat ja ha saldat el seu deute amb el DHUB?

R. Dels 66 milions pactats, la Generalitat n¡¯ha pagat 24.

P. Com ha quedat el projecte de convertir la muntanya de Montju?c en un pol cultural?

R. No s¡¯ha pogut tirar endavant perqu¨¨ estem en minoria. ?s un gran projecte pel qual caldran dues legislatures, i necessitem la implicaci¨® de tots.

P. Com es finan?ar¨¤?

¡°No hi ha cap expedient municipal sobre

R. La Generalitat ha demanat fons europeus, per¨° els 35 milions d¡¯euros que costar¨¤ rehabilitar els pavellons de la Fira, que s¨®n de l¡¯Ajuntament, s¨®n assumibles per la ciutat.

P. I amb el museu de l¡¯Hermitage?

R. Quan hi hagi un projecte museogr¨¤fic i una ubicaci¨®, comen?arem a parlar. Per ara no tenim cap document, cap expedient municipal sobre l¡¯Hermitage.

P. Dos dels grans equipaments d¡¯aquest mandat, el Disseny Hub i el Born, no s¨®n her¨¨ncia del PSC?

R. S¨ª, en s¨®n her¨¨ncia, per¨° nosaltres hem fet una inversi¨® important i hem modificat els dos projectes originals.

P. Ha aconseguit vincular el MNAC amb els barcelonins?

R. Crec que s¨ª. La direcci¨® de Pepe Serra ha fet un canvi molt positiu. Hem contribu?t al fet que el MNAC estigui m¨¦s present a la ciutat. L¡¯ampliaci¨® en els dos pavellons de la Fira aconseguir¨¤ que f¨ªsicament el museu estigui m¨¦s a prop de la pla?a d¡¯Espanya. El MNAC pot acabar representant la ciutat.

P. Per¨° aquest museu ha llan?at diversos SOS per la seva situaci¨® econ¨°mica insostenible.

R. L¡¯Ajuntament aporta m¨¦s recursos del que li correspon, que ¨¦s un 20% del patronat. A part que la col¡¤lecci¨® i l¡¯edifici s¨®n nostres.

P. L¡¯artista Sean Scully va oferir 200 de les seves obres a la ciutat. Com est¨¤ la negociaci¨®?

R. Ja s¡¯han identificat les obres que estaria disposat a cedir, i estem mirant temes col¡¤laterals, com la seva ubicaci¨® i la gesti¨®. ?s una negociaci¨® oberta que va a un ritme pausat. Aix¨° del museu propi tamb¨¦ s¡¯est¨¤ negociant.

P. El Banc d¡¯Espanya nega que l¡¯Ajuntament hagi reclamat l¡¯edifici de la pla?a de Catalunya per a equipament.

R. No ¨¦s veritat. El Ministeri ¨¦s l¡¯interlocutor, i puc assegurar que l¡¯Ajuntament ho ha reclamat.

P. I la Biblioteca Central Urbana, l¡¯han reclamat amb prou convenciment?

¡°Davant la crisi

R. Se¡¯ls ha demanat del dret i del rev¨¦s. Personalment vaig anar a veure el ministre Jos¨¦ Ignacio Wert, tamb¨¦ el secretari d¡¯Estat, i s¡¯han presentat iniciatives legislatives al Congr¨¦s. Del que es tracta ¨¦s que inverteixin els 38 milions previstos.

P. La cultura de Barcelona ¨¦s turisticodependent?

R. Jo no ho veig aix¨ª. La q¨¹esti¨® ¨¦s motivar el p¨²blic local, els barcelonins, perqu¨¨ entenguin que la cultura ¨¦s un fet social, com ha passat amb la Nit dels Museus.

P. La crisi ha suposat un canvi dels h¨¤bits culturals?

R. En alguns ¨¤mbits m¨¦s que en d¡¯altres. ?s preocupant, per¨° l¨°gic, que la crisi ens obligui a tots a mirar en qu¨¨ gastem els recursos. Evidentment, la pujada de l¡¯IVA i les dificultats econ¨°miques han provocat un descens del consum, i si aix¨° es consolida, ser¨¤ molt dolent. Davant d¡¯aquest panorama cal oferir qualitat i prescindir del banal.