El lavabo de senyores?

¡°Com que vam ser les dues primeres dones a entrar en plantilla, no ten¨ªem lavabo per a nosaltres i hav¨ªem d'anar molt lluny de la redacci¨®, pujant i baixant escales, per accedir a l'¨²nic que hi havia, el de les telefonistes, que ens deixaven la clau per poder-hi entrar¡±. Ho recordava ahir la periodista Teresa Rubio. Era l'any 1974 i les instal¡¤lacions, les del Diario de Barcelona. La col¡¤lega era una Margarita Rivi¨¨re que, anys despr¨¦s, tampoc no havia aconseguit esborrar els ruboritzants comentaris i xiulades per partida doble dels treballadors, tots homes, dels tallers d'una impremta de plom que sovint no hi havia cap altre remei que travessar... per despr¨¦s tornar-hi.

¡°A la premsa barcelonina llavors hi havia poques dones, algunes col¡¤laboradores i, per sort, alguna redactora en algun mitj¨¤ per¨° nom¨¦s en la secci¨® de moda¡±, repassa Rubio. Rivi¨¨re tamb¨¦ va innovar en aix¨° i va fer un pas m¨¦s: seria cap de secci¨®, tant al vell Brusi com, posteriorment, a?El Peri¨®dico de Catalunya, de l'equip fundacional del qual va formar part. ¡°Era de tracte exquisit, no va al?ar mai la veu envers nosaltres i s¨ª, era la cap per¨° tamb¨¦ era la primera a treballar i arrencar¡±, recorda Maria Eug¨¨nia Ib¨¢?ez, que quan va arribar a El Peri¨®dico el 1982 des de Mundo Diario la va tenir com a responsable.

¡°Tenia les idees clares i sabia molt¨ªssimes coses: moda, espectacles, cinema... Estava assabentada de tot i a sobre era la quinta ess¨¨ncia del treball¡±, retrata Rubio. Sense anar m¨¦s lluny, el seu ¨²ltim article va ser en aquest diari, dimarts passat, dia 24: Tal para qual. ¡°Va demostrar aquesta capacitat de treballar fins a l'¨²ltim moment i el seu curr¨ªculum ho demostra: no es va quedar acomodada; era inquieta per naturalesa¡±, certifica Ib¨¢?ez. Una altra mostra: la seva participaci¨® en la primera Junta del Col¡¤legi de Periodistes de Catalunya (CPC), filla de l'antiga Associaci¨® de la Premsa, en una transici¨® a la qual Rivi¨¨re no va ser aliena. ¡°Aqu¨ª es va mostrar com era tamb¨¦ en l'¨¤mbit professional, rigorosa, insistent i combativa i assumint un feminisme ben ent¨¨s¡±, opina l'actual degana del CPC, Neus Bonet.

El 1974, quan va entrar amb Teresa Rubio, eren les dues primeres redactores a plantilla del 'Diario de Barcelona'. No hi havia condicions per a elles

Coincideixen totes en el fet que on va deixar m¨¦s petjada va ser en el g¨¨nere de les entrevistes. ¡°Va innovar, les va treure d'una carrincloneria molt pr¨°pia de l'¨¨poca i les va convertir en alguna cosa ¨¤gil, amb preguntes incisives¡±, resumeix Ib¨¢?ez; per¨° no a l'estil de la m¨ªtica col¡¤lega italiana Oriana Fallaci: ¡°No eren entrevistes agressives, per¨° arribava al moll de l'os¡±, creu Ib¨¢?ez. ¡°Oferien sempre un conc¨ªs bon retrat de l'entrevistat i eren aparentment cordials... Jo sempre li deia: ¡®Per¨° com has aconseguit que et digui aix¨°?¡±, evoca Rubio.

La capacitat d'empatia de Rivi¨¨re ja ¨¦s, des d'ara, llegenda. I potser aix¨° explica la seva altra gran virtut: la discreci¨® personal. ¡°No parlava mai de la seva ascend¨¨ncia social, no l'amagava per¨° tampoc no en feia gala; jo li deia de broma que era una desclassada; no es va emparar mai en la seva proced¨¨ncia de l'alta burgesia catalana¡±, pensa Rubio.

No nom¨¦s aix¨°, ho passava fatal si el tema apareixia. De nou al Diario de Barcelona: anys 70, el propietari Jos¨¦ Mar¨ªa Santacreu va presentar el nou director el consell de redacci¨®: ¡°¡®Antonio Franco, il¡¤lustre periodista; Enric Sopena, una gran ploma...¡¯ i quan arriba a mi, diu: ¡®Margarita Rivi¨¨re... de bona fam¨ªlia¡¯. Em va fer tanta vergonya que vaig estar anys callant-ho, fins que vaig descobrir que no, que aix¨° s'havia d'explicar¡±, recordava no fa gaire.

No va lluir mai cap joia. B¨¦, una s¨ª, una en qu¨¨ Rubio i Ib¨¢?ez coincideixen: un somriure desarmant. Una conseq¨¹¨¨ncia de la seva cosmovisi¨®, d'aquesta noven?ana estudiant de filosofia que va ser, com va dir fa poc m¨¦s de cinc dies: ¡°Sincerament, la vida, sense veure'n les coses positives, no s¨¦ si val gaire la pena¡±.