La guerra civil de la r¨¤dio
Un llibre analitza el paper del binomi ones-propaganda en les ¡®trinxeres¡¯ del conflicte del 36
La sort m'ha estat adversa i jo he quedat presoner. Per tant, si voleu evitar el vessament de sang, els soldats que m'acompany¨¤veu quedeu lliures de tot comprom¨ªs". Aquest va ser el missatge radiat de rendici¨® que va fer el general Manuel Goded, revoltat contra la Rep¨²blica, des del despatx del president de la Generalitat, Llu¨ªs Companys, el 19 de juliol de 1936. Aquest mateix dia, el general Gonzalo Queipo de Llano va ocupar Uni¨®n Radio Sevilla i des d'all¨¤ va llan?ar cada mitja hora la declaraci¨® de l'Estat de Guerra. A Madrid, el c¨¨lebre "No pasar¨¢n" de Dolores Ib¨¢rruri, la Pasionaria, transm¨¨s per la r¨¤dio, va mobilitzar la poblaci¨® i l'intent d'ocupar l'emissora no va prosperar. La r¨¤dio havia nascut als anys vint com un instrument de distracci¨® i divertiment de les classes benestants, entre altres coses perqu¨¨ els aparells eren cars i perqu¨¨, a m¨¦s, els que en posse?en havien de pagar una quota per receptor. Al llarg dels anys trenta la r¨¤dio es va popularitzar i a l'inici de la guerra a Espanya hi havia 67 emissores i uns 300.000 receptors per a un poblaci¨® de 24 milions de persones.
La r¨¤dio es va convertir llavors en un poder¨®s element d'informaci¨® i propaganda i la Guerra Civil espanyola va ser la primera contesa en qu¨¨ l'efecte de les ones va ser decisiu. El llibre La batalla de les ones en la Guerra Civil Espanyola (Gregal), del periodista Daniel Arasa, ¨¦s una radiografia de les emissores de r¨¤dio del b¨¤ndol franquista i del republic¨¤, de com van ser utilitzades durant l'enfrontament i de la import¨¤ncia informativa i del servei que van prestar a la poblaci¨® civil.
A l¡¯inici de la guerra guanyava la Rep¨²blica: 51 freq¨¹¨¨ncies davant les 16 dels colpistes
"Com que no hi havia gaires receptors, s'instal¡¤laven els altaveus de cara al carrer en bars i casinos i era normal que les fam¨ªlies i els amics es reunissin a la casa d'alg¨² que tenia r¨¤dio per escoltar els partes", explica Arasa. Els partes eren els espais informatius de la guerra, que molts anys despr¨¦s es van seguir anomenant aix¨ª. "Es podria dir, sens dubte, que ¨¦s a la guerra quan la r¨¤dio es converteix en un mitj¨¤ de comunicaci¨® de masses", sost¨¦ un altre estudi¨®s i professional de la r¨¤dio, Armand Balsebre, autor de diversos llibres sobre la q¨¹esti¨®, entre ells Hist¨°ria de la r¨¤dio a Espanya. Volum I (1874-1939).
A l'inici de la guerra, la majoria de les emissores van quedar al costat republic¨¤, amb 51 freq¨¹¨¨ncies davant les 16 dels colpistes. R¨¤dio Barcelona i R¨¤dio Associaci¨® de Catalunya, aix¨ª com Uni¨®n Radio Madrid, Radio Espanya, Uni¨®n Radio Valencia, Radio Emisora Bilba¨ªna i Uni¨®n Radio San Sebasti¨¢n, eren republicanes. I en les primeres setmanes del conflicte van ser del b¨¤ndol revoltat Radio Pamplona, Radio Sevilla, Radio Ceuta, Radio Melilla i Radio Club Tenerife. A la zona republicana, les emissores van ser confiscades i van passar al control directe del govern ¡ªcentral, catal¨¤ o basc¡ª o dels partits pol¨ªtics i els sindicats. Perqu¨¨ un dels efectes que va tenir la guerra va ser que el creixement de les emissores.
"El 31 d'agost de 1936 van iniciar les emissions Radio PCE, des de la seu del Partit Comunista de Madrid; Radio POUM; Radio CNT; Radio FAI; una emissora del PSUC, entre d'altres", enumera el llibre. I les que van quedar en el b¨¤ndol franquista no van ser confiscades als seus propietaris, per¨° s¨ª absolutament controlades. La creaci¨® de R¨¤dio Nacional d'Espanya el 19 de gener de 1937 va ser el principal instrument del b¨¤ndol franquista, que va comptar amb l'ajuda de t¨¨cnics italians i de l'Alemanya nazi. Aix¨ª, R¨¤dio Nacional d'Espanya va tenir una emissora Telefunken-Lorenz de 20 kW de pot¨¨ncia i per a la seva instal¡¤laci¨® es van despla?ar t¨¨cnics i enginyers alemanys. Radio Verdad va ser una altra emissora dels revoltats. Estava finan?ada per Francesc Camb¨®, el l¨ªder de la Lliga Regionalista que va donar suport a Franco, i va emetre tamb¨¦ en catal¨¤ fins al final de la guerra amb un missatge clar: "Volien conv¨¨ncer els catalans que no havien de t¨¦mer Franco perqu¨¨ es respectarien els seus costums i cultura", assenyala Arasa. L'escriptor Josep Pla va ser col¡¤laborador de Radio Verdad.
T¨¨cnics italians i de l¡¯Alemanya
R¨¤dio Barcelona, la degana de la r¨¤dio, que va comen?ar a emetre el 14 de novembre de 1924, va ser l'emissora que va oferir els seus micr¨°fons al president de la Generalitat, Francesc Maci¨¤, quan va proclamar la Rep¨²blica el 14 d'abril de 1931. I igual que R¨¤dio Associaci¨® de Catalunya ¡ªque emetia en catal¨¤¡ª, va quedar sota el paraigua del Comissariat de Radiodifusi¨®, creat per la Generalitat en esclatar la guerra. Un dels espais m¨¦s importants de R¨¤dio Barcelona va ser l'informatiu La paraula, que es repetia en diverses franges hor¨¤ries. Era una emissora en la qual treballaven moltes dones, sobretot al final de la guerra, precisament per la marxa dels homes al camp de batalla o l'exili. I ¨¦s d'aquesta emissora que es conserven els guions de la programaci¨® durant la guerra: concerts, servei meteorol¨°gic, Servei Oficial de Socors, t¨ªtols de can?ons o d'oradors que intervenien al llarg d'un dia i serveis de transports.
No han quedat, en canvi, registres sonors, perqu¨¨ llavors, i fins molts anys despr¨¦s, ni tan sols existia la concepci¨® de conservar les emissions. "No hi havia aparells d'enregistrament de discs i, com a tals, les cintes no apareixen fins a 1947 i es reutilitzaven, de manera que el material m¨¦s antic ¨¦s dels anys cinquanta. Fa un temps es va trobar una maleta amb les primeres emissions gravades de 1934 i 1935 d'Uni¨®n Radio Madrid, Sevilla i Barcelona", explica Balsebre. S¨ª que es van gravar alguns discursos del president Llu¨ªs Companys, per¨° van desapar¨¨ixer.
R¨¤dio i propaganda va ser un binomi inseparable durant la guerra. Cada b¨¤ndol amb el seu estil propi. Sost¨¦ Arasa, per exemple, que el primer any de guerra la propaganda de les diferents emissores de r¨¤dio a Barcelona era una mica ca¨°tica "i fins contradict¨°ria entre elles, perqu¨¨ cada partit, sindicat, instituci¨® i organitzaci¨® social defensava la l¨ªnia que li semblava oportuna", detalla en el llibre. "El primer any va ser d'un cert Babel en els dos b¨¤ndols; despr¨¦s els continguts i espais es van ordenar m¨¦s", raona Balsebre.
Si pels micr¨°fons del b¨¤ndol republic¨¤ desfilaven pol¨ªtics ¡ªa m¨¦s d'Ib¨¢rruri, hi intervenia sovint el president del Govern, Juan Negr¨ªn¡ª, intel¡¤lectuals i escriptors ¡ªMiguel Hern¨¢ndez, Antonio Machado o Rafael Albert¨ª¡ª, en les emissores del b¨¤ndol nacional la pres¨¨ncia de militars d'alta graduaci¨® no era habitual: "No es volia donar rellev¨¤ncia a ning¨² que no fos Franco". El general Gonzalo Queipo de Llano, la veu agressiva de Radio Sevilla, va ser l'excepci¨® amb unes arengues violentes ¡ª"cal afusellar deu republicans per cada nacional mort"¡ª, que es van silenciar quan altres comandaments franquistes es van adonar que internacionalment aquesta imatge no els convenia.
Els nacionals van copiar el model itali¨¤ i alemany de propaganda. "Encoratjava la divisi¨® entre les forces republicanes i atacava de forma especialeals comunistes. Tamb¨¦ als nacionalistes bascos i catalans se'ls acusava d'estar en mans de la Internacional Comunista", afirma Arasa. Des d'aquestes emissores l'objectiu principal era encoratjar la divisi¨® entre les forces republicanes". Les ciutats s'"alliberaven" i evitaven els termes "conquesta" i "ocupaci¨®", en argot nacional, i tamb¨¦ s'emetien llargues relacions de ferits, presoners i material capturat, per la qual cosa es garantien l'inter¨¨s tamb¨¦ del territori republic¨¤, que volia tenir informaci¨® del front. Els partes de guerra eren m¨¦s escoltats a la rereguarda que en els fronts, apunta Arasa.
La Generalitat oblig¨¤ a posar les r¨¤dios a les finestres a tot volum: propaganda... i control
La propaganda republicana estava dirigida a l'explicaci¨® de les causes de la guerra i la seva transformaci¨® en "una lluita revolucion¨¤ria". Igual que la del signe oposat, tendia a utilitzar uns conceptes de forma reiterada: les tropes franquistes eren "les forces al servei de la invasi¨®", eren "facciosos" i Franco era "el tra?dor Franco". Jaume Miravitlles va ser un personatge clau en la r¨¤dio republicana durant la guerra. Militant primer d'Estat Catal¨¤, despr¨¦s del Partit Comunista Catal¨¤ i el 1934 ja en les files d'Esquerra Republicana, Miravitlles va ser l'art¨ªfex del Comissariat de Propaganda. "Va ser l'organisme propagand¨ªstic m¨¦s efica? de la guerra", subratlla Arasa. Per exemple, la r¨¤dio ho transmetia tot: m¨ªtings, discursos i confer¨¨ncies de pol¨ªtics, m¨²sica, programes esportius, emissions infantils i crides a fer transfusions de sang. "La r¨¤dio va complir un paper informatiu, de rearmament de moral i de servei, ja que a trav¨¦s d'ella es podia tenir una idea de com estaven els soldats al front: era la r¨¤dio qui avisava amb un missatge dels bombardejos quan els observadors de Palma de Mallorca donaven l'alarma de la sortida dels avions per bombardejar Barcelona", explica Balsebre. I la r¨¤dio es convertia, despr¨¦s dels bombardejos, en un centre d'auxili des d'on es radiaven missatges a les fam¨ªlies. Entre els partes d'un costat i l'altre tamb¨¦ hi havia difer¨¨ncies, sost¨¦ Arasa. "Partint de la base que tots dos mentien moltes vegades, es poden perfilar estils: m¨¦s inconcrets i vagues els republicans i amb profusi¨® de xifres dels nacionals", concreta l'estudi¨®s, que ha comparat uns i altres durant la Batalla de l'Ebre.
Pels micr¨°fons feixistes no passaven gaires generals: no es volia ¡®tapar¡¯ Franco
El paper de la r¨¤dio va ser tan important que la Generalitat va ordenar que els aparells de r¨¤dio, al m¨¤xim volum, es col¡¤loquessin a prop de les finestres obertes, "i si no complien aquesta normativa se'ls multava", sost¨¦ Arasa. D'aquesta manera, tamb¨¦, es podia saber qui escoltava R¨¤dio Nacional, del b¨¤ndol franquista, cosa que naturalment era perseguit a la Barcelona republicana. "A la primera setmana de gener de 1939, ja amb les tropes franquistes molt prop de la capital, la Generalitat va signar un decret per confiscar els receptors de r¨¤dio", comenta Balsebre. El 26 de gener de 1939, quan les tropes de Franco van entrar a la ciutat, R¨¤dio Barcelona no emetia. Explica Arasa que a final de 1938 una bomba ¡ªla Gran Via a l'altura del cinema Coliseum va ser intensament bombardejada¡ª va obligar al desallotjament de l'emissora del carrer Casp. "Al gener de 1939, la Generalitat va ordenar el desmantellament de R¨¤dio Barcelona perqu¨¨ els equips fossin enviats cap al nord i poder emetre des de fora i evitar aix¨ª que el material caigu¨¦s en mans dels franquistes. No obstant aix¨°, aix¨° no va passar perqu¨¨ el material va ser desmuntat i amagat per un quintacolumnista ¡ªun espia del b¨¤ndol franquista¡ª de la r¨¤dio, que va omplir de pedres les caixes en qu¨¨ te¨°ricament es va empaquetar els equips. Aix¨ª, les emissions de R¨¤dio Barcelona es van reprendre el 26 de febrer, ja sota el control de Dionisio Ridruejo, el falangista que havia estat el responsable de la propaganda del b¨¤ndol franquista", afegeix.
Teodor Garriga va ser una de les veus de R¨¤dio Associaci¨® de Catalunya entre 1932 i 1939. No nom¨¦s per les retransmissions dels bombardejos sobre Barcelona, sin¨® pels muntatges sat¨ªrics que va fer sobre les al¡¤locucions del general Queipo de Llano a la franquista Radio Sevilla. I altres veus significades van ser les de les locutores Francina Boris, Rosalia Rovira, Carmen Espona i Maria Teresa Gay Sol¨¤, enumera Arasa a La batalla de les ones. I a R¨¤dio Barcelona destaca les veus de Maria Carme Nicolau, Rosa Cot¨®, Mar¨ªa del Carmen Mart¨ªnez Yllesas i Enriqueta de Benito.
El micr¨°fon era d'elles
Maria Tersa va ser la veu de R¨¤dio Girona a la Guerra Civil. Viu a Barcelona i t¨¦ 103 anys. "El cap el t¨¦ perfectament, per¨° no la vista ni l'o?da", explica S¨ªlvia Espinosa, que la va con¨¨ixer fa anys, quan intentava contactar amb dones que havien estat locutores de r¨¤dio als anys vint i fins als quaranta. "Moltes van haver de deixar de treballar a la r¨¤dio, no per problemes ideol¨°gics, encara que algun cas hi va haver, sin¨® perqu¨¨ el r¨¨gim franquista va expulsar en general les dones del m¨®n laboral", afegeix l'autora del llibre Dones de r¨¤dio, Les primeres locutores de Catalunya (Albert¨ª). Maria Tersa era locutora de r¨¤dio a finals dels anys vint a R¨¤dio Lleida, ciutat on vivia amb la seva fam¨ªlia. Ella i la seva germana treballaven a l'emissora com a locutores i acompanyant amb el piano. "En esclatar la Guerra Civil, la fam¨ªlia va decidir anar-se'n de Lleida per la duresa dels bombardejos i van anar a Terrassa, on tenien fam¨ªlia", explica Espinosa. La jove locutora va intentar reprendre la seva feina a l'emissora R¨¤dio Associaci¨® de Catalunya, a Barcelona. No ho va fer perqu¨¨ els seus pares tenien por de viure a la ciutat, que estava clar que seria objectiu de les tropes franquistes. "Va ser qui havia estat director a R¨¤dio Lleida, Alexander Figa, un home destacat de la cultura empordanesa, qui li proposa que es traslladi a Girona, on podria treballar a R¨¤dio Girona, que estava en una casa gran del barri jueu de la ciutat", prossegueix l'autora del llibre.
Tersa i els seus pares es van instal¡¤lar a la casa a la fi de 1938, i des d'all¨¤ radiava els avisos de socors. Era la locutora que s'encarregava de tot, d'aconseguir discos per posar m¨²sica, d'emetre les consignes de la guerra o d'explicar contes. "Es podria dir que va viure a l'emissora, on el seu pare s'encarregava d'intentar arreglar els continus problemes de llum i de la part t¨¨cnica de l'emissora. Una cosa de la qual, en principi no en sabia res", relata Espinosa. El dia que van entrar les tropes franquistes a Girona i van ocupar l'emissora, a Tersa li van dir que es qued¨¦s en una habitaci¨®. I ja no va tornar a parlar per la r¨¤dio a Girona mai m¨¦s. En acabar la guerra decideixen tornar a Lleida, i all¨¤, malgrat que li van oferir tornar a treballar a R¨¤dio Lleida, no va acceptar: "No eren dels meus, ni la meva r¨¤dio", va explicar Tersa a Espinosa en el llibre Dones de r¨¤dio. Tersa, a qui la Generalitat va concedir la Creu de Sant Jordi el 2010, pertanyia a una fam¨ªlia acomodada, una caracter¨ªstica comuna de moltes locutores de r¨¤dio dels anys vint i trenta. "Tenien estudis, solien saber idiomes i algun instrument i treballaven a la r¨¤dio perqu¨¨ els agradava i perqu¨¨ era una cosa que tenia for?a glamur. Quan va esclatar la guerra, i especialment al final, moltes de les veus de les emissores de r¨¤dio eren femenines perqu¨¨ els homes o eren al front, o estaven amagats o al exili", apunta Espinosa, que el 2008 va escriure la tesi doctoral Les dones de r¨¤dio a Catalunya (1924-1942), de la qual despr¨¦s va extreure material per al llibre. En el doctorat, Espinosa va poder recollir informaci¨® sobre 28 locutores de r¨¤dio a Catalunya i es va entrevistar amb 10 d'elles. "Al final de la guerra, en emissores com R¨¤dio Barcelona o R¨¤dio Associaci¨®, les dones eren majoria, no nom¨¦s com a locutores sin¨® tamb¨¦ a l'¨¤rea d'administraci¨® i en altres departaments, excepte el t¨¨cnic, que el portaven homes", afegeix l'autora del llibre. La incorporaci¨® de les dones a les emissores de Barcelona tamb¨¦ es va veure afavorida perqu¨¨ es van seguir altres models, com el de la BBC, en qu¨¨ hi havia moltes locutores.
Tersa ¨¦s un dels noms de locutores amb una hist¨°ria singular, per¨° no l¡¯¨²nica. A les emissores grans, com R¨¤dio Barcelona o R¨¤dio Associaci¨®, les plantilles eren m¨¦s grans i hi havia torns per cobrir les emissions, en qu¨¨ s¡¯alternava la m¨²sica, els comunicats de la Generalitat, els avisos i les alarmes de bombardejos. Francina Boris era la locutora que estava en antena la tarda de l¡¯ocupaci¨® de Barcelona el 26 de gener de 1939, quan van entrar els soldats a l¡¯emissora de la Rambla de R¨¤dio Associaci¨®. ¡°Ella va seguir parlant mentre que a Rosalia Rovira, que ja havia acabat el seu torn, se la van endur detinguda a la txeca de pla?a Urquinaona. L¡¯endem¨¤, tant Francina Boris com les altres dones que treballaven a la r¨¤dio van ser interrogades i condu?des a la mateixa txeca, d¡¯on van sortir al cap d¡¯uns dies. Rovira, militant d¡¯Estat Catal¨¤, va estar detinguda durant tres mesos en condicions d¡¯una humiliaci¨® extrema¡±, assenyala Espinosa.
No poques de les dones que es van dedicar a la r¨¤dio als anys trenta procedien del teatre, algunes amateurs per¨° altres professionals, i altres eren cantants. Tenien bones veus i bona dicci¨®, i sovint tamb¨¦ participaven en els quadres esc¨¨nics que es muntaven a les emissores. ¡°Sobretot a partir dels trenta, que va ser quan es va popularitzar la r¨¤dio i van comen?ar a funcionar moltes emissores locals, com R¨¤dio Terrassa o R¨¤dio Sabadell. Despr¨¦s, la guerra ho va tor?ar tot¡±, conclou Espinosa.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.