El ¡®Boyhood¡¯ dels estels

En una de les pel¡¤l¨ªcules m¨¦s aclamades de l'¨²ltima temporada, la nord-americana Boyhood, el director Richard Linklater seguia el nen protagonista durant 12 anys, mostrant el seu brutal viatge des de la inf¨¤ncia fins a l'adolesc¨¨ncia. Ara, un equip encap?alat per l'astrof¨ªsic espanyol Carlos Carrasco ha repetit el rodatge per¨°, en lloc d'enfocar les seves c¨¤meres a una fam¨ªlia normal de classe mitjana, ha dirigit el seu objectiu cap als estels.

Els investigadors han observat per primera vegada en temps real la metamorfosi d'un estel jove massiu, 300 vegades m¨¦s llumin¨®s que el nostre Sol. L'estel, a una dist¨¤ncia de 4.200 anys llum de la Terra, va ser retratat per primera vegada el 1996. Llavors, ¡°era com un aspersor, emetia mat¨¨ria en totes direccions¡±, segons Guillem Anglada, investigador de l'Institut d'Astrof¨ªsica d'Andalusia (CSIC) i coautor de l'estudi.

Transcorreguts 18 anys, els cient¨ªfics van tornar a posar els seus ulls en l'estel, mitjan?ant el radiotelescopi Karl G. Jansky, localitzat en les seques Llanuras de San Agust¨ªn, a Nou M¨¨xic (EUA). Com el nen de Boyhood, l'estel s'havia transformat. ¡°Ara era com el doll d'una m¨¤nega focalitzat¡±, resumeix Anglada.

La troballa, publicada el dia 2 d'abril a?la revista Science, il¡¤lumina una etapa clau per entendre l'univers: el naixement dels estels massius, alguns dels quals arriben a ser un mili¨® de vegades m¨¦s lluminosos que el Sol. En la seva mort, aquestes megaestrelles exploten, formant supernoves que dispersen elements pesats, com el ferro, i altres ingredients fonamentals dels planetes. El ferro de les llenties ¨¦s el mateix que escupen aquests fen¨°mens estel¡¤lars.

La troballa il¡¤lumina una etapa clau per entendre l'univers: el naixement dels estels massius

El jove estel, batejat W75N(B)-VLA 2, sembla ara el sabre de llum de doble fulla de Darth Maul, el personatge de la saga cinematogr¨¤fica Star Wars. ¡°?s la seva manera de desprendre's de l'exc¨¦s de massa i baixar la seva velocitat de rotaci¨®. El nostre Sol d¨®na voltes sobre si mateix una vegada cada 27 dies. Si no hagu¨¦s perdut massa de jove, giraria una vegada per segon¡±, explica Anglada. Sense aquest proc¨¦s de neteja interior, els estels no arribarien a formar-se. La seva velocitat endimoniada les esbocinaria.

En el descobriment ha intervingut el factor sort. Els estels es formen a l'interior de n¨²vols de gas i pols a partir d'objectes m¨¦s densos que col¡¤lapsen per la seva pr¨°pia gravetat. El proc¨¦s dura centenars de milers d'anys, per¨° els astrof¨ªsics han aconseguit capturar l'evoluci¨® de W75N(B)-VLA 2 en tan sol 18 anys.

L'equip d'Anglada ja va observar el 2001 un estel massiu molt jove que expulsava mat¨¨ria en totes les direccions. Semblava protegit per una esfera perfecta, cosa que no quadrava amb els models te¨°rics, que pronosticaven que aquests estels haurien d'expulsar la mat¨¨ria en dolls en una mateixa direcci¨®, no com un aspersor. El Boyhood estel¡¤lar mostra ara que l'ejecci¨® esf¨¨rica ¨¦s solament una primera etapa, fins que es formen els dolls per efecte de la interacci¨® amb el mitj¨¤ extern, una esp¨¨cie de rosquilla de gas i pols m¨¦s densa que la resta del n¨²vol. El camp magn¨¨tic tamb¨¦ pot exercir un paper, segons els autors.

Anglada va dirigir al CSIC la tesi doctoral de Carlos Carrasco, avui al Centro de Radioastronomia i Astrof¨ªsica de la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic. ¡°?s una d'aquestes llegendes urbanes¡±, explica Anglada, en refer¨¨ncia a les declaracions del president del CSIC, Emilio Lora-Tamayo, que va qualificar al desembre la fugida de cervells de ¡°llegenda urbana¡±. Des de llavors, l'Associaci¨® per a l'Avan? de la Ci¨¨ncia i la Tecnologia a Espanya ha publicat fotografies de 440 cient¨ªfics espanyols a l'estranger.