De B¨¤rcino a Barcinona

Barcelona amaga altres Barcelones: la romana, la g¨°tica, la modernista, l'ol¨ªmpica i moltes m¨¦s. A aquesta llista de cognoms se n'hi han afegit dos m¨¦s recentment. El pen¨²ltim el de jueva, despr¨¦s de reobrir les portes el centre d'interpretaci¨® del call en qu¨¨ es mostra la plenitud d'aquest moment de la ciutat desconegut per la majoria dels seus habitants actuals. L'¨²ltim ha estat la posada en valor de 310 metres quadrats dels 4.000 que explica el conjunt monumental del subs¨°l del Museu d'Hist¨°ria de Barcelona (Muhba), en el qual es conserven les restes dels primers cristians de la ciutat i de la Barcinona visigoda. I s'ha fet de la millor manera possible, permetent passejar entre murs i columnes, trepitjant gaireb¨¦ el mateix s¨°l que van trepitjar aquests avantpassats dels barcelonins i submergint el visitant en l'atmosfera de fa m¨¦s de setze segles. Un aut¨¨ntic viatge al passat, sense necessitat d'una m¨¤quina del temps.

Tancat al p¨²blic fins ara, el nou recorregut conserva edificis p¨²blics de primer ordre de la ciutat d'entre els segles IV i VII. Per exemple, una aula episcopal o sala de recepci¨® del bisbe amb tres naus separades per columnes, un baptisteri, que va ser constru?t al segle IV amb forma quadrada que va acabar sent octogonal, amb una escala en forma de creu, en el qual se submergien els nous cristians, sempre adults, en unes complexes cerim¨°nies que es van desenvolupar fins al segle VIII.

Durant el nou recorregut es poden contemplar 120 peces originals recuperades en les excavacions realitzades per tota la ciutat. S¨®n monedes d'or encunyades durant el regnat de Leovigild ¨Cel monarca n¨²mero 17 de la famosa llista dels reis gots¨C, peces de la indument¨¤ria visigoda com f¨ªbules i sivelles, cer¨¤miques, copes de cristall i fragments de sarc¨°fags on es van enterrar els primers cristians de Barcelona. Tot per explicar i fer entendre les claus de les profundes transformacions pol¨ªtiques, religioses, socials i urbanes que es van viure coincidint amb els primers anys del cristianisme i la ciutat visigoda, segons explica al costat de les restes el director del Muhba, Joan Roca.

Quan contemples la piscina baptismal i et fan notar que est¨¤ situada just sota la capella de Sant Marc de l'actual catedral de Barcelona no pots deixar de sentir el pes de la religiositat damunt el cap.

El nou recorregut per aquest per¨ªode de la hist¨°ria barcelonina comen?a amb la gran crisi del segle III, que va destruir les estructures pol¨ªtiques i socials del m¨®n rom¨¤. Amb l'ajuda d'interactius estrat¨¨gicament col¡¤locats es comprova com el poder episcopal es va instal¡¤lar en el quadrant nord-est de la ciutat romana i com va arribar a ocupar una quarta part de l'antiga col¨°nia. ¡°B¨¤rcino era una ciutat m¨¦s petita que Tarraco, amb bones muralles i en una situaci¨® estrat¨¨gica entre la G¨¤lia i Hisp¨¤nia. Per aix¨° va ser escollida com a nucli episcopal i amb el temps va acabar sent Barcinona¡±, explica Julia Beltr¨¢n, conservadora en cap del conjunt monumental del Muhba, que ha destacat que el bisbe era la figura al voltant de la qual pivotava la vida de la ciutat. Destaquen durant el recorregut un imponent sostre decorat amb motius geom¨¨trics florals, una estela funer¨¤ria de marbre de Paros del segle V i el mosaic policrom amb decoraci¨® d'influ¨¨ncia africana.

El recorregut permet veure com algunes de les estructures romanes van acabar reutilitzades en nous edificis com l'esgl¨¦sia cruciforme del grup episcopal. Per Beltr¨¢n no hi ha dubte de la coexist¨¨ncia pac¨ªfica de dos cultes a la ciutat: l'ari¨¤ ¨Cel practicat pels governants i militars amb les seves fam¨ªlies¨C i el cat¨°lic que practicava la poblaci¨® local. ¡°Per aix¨° va haver-hi dos centres episcopals i dos bisbes. Un que utilitzava aquestes instal¡¤lacions i un altre que tenia el seu lloc de representaci¨® sota Sant Just i Pastor¡±, explica la comiss¨¤ria. Un temple el subs¨°l del qual est¨¤ donant grans sorpreses en els ¨²ltims anys, com la localitzaci¨® de 120 cad¨¤vers enterrats al segle XIV despr¨¦s de morir per pesta negra, en les excavacions que s'hi fan, sense impedir que es mantingui el culte. El 10 de mar??passat?Sant Just i Pastor tamb¨¦ es va obrir al p¨²blic.