Haltern, el poble que ha perdut 16 adolescents i dues professores

Cap dels 38.000 habitants de Haltern oblidar¨¤ mai el 24 de mar? del 2015. Lara Beer n'¨¦s una. La Lara es dirigia dimarts a buscar la seva amiga Paula a l'estaci¨® de tren, situada a nom¨¦s uns metres del seu institut. Despr¨¦s d'una setmana sense comunicar-se perqu¨¨ la seva companya havia viatjat a Espanya d'intercanvi, tenien moltes coses per explicar-se. L'¨²ltima vegada que es van veure va ser abans del viatge de la Paula a Catalunya. Llavors no van fer res especial, simplement caminar pel carrer. "I pixar-nos de riure, com f¨¨iem sempre", recorda. Per¨° la Lara va rebre una trucada dels seus pares. Li deien que no an¨¦s a l'estaci¨®. Trencats pel dolor, als pares de la seva amiga els acaben de dir que la Paula viatjava en el vol 4U 9525 de Germanwings amb destinaci¨® a D¨¹sseldorf que es va estavellar cap a les 11 del mat¨ª en un rec¨°ndit lloc dels Alps francesos.

La Lara, de 14 anys, explica la seva hist¨°ria davant de l'instint Joseph K?nig de la petita ciutat de Haltern am See. A m¨¦s de la Paula, 15 estudiants m¨¦s i dues professores d'aquest centre van perdre la vida a les muntanyes del sud de Fran?a. "Estem tots en xoc. No puc concebre que ella simplement ja no ¨¦s aqu¨ª, que ha desaparegut. Ahir [dimarts] van venir a casa els seus pares i no es feien a la idea del que ha passat. ?s horrible", deia amb la veu entretallada pel plor.

?s dif¨ªcil imaginar?que una tranquil¡¤la poblaci¨® com Haltern pugui patir un cop m¨¦s dur. Ara, la gent es pregunta com podran continuar amb les seves vides despr¨¦s d'aquest tr¨¤gic dimarts que ning¨² oblidar¨¤ mai. Per¨° ning¨² t¨¦ respostes. L'alcalde, el democristi¨¤ Bodo Klimpel, ha intentat proposar-ne alguna en una multitudin¨¤ria roda de premsa improvisada aquest dimecres al mat¨ª a l'Ajuntament. "Ens queda una ferida que no desapareixer¨¤. Haltern mai tornar¨¤ a ser el mateix", ha dit, mentre feia un esfor? evident en pronunciar cada paraula i mirar de racionalitzar el que no t¨¦ explicaci¨®.

Uns metres m¨¦s lluny, a l'institut on ja sempre faltaran 18 persones, les respostes encara eren m¨¦s dif¨ªcils. Com si es tract¨¦s d'un dia m¨¦s, els estudiants han arribat amb bicicleta al centre puntuals a les vuit del mat¨ª. Per¨° all¨¤ no els esperaven les habituals lli?ons de matem¨¤tiques o angl¨¨s. Aquests dies, el Joseph K?nig no oferir¨¤ classes, sin¨® sessions de suport per als estudiants i els professors. Volen ajudar-los a afrontar el cop que acaben de patir i donar-los l'oportunitat de fer el que necessitin: parlar del que ha passat, plorar, cridar o simplement estar-se en silenci. Com ha assenyalat l'alcalde Klimpel, en una localitat tan petita gaireb¨¦ no hi ha una fam¨ªlia que no conegui, encara que sigui de forma indirecta, alguna de les v¨ªctimes. A Haltern, tothom est¨¤ tocat.

"Dimecres tampoc hi haur¨¤ classes i no crec que es reprenguin en els propers dies", assenyalava una portaveu de la policia. "No s¨¦ qu¨¨ m'hi trobar¨¦, nom¨¦s s¨¦ que estar¨¦ contenta si puc servir d'ajuda", declarava sense temps per aturar-se Eva Maria Pauly, una jubilada de 71 anys que ja havia participat com a volunt¨¤ria de suport psicol¨°gic en altres cat¨¤strofes, per¨° mai en una tan gran com aquesta, la pitjor que ha patit mai una aerol¨ªnia alemanya. L'institut Joseph K?nig encara no ha decidit si suspendr¨¤ el programa d'intercanvi d'estudiants amb la localitat catalana de Llinars del Vall¨¨s en el qual participaven els v¨ªctimes.

L'empremta del dolor s'escampa per tota la ciutat. Adolescents en grup o acompanyats pels seus pares entraven dimarts amb els ulls envermellits a l'esgl¨¦sia cat¨°lica de Sant Sixte. Al costat de les espelmes i les flors dipositades a terra, un llibre de condolences mostra molt del que est¨¤ passant aqu¨ª. Com una commovedora carta de comiat signada per 16 alumnes a la seva professora de matem¨¤tiques: "El 16 de mar? ens vam fer una foto de grup perqu¨¨ vost¨¨ se n'anava a Espanya. Estava molt contenta pel viatge. Ahir haur¨ªem d'haver tingut classe de matem¨¤tiques i vost¨¨ hauria d'haver-nos corregit els problemes. Ens ha preparat molt b¨¦ durant dos anys per a la selectivitat. La trobarem a faltar. Esperem que li agradi el lloc on est¨¤. Nosaltres no l'oblidem".

Per¨° potser la resposta m¨¦s bonica de totes les que s'ha sentit a Haltern la donava l'estudiant de 17 anys Yanis Jung despr¨¦s de participar en la cerim¨°nia de comiat en la qual va parlar la ministra regional d'Educaci¨®, els responsables de l'institut i un bisbe. Despr¨¦s dels discursos, els estudiants van encendre espelmes, van escoltar m¨²sica i van tenir temps per sentir-se a prop els uns dels altres. "No s¨¦ si podr¨¦ respondre a les seves preguntes. Qu¨¨ es pot dir quan passa alguna cosa aix¨ª? Res", deia el jove. Despr¨¦s s'ho va pensar millor i va afegir: "Est¨¤ b¨¦ tenir suport extern. Per¨° el m¨¦s important de tot ¨¦s que nosaltres ens ajudem els uns als altres. ?s l'¨²nica manera de sortir-nos-en".