¡°Vull que s¡¯accepti l¡¯educaci¨® en l¨ªnia¡±

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC), una de les deganes en formaci¨® en l¨ªnia a?Espanya, fa 20 anys. Amb m¨¦s de 58.000 graduats, estudiants en m¨¦s de 70 pa?sos i una oferta de 72 m¨¤sters (entre propis i oficials), la UOC revisa com enfrontar-se als nous reptes de l'ensenyament en l¨ªnia, com la proliferaci¨® de centres d'aquest tipus, que s'han triplicat en un lustre i que ja arriben a 230.000 alumnes. El rector d'aquesta universitat, el f¨ªsic Josep A. Planell, expressa la seva preocupaci¨® perqu¨¨ el Ministeri d'Educaci¨® ¡°no reconegui la qualitat¡± d'aquesta modalitat i demana processos d'acreditaci¨® que assegurin la idone?tat dels programes.

Pregunta. Algunes veus reclamen al Ministeri d'Educaci¨® un cat¨¤leg dels t¨ªtols que no es poden impartir en l¨ªnia. Qu¨¨ n'opina?

Resposta. Un dels reptes de la UOC ¨¦s trencar els l¨ªmits de la virtualitat. Hi ha activitats de l'aprenentatge que han de ser presencials, per¨° tot el que sigui contingut pot treballar-se en l¨ªnia. El 2016 oferirem un grau en Belles Arts, en col¡¤laboraci¨® amb el museu Reina Sofia, per¨° d'altres van molt m¨¦s all¨¤. La Universitat de Yale, per exemple, anuncia la posada en funcionament del grau en Ci¨¨ncies M¨¨diques a Internet, que inclou les activitats pr¨¤ctiques al campus f¨ªsic per¨° el m¨¤xim pes acad¨¨mic ¨¦s virtual.

P. Qu¨¨ n'espera del nou decret d'obertura de centres?

R. Em preocupa que encara no es reconegui la qualitat de l'educaci¨® en l¨ªnia. Vull que s'accepti que aquesta manera d'ensenyar ¨¦s igual de v¨¤lida que la presencial. ?s un debat que tenen els centres m¨¦s importants del m¨®n. L'estrat¨¨gia del MIT per al 2020 ho veu com la manera de preservar el seu model basat en la investigaci¨®, ja que estalvia costos i creuen que no sacrifica la qualitat.

P. Per¨° qualsevol pot oferir un curs a Internet¡­

R. Al mercat arribaran m¨¦s empreses amb oferta de formaci¨® a Internet i cal que els continguts i els centres se sotmetin als processos d'acreditaci¨® per part de l'Aneca [Ag¨¨ncia Nacional d'Avaluaci¨® de la Qualitat i Acreditaci¨®] i el ministeri. El 2013, uns periodistes de la BBC van inscriure un gos per cursar un MBA [m¨¤ster en negocis] a l'American London University del Regne Unit. N'hi va haver prou amb el pagament de 4.500 lliures (6.200 euros) perqu¨¨ li donessin el t¨ªtol. ?s un exemple extrem, per¨° per aix¨° m'interessa que la compet¨¨ncia tamb¨¦ compleixi els est¨¤ndards.

¡°Cal que els continguts se sotmetin a processos d'acreditaci¨®¡±

P. Qu¨¨ marcaria la difer¨¨ncia?

R. Ara tothom t¨¦ la tecnologia, per¨° al darrere hi ha d'haver un model educatiu. Penjar les anotacions de classe a la xarxa es fa des de fa anys. A la UOC, cada docent pot sol¡¤licitar pressupost per desenvolupar un prototip d'aplicaci¨® o laboratori virtual. El 90% de la tecnologia docent ¨¦s pr¨°pia. Part del debat de la qualitat ¨¦s que a les universitats en l¨ªnia es faci investigaci¨®, que ¨¦s el que d¨®na notorietat i solidesa en el m¨®n acad¨¨mic. Aqu¨ª els estudiants tamb¨¦ han d'interactuar entre ells, el treball en equip ¨¦s fonamental.

P. Qu¨¨ n'opina dels graus de tres anys i els m¨¤sters de dos?

R. De mitjana, els estudiants de la UOC es demoren el doble per acabar una carrera. El 50% t¨¦ m¨¦s de 30 anys. Entre el 2010 i el 2014 hem doblat el nombre d'estudiants que aprofiten l'atur per formar-se. Crec que el debat no ¨¦s el 3+2, sin¨® el 3+1+1+1,?¨¦s a dir, la formaci¨® al llarg de la vida. Internet ofereix serveis; les universitats, productes. Un professional no ha de fer un m¨¤ster de 60 cr¨¨dits si el que necessita ¨¦s focalitzar-se en business intelligence i aquest contingut el troba en un curs massiu en l¨ªnia i obert (MOOC) de cinc.

¡°Busquem que els materials educatius es puguin utilitzar en m¨°bils intel¡¤ligents¡±

P. Com ha canviat la UOC la irrupci¨® dels ginys?

R. Abans d¨¨iem als estudiants que s'havien de comprar un ordinador port¨¤til per estudiar. Ara tot est¨¤ orientat a les tauletes i estem treballant fortament perqu¨¨ el material educatiu, els bufets d'advocats en l¨ªnia, per dir un exemple, puguin utilitzar-se en tel¨¨fons intel¡¤ligents. Aix¨° abarateix costos per a l'estudiant i ¨¦s un factor que ajuda a la internacionalitzaci¨®. Estem tancant acords amb socis a Col¨°mbia, Xile i M¨¨xic. Tenim programes a la Uni¨® dels Emirats ?rabs i el Marroc.