I tu, a qui et creus?

Has volat alguna vegada a m¨¦s de 200 km/h i amb visi¨® redu?da? Has provat de frenar una moto de gaireb¨¦ 160 kilos amb una sola m¨¤? Has intentat guanyar una cursa sense saber quan toca pitjar els frens o quan cal donar m¨¦s gas? Sense poder controlar una burra de 240 cv de pot¨¨ncia? Doncs aquestes s¨®n algunes de les imatges que deixa la primera cursa de la temporada de MotoGP: pilots patint de deb¨° per acabar tan a prop del podi com fos possible.

I despr¨¦s de patir els va tocar parlar. O sigui, patir m¨¦s. Parlar en p¨²blic i explicar el perqu¨¨ de les coses. Ho han de fer sempre. Quan guanyen. I tamb¨¦ quan perden. No poden esvair-se, com fan sovint els jugadors de futbol, perqu¨¨ sempre hi ha alg¨² que d¨®na la cara per ells. Els pilots, no. No poden escapar-se. Ho hauria volgut fer Pedrosa aquest diumenge, despr¨¦s d'acabar una cursa amb un bra? pr¨¤cticament in¨²til. Va escollir imitar el president Rajoy i fer una compareixen?a sense preguntes ¨Cnom¨¦s li faltava el plasma¨C per explicar sense donar explicacions, ¨¦s a dir, explicar all¨° que volia i no admetre cap aclariment ni consulta. Aix¨ª doncs, ens van quedar molts dubtes. Tants que un dia un pensa que no tornar¨¤ a c¨®rrer en mesos i un altre creu que el veur¨¤ d'aqu¨ª a un parell de setmanes a Austin.

Lorenzo va escollir el cam¨ª m¨¦s dif¨ªcil. T¨¦ debilitats, el mallorqu¨ª, i una d'elles passa per no dir cap mentida, ni una. Est¨¤ obsessionat a ser transparent (si en prenguessin exemple els pol¨ªtics...) i, de vegades, es passa: massa sinceritat. El de Yamaha va preferir deixar en evid¨¨ncia la marca de cascs que el patrocina (i a ell mateix, que va firmar un suc¨®s contracte a canvi de) i explicar que havia perdut la cursa per culpa de l'escuma interior del casc, que va anar caient fins a fer-li de gorra. I no fa sol a Losail a les vuit de la tarda.

Al final: dos campions sense podi i dos motius entesos com a excusa. Del primer ja s'especula, fins i tot dins mateix del seu equip, sobre si viatjar¨¤ als EUA per a la pr¨°xima cursa. El segon desperta dubtes i rialles. ?s curi¨®s com rebem la informaci¨® que ens arriba. Per qu¨¨ ens refiem d'uns i a d'altres mai no els en passem ni una? A vegades els precedents juguen a favor o en contra de qui parla. I el to i el somriure afecten m¨¦s qui escolta que el discurs mateix. All¨¤ tenim M¨¢rquez, que diumenge a la nit va escollir somriure, com sempre. I r¨¤pidament va rebre el perd¨® p¨²blic. Nom¨¦s (atenci¨®: ironia) li havia tallat (sense voler, esclar, sense ironia) el cable dels frens a Bautista, que va acabar per terra ¨Ci qui sap si agra?t de no haver de ser ¨²ltim amb aquella Aprilia que no tira¨C en els primers revolts de la primera volta. Per¨° el nen, que tampoc va tenir el dia ni va trepitjar el podi, va demanar disculpes. I tot arreglat.

Li falta aquesta naturalitat a Lorenzo quan explica les coses. Va fer set voltes sense poder veure els revolts de Losail, per¨° molts no se'l creuen. S¨®n els mateixos que mai no li troben la gr¨¤cia. Pobre. I mira que ho intenta.