Missatges meridionals

Resulta f¨¤cil entendre per qu¨¨, despr¨¦s d'una traject¨°ria electoral discret¨ªssima, la for?a pol¨ªtica que va fundar el 1976 Alejandro Rojas-Marcos, primer sota el nom de Partit Socialista d'Andalusia i despr¨¦s amb el de Partit Andalusista, ja encadena tres legislatures absent del Parlament de Sevilla. La ra¨®: que, en aquella comunitat, l'aut¨¨ntic partit andalusista ¨¦s el PSOE; el ¡°partit de casa¡±, aquell que ¨Ca ulls d'una porci¨® de l'electorat mai inferior al 35%¨C?encarna la defensa de la identitat i dels interessos del territori i de la seva gent.

Amb un regionalisme calculadament ambigu que permet, per no ser ¡°menys que ning¨²¡±, reivindicar-se com a ¡°nacionalitat hist¨°rica¡± ¨Caix¨° diu l'article 1 de l'Estatut actual¨C?per¨°, al mateix temps, defensar amb entusiasme la unitat de la naci¨® espanyola i, fins i tot, ser-ne la quinta ess¨¨ncia. Al cap i a la fi, ja va ser el pare fundador, Blas Infante, qui va encunyar el lema del pa¨ªs: ¡°Andalusia per si, per a Espanya i la humanitat¡±.

El triomf del PSOE diumenge passat va ser doncs, encara que a molts els costi admetre-ho, m¨¦s una vict¨°ria d'identitat que no pas ideol¨°gica, i ¨¦s en aquesta mateixa clau com ha d'entendre's el fet ins¨°lit que, ara amb Susana D¨ªaz al capdavant, els socialistes andalusos estiguin enfilant un per¨ªode de govern ininterromput de 37 anys. A escala europea suposa un fenomen excepcional, potser nom¨¦s superat per la Christlich-Soziale Union (CSU) de Baviera; que, per cert, constitueix un altre cas d'¨¨xit m¨¦s d'identitat que no pas ideol¨°gic. Per¨°, des d'un punt de vista socioecon¨°mic i cultural, Andalusia representa l'anti-Baviera.

Vull dir que, a m¨¦s de premiar el genu¨ª defensor del que ¨¦s nostre, la rev¨¤lida del PSOE a les urnes andaluses tamb¨¦ reflecteix unes pr¨¤ctiques de clientelisme i nepotisme de protecci¨® dels nostres tan comunament acceptades i aplaudides, que els milers de folis de sumaris i les desenes d'imputacions acumulades per la jutgessa Alaya pr¨¤cticament no entelen el vot socialista. ?s clar que, amb un 34,2% d'atur registrat, tal vegada l'alt nivell estructural de corrupci¨® i/o clientelisme sigui la v¨¤lvula de seguretat que, a falta d'una veritable reforma agr¨¤ria i altres transformacions de deb¨°, ha evitat aquestes d¨¨cades explosions socials com les que Andalusia havia conegut antigament. La pregunta, en tot cas, seria: aquest reg per aspersi¨® de diners p¨²blics per evitar incendis, a costa de qui s'ha fet?

Per poc que els comicis de maig ratifiquin el salt de Ciutadans a la pol¨ªtica espanyola, l'horitz¨® del PPC per al 27-S quedar¨¤ molt, molt enfosquit

Per la seva banda, al Partit Popular se li acumulen les males not¨ªcies. Si la p¨¨rdua global de gaireb¨¦ 14 punts percentuals i de 17 escons pel que fa als resultats del 2012 ja ¨¦s p¨¨ssima, la irrupci¨® de Ciutadans en el seu baluard sociol¨°gic tradicional de classes mitjanes de la capital resulta encara pitjor: el partit taronja, des del no-res, ha obtingut un 11,5% a la ciutat de Sevilla, un 14,1% a M¨¤laga, un 13,8% a Granada, un 13,1% a Almeria... Fins i tot, fent sumes i restes, hi ha fonament per afirmar que, dels 506.000 votants de Javier Arenas ara perduts pel PP, moltes desenes de milers han anat a parar a Podem. Si es generalitz¨¦s per Espanya aquest vot de cabreig transversal, aquesta pulsi¨® de copejar l'establishment on m¨¦s mal li faci, Mariano Rajoy pot tenir-ho cru.

Qui ja ho t¨¦ ben cru ¨¦s Alicia S¨¢nchez-Camacho, perqu¨¨ el 22-M andal¨²s ha dinamitat l'¨²ltim parapet que li quedava per contenir l'embranzida de Ciutadans dins de l'espai unionista a Catalunya: el recurs de presentar a C¡¯s com una for?a local i monotem¨¤tica, sense projecte ni pres¨¨ncia ni perspectives de tocar poder a la resta de l'Estat. Per poc que els comicis de maig ratifiquin el salt espectacular de Ciutadans a la pol¨ªtica espanyola, l'horitz¨® del PPC per a les eleccions catalanes del 27-S (aquestes que, segons S¨¢nchez-Camacho, no se celebraran) pot quedar molt, molt enfosquit.

Aix¨ª, doncs, els d'Albert Rivera s'imposen en tots els fronts que tenien oberts: guanyen de manera aclaparadora la pugna per l'hegemonia del neoespanyolisme regeneracionista, deixant UPyD ferida gaireb¨¦ de mort; mosseguen amb for?a l'electorat del PP; es treballen un espai ben diferenciat del de Podem; i, de rebot, adquireixen a Catalunya una basa de credibilitat i respectabilitat de la qual mancaven: el setembre vinent tamb¨¦ ells, si volen, podran exhibir en els seus m¨ªtings els coreligionaris andalusos, o castellans, o aragonesos, amb c¨¤rrec institucional, com fins ara nom¨¦s podien fer-ho PP i PSC.

Last but not least, Podem emergeix amb notable embranzida, malgrat el vendaval medi¨¤tic hostil i un calendari poc propici, i ho fa provocant el naufragi d'Esquerra Unida, que obt¨¦ el pitjor resultat de la seva hist¨°ria en unes andaluses. Tota una ratificaci¨® de la t¨¤ctica prudent d'Iniciativa, que prefereix difuminar-se en el magma Podem-Guanyem-Proc¨¦s Constituent abans de c¨®rrer la mateixa sort que els seus hom¨°legs del sud. ?s com aquell boxador extenuat que, tement caure a la lona, s'abra?a al rival amb l'esperan?a de conservar aix¨ª la verticalitat.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador